La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat l’informe anual de l’any 2022, en què ha dut a terme 1.554 intervencions. Del total, 566 han estat queixes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Durant l’any 2022, la Sindicatura ha emès un total de 459 resolucions dirigides a òrgans municipals de l’Ajuntament de Barcelona.
Pots descarregar l’informe sencer aquí.
Nova manera de treballar: afectació de drets i mirada interseccional
En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses ha estat establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució està estructurant i desglossant els seus pronunciaments en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Aquest canvi permet situar cada actuació en el marc de la garantia dels drets humans i defugir mirades sectorials que no contribueixen a reforçar la transversalitat de les polítiques municipals. A més, aquesta forma de treballar opera de far en la consecució d’una Barcelona més equitativa, habitable, sostenible, garantista i diversa.
La mirada interseccional possibilita l’anàlisi de l’afectació dels drets de ciutadania des d’una mirada complexa. La discriminació que experimenten les persones és múltiple i s’agreuja quan aquestes estan afectades per diferents capes d’opressió motivades per la seva classe social, gènere, etnicitat, edat, identitat sexual, etc. Ser conscients de la interconnexió d’aquests elements i de la vulneració de múltiples drets humans, contribueix a donar un tractament més integral i rigorós a la tasca de la Sindicatura.
Queixes, actuacions d’ofici i assessoraments
L’any 2022 s’han iniciat un total de 1.554 intervencions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, dividides de la següent manera: 566 queixes ciutadanes, 31 actuacions d’ofici i 957 assessoraments tècnics i jurídics.
Les queixes segons el districte de procedència
Segons el districte de procedència, les queixes rebudes a la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2022 es distribueixen de la següent manera:
Els pronunciaments de l’any 2022
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 459 resolucions durant l’any 2022:
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora destacades en diverses àrees:
1. Ampliar l’atenció presencial dels serveis socials
Les crisis econòmiques dels darrers anys, així com l’impacte de la Covid-19, han comportat l’agreujament de situacions de vulnerabilitat i l’augment de la pressió sobre els serveis socials bàsics. Tot i això, la cobertura de necessitats bàsiques i l’acompanyament en situacions crítiques han de poder estar a l’abast de la ciutadania des de la proximitat i la presencialitat. La continuïtat de l’atenció telefònica després de la pandèmia respon a la instauració del teletreball en l’àmbit laboral i no a necessitats tècniques. La Sindicatura considera necessari normalitzar novament l’atenció presencial en un servei bàsic com l’atenció social.
2. Accelerar la retirada d’amiant a la ciutat
El consistori ha de maximitzar esforços i agilitzar les seves actuacions per garantir condicions bàsiques de salut pública. A pesar dels esforços fets fins ara per identificar la presència de cobertes amb fibrociment a la ciutat, cal accelerar els treballs de diagnosi de l’estat d’aquest material per tal de programar les actuacions necessàries per a una eliminació àgil. Això és especialment important pel que fa a centres educatius, sanitaris o de concurrència pública. A tal efecte, convé garantir la coordinació dels diferents serveis i sectors municipals implicats, així com determinar terminis i compromisos concrets per a l’execució dels plans de retirada.
3. Erradicar les violències i garantir la reparació del dany de les víctimes
És indispensable treballar de forma continuada per eliminar les violències sexuals i els abusos en tots els àmbits. Pel que fa a l’àmbit educatiu, cal intensificar la conscienciació i formació de tota la comunitat educativa (docents, alumnat i famílies), així com garantir que tots els centres educatius, independentment de la seva titularitat, disposin de les eines necessàries de caràcter organitzatiu, sociocultural, de convivència i de gestió que assegurin un entorn de relació interpersonal basat en el respecte mutu. També és necessari crear mecanismes d’investigació i reparació del dany que permetin contribuir a esbrinar la veritat dels fets denunciats i impulsar mesures reparadores adreçades a les víctimes.
4. Garantir eficaçment el dret al descans
El soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població. Atès el principi de precaució com a mecanisme de protecció, cal prevenir la contaminació acústica. Per aquest motiu, i en referència a les celebracions festives i populars que es duen a terme als diferents barris, es proposa variar l’emplaçament dels escenaris per no afectar sempre al mateix veïnat. També cal que el consistori actuï diligentment en la comprovació i tramitació dels expedients disciplinaris per contaminació acústica amb l’objectiu d’evitar afectacions més greus en la salut de la ciutadania. En referència a altres tipus de soroll que difícilment són objectivables, es proposa explorar altres vies per a la resolució efectiva dels conflictes, mitjançant l’assessorament, la sensibilització i la mediació.
