L’any 2020 la Sindicatura va tenir coneixement de retards en la tramitació de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), elaborat per l’Àrea de Serveis Socials, i preceptiu per l’empadronament de les persones sense domicili fix en el municipi. Una vegada es disposa de l’ICR, la persona interessada disposa del termini d’un mes per poder-se empadronar.
Un problema en què la Sindicatura fa temps que insisteix
Alguns ciutadans van dirigir-se a la institució de la síndica manifestant retard en l’emissió del referit informe. En un dels casos havien transcorregut vuit mesos des que s’hi havia sol·licitat formalment, sense haver obtingut cap mena de resposta municipal. Consultat l’òrgan municipal sobre el retard d’aquestes sol·licituds, van atribuir-ho a la situació d’emergència sanitària derivada de la Covid-19 i a la declaració de l’estat d’alarma, i informaven que s’estaven posant al dia en aquest tràmit.
No obstant això, la síndica recorda que l’any anterior a la pandèmia, ja es va tractar un cas similar en què el ciutadà va obtenir l’ICR transcorreguts 7 mesos des de la seva petició. La manca de resposta municipal a les peticions d’alta en el Padró constitueixen un supòsit de silenci administratiu “positiu” i, per tant, si en el termini de tres mesos el registre no s’ha fet efectiu, el ciutadà podrà sol·licitar una certificació del sentit del silenci, que donarà lloc a un acte administratiu de presumpta inscripció.
Ara bé, això no eximeix de l’obligació jurídica que té l’Ajuntament de resoldre dins del termini legalment establert. No podem oblidar que el dret subjectiu a l’empadronament està directament vinculat a l’exercici d’altres drets fonamentals, com el de l’accés a la sanitat pública o a l’educació. A més, quan es tracta d’una persona estrangera que sol·licita l’empadronament, com és el cas objecte de l’estudi de la síndica, l’alta padronal tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació en el país.
Les Instruccions tècniques per als ajuntaments sobre la gestió del Padró Municipal descrites en la Resolució del 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, estableixen que: “(…) el Padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi […] La correcta aplicació d’aquest criteri determina, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin els veïns, i, d’altra, que pugui i hagi de recórrer a un «domicili fictici» en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels Serveis Socials corresponents”.
L’empadronament sense domicili fix és un dret de les persones que alguns Ajuntaments es neguen a reconèixer i posa de manifest una realitat que no s’ha de perdre de vista. Els Ajuntaments tenen l’obligació jurídica d’inscriure en el Padró Municipal totes les persones que resideixin efectivament al municipi, amb independència de la situació en què visquin, ja que l’esmentada resolució preveu mecanismes per empadronar persones que no tenen una llar, després d’elaborar el corresponent ICR.
La Sindicatura coneix la situació que afecta molts municipis de l’Àrea Metropolitana que no practiquen l’empadronament de persones sense domicli fix, i que empeny moltes persones en situació vulnerable a demanar la inscripció a la nostra ciutat. De fet, a Barcelona, l’any 2019, es van dur a terme més de 12.000 altes de persones sense domicili fix. Ens consta que l’Ajuntament s’ha dirigit als referits municipis per posar de manifest aquesta situació, i també s’ha dirigit a les entitats del tercer sector per informar-les sobre els drets i els procediments legals per empadronar les persones que hi resideixen sense un domicili fix.
La institució de la síndica valora molt favorablement aquesta pràctica municipal, que s’adiu amb allò que assenyala la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, en el seu article IV, quan es refereix a la necessitat que els municipis signataris dugin a terme polítiques actives específiques de protecció dels col·lectius més vulnerables. Tot i això, i en atenció al grau de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten aquest procediment especial, la síndica recorda l’obligació de l’Ajuntament d’actuar amb la diligència deguda en la realització d’aquest tràmit, per tal d’ajustar-se al dret de la ciutadania a una bona administració, i que es tractin els seus assumptes de forma imparcial i equitativa, dins d’un termini raonable.