5. Millorar l’accessibilitat dels espais i serveis de la ciutat
Per avançar en la concreció d’una ciutat totalment accessible, hi ha determinats àmbits en els quals s’ha de continuar treballant, com els parcs infantils, el transport públic o l’oferta d’esport inclusiu. La Sindicatura proposa aprovar una ordenança que, a fi de promoure la inclusivitat, estableixi criteris d’accessibilitat a les àrees de joc infantil (manteniment, gestió o creació). També instem a la revisió de la normativa vigent en matèria de transports pel que fa a l’ús d’elements de suport per a determinats col·lectius (escúters, caminadors). I, per últim, cal assegurar formació suficient a professionals de l’esport i serveis de monitoratge per garantir que infants i joves amb necessitats especials o diversitat funcional puguin participar en activitats extraescolars.
6. Garantir l’atenció als joves migrants sense referents familiars
Aquest col·lectiu requereix un suport i acompanyament específics per desenvolupar el seu projecte de vida, ja que s’enfronten en solitud a una edat adulta registral, que no sempre és real. La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa, però el municipi pot intervenir des de diferents àmbits: socioeconòmic (alternatives residencials, atenció a la salut, formació i capacitació lingüística), jurídic (acompanyament en la defensa dels seus drets), comunitari (sensibilització de la societat d’acollida per evitar l’estigmatització), i de governança (assegurar una coordinació multinivell i multisectorial).
7. Donar una resposta integral al lleure juvenil
Les formes d’oci i relació d’adolescents i joves són les grans oblidades de les polítiques públiques, a pesar de l’important paper que juguen en el desenvolupament humà i la configuració de la personalitat. Convé incrementar les oportunitats de lleure juvenil, especialment nocturn, per oferir alternatives a pràctiques d’oci a l’espai públic que afecten el dret al descans del veïnat. A més, la intervenció municipal ha de comptar necessàriament amb la participació i lideratge del jovent. Paral·lelament, l’abordatge de les pràctiques d’oci nocturn han de combinar diversos tipus d’actuacions: preventives i de reducció de riscos, socioeducatives i de mediació.
8. Mitigar la pobresa energètica
Cal fer un pas més en el reconeixement del dret humà a l’energia per abordar un problema estructural que afecta la ciutadania en general, ja que es tracta d’un bé essencial per atendre necessitats bàsiques relacionades amb l’habitatge. En l’actual context d’emergència climàtica, urgeix assegurar una adequada informació i formació a la ciutadania sobre els seus drets energètics i els ajuts als quals es pot acollir, o les fórmules que poden permetre-li reduir la seva despesa energètica. També convé dissenyar eines específiques per mitigar els problemes de pobresa energètica de les llars i famílies en situació de vulnerabilitat, així com impulsar la rehabilitació dels edificis o l’autoconsum amb criteris de justícia social.
9. Agilitzar l’empadronament per a les persones sense domicili fix
L’empadronament de les persones que no tenen un domicili fix és una eina bàsica de garantia dels drets de ciutadania perquè permet accedir al conjunt de serveis municipals i promou la inclusió social d’un col·lectiu que es troba en una situació de vulnerabilitat important. Més enllà dels esforços que pugui dur cada municipi (de fet, Barcelona és una de les ciutats que més en fa), cal un compromís a escala metropolitana i una major solidaritat interurbana. Tanmateix, a banda d’incrementar els esforços de concertació territorial, el consistori barceloní té marge de millora si revisa els circuits establerts per a la realització d’aquest tràmit per fer-lo més àgil.
10. Garantir l’eficàcia de l’administració municipal
El dret a la bona administració és un dels principals motius de queixa de la ciutadania de Barcelona. La manca de compliment dels terminis legalment establerts, els problemes per obtenir respostes municipals o les dificultats d’accés a determinats serveis generen molt malestar ciutadà. La Sindicatura insta l’Ajuntament de Barcelona a redimensionar les plantilles de tècnics municipals de llicències dels districtes, així com els serveis d’atenció a la ciutadania. També demana facilitar a la ciutadania i equips professionals el contacte personal i fluid amb els tècnics municipals, així com revisar els criteris i procediments que s’utilitzen per a garantir una major agilitat en la tramitació administrativa.
Una Sindicatura al costat de la ciutadania
La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. Per aquest motiu, l’any 2022 s’han implementat tres projectes que permeten més proximitat amb la ciutadania:
La Sindicatura, a peu de carrer | La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat. |
La Sindicatura, a prop teu | El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa. |
Sindicatura itinerant | La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu. |
Resolució alternativa de conflictes: la llosa de Sant Antoni, el centre d’acollida per a persones sensellar amb addiccions i Cementiris de Barcelona
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha incorporat la Resolució Alternativa de Conflictes (RAC) entre els seus modes d’intervenció. La RAC és el conjunt de tècniques i mètodes que contribueixen a solucionar problemes sense confrontació. Inclou la mediació, la conciliació, l’arbitratge o la facilitació.
En el marc de la tramitació d’una queixa ciutadana, un assessorament tècnic i jurídic o una actuació d’ofici, la Sindicatura pot activar mecanismes de resolució alternativa de conflictes, si considera que poden contribuir a donar una millor resposta a la ciutadania. Així mateix, quan fa seguiment de les recomanacions acceptades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges pot decidir iniciar la RAC si aquest canal pot contribuir a resoldre millor el problema que havia plantejat la ciutadania.
L’any 2022 s’han dut a terme algunes proves pilot que constitueixen la base sobre la qual s’estructurarà l’activitat futura de la Sindicatura en matèria de RAC.
La llosa de Sant Antoni: Arran de la primera sessió del programa La Sindicatura, a prop teu, al barri de Sant Antoni, es va copsar la preocupació del veïnat i associacions per la situació de la llosa de l’antic mercat provisional de Sant Antoni i pel futur d’aquest espai. La Sindicatura es va reunir amb entitats i associacions de la zona, veïnat i associacions de comerciants, així com amb les regidories dels Districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample per tal d’explorar possibles solucions participades.
Centre d’acollida per a la recuperació de persones sense llar amb addicions: La ubicació d’aquest equipament al costat d’un centre escolar va suscitar la preocupació del veïnat, l’AFA i la direcció de l’escola. En el marc del programa La Sindicatura, a peu de carrer, la defensoria va visitar la zona i va establir contactes amb tots els actors implicats, amb els quals va treballar durant mesos. Aquesta intervenció va contribuir a facilitar el diàleg entre ells i l’Ajuntament. Aquest cas va donar peu també al primer pronunciament conjunt entre la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya, que van tramitar les queixes que van rebre de manera conjunta amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics.
Cementiris de Barcelona: La defensoria va rebre una queixa per la declaració de caducitat d’un nínxol que va comportar que les restes funeràries d’una persona es traslladessin a una ossera general, la qual cosa dificultava la seva recuperació. Amb l’objectiu de contribuir a la reparació del dany causat, la Sindicatura va promoure un encontre entre representants de Cementiris de Barcelona i la família afectada per arribar a un acord sobre el greuge ocasionat a la família.
Els quatre informes monogràfics de l’any 2022
El 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat quatre informes monogràfics. La previsió fins a l’any 2026 és fer diversos monogràfics cada any, que permetin elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament.
El fenomen del botellot | Una de les primeres actuacions de l’any 2022 va consistir a iniciar un estudi d’ofici sobre el fenomen del botellot a la ciutat. L’informe resultant d’aquesta investigació analitza aquesta pràctica des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats, amb la finalitat de conciliar el dret a l’oci i el dret al descans. A tal efecte, es formulen una sèrie de propostes per millorar les dinàmiques que es deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn. |
Joves migrants sense referents familiars | El mes de maig de 2022, la Sindicatura va presentar aquest informe, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitat des de la perspectiva de la garantia de drets. L’estudi identifica com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, i trasllada a l’Ajuntament un seguit de recomanacions relacionades amb qüestions jurídiques, socioeconòmiques, comunitàries, i de governança. |
Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat | El tercer informe monogràfic del 2022 analitza els equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona des d’una visió de drets humans, després de 13 visites presencials a les diverses instal·lacions de la policia municipal a la ciutat. S’han visitat les 10 unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament, la Divisió de Trànsit, i l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra (amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya). |
El dret humà a l’energia | En un context d’augment del preu de la llum, la Sindicatura va tancar el 2022 amb un estudi en el qual reclama formular i concretar el dret humà a l’energia, amb el propòsit de mitigar els problemes de pobresa energètica que afecten la ciutat. Després d’analitzar l’impacte d’aquest increment i les iniciatives públiques per fer-hi front, la Sindicatura proposa a l’Ajuntament vint recomanacions dirigides a garantir l’accés a l’electricitat a totes les llars, així com a reduir el consum energètic. |
Els informes monogràfics previstos per l’any 2023
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ja està treballant en els informes que presentarà al llarg de l’any 2023, que tractaran els següents temes:
- Adultcentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils
- L’estratègia municipal sobre assentaments irregulars a Barcelona
- L’atenció a les famílies de persones preses
- Estudi sobre els serveis existents a Barcelona en matèria de violències sexuals
- La mediació en l’àmbit policial
- La regulació de la convivència i el civisme
Creació d’un grup de treball per abordar les violències
L’any 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.