Notícies

L’empadronament, un metadret que dona accés a un conjunt de drets humans de proximitat

Empadronament

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

L’empadronament és especialment útil i necessari per a les persones estrangeres que no tenen regularitzada la situació administrativa al país. Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar aquestes persones, tot i que no disposin de domicili fix. L’alta padronal, a més de permetre’ls l’accés als serveis públics, tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació al país. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Les queixes sobre empadronament que arriben a la Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncien els següents afers: la manca de resposta i d’eficàcia en la tramitació del padró; l’empadronament de menors d’edat per part d’un progenitor sense el consentiment exprés de l’altre; la denegació d’empadronament; les baixes del registre del padró efectuades d’ofici pel consistori, o els terminis excessius utilitzats per tramitar empadronaments sense domicili fix.

Tramitació de baixes d’ofici del padró municipal d’habitants

Aquesta classe de tramitació ha estat la causa de diverses queixes formulades davant la Sindicatura. En alguns casos, les persones promotores de la queixa al·leguen ser propietàries de l’habitatge en el qual han estat donades d’alta, i assumir els impostos municipals derivats de la propietat. Per tant, entenen que aquesta posició de titularitat els donava dret a ser empadronades en el seu habitatge.

Ara bé, l’acreditació de la propietat de l’habitatge no és suficient per legitimar la inscripció al padró, de forma que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, cal tramitar d’ofici la baixa del padró. L’Ajuntament té potestat per fer actes de comprovació de la residència i ho fa a través d’inspeccions. Però aquesta potestat no inclou la verificació del títol jurídic que legitima l’ocupació de l’habitatge.

En aquest sentit, es pronuncia la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que la possibilitat que l’Ajuntament sol·liciti al veí o veïna el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada. És a dir, té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí o veïna resideix al domicili que ha indicat.

Coneixedora de la importància del tràmit de baixa padronal, la legislació ha establert diverses cauteles per garantir que el tràmit es fa amb seguretat. D’acord amb l’article 72 del Reial decret 1690/1986, els ajuntaments donaran de baixa d’ofici, per inscripció indeguda, les persones que figurin empadronades incomplint els requisits, una vegada comprovada aquesta circumstància en l’expedient corresponent en el qual es donarà audiència a la persona interessada.

Però, a la pràctica, sorgeixen dificultats de notificació a la persona interessada, ja que s’acostuma a utilitzar una adreça de notificació en la qual presumptament no viu. En aquests casos, cal traslladar l’expedient al Consell d’Empadronament, un òrgan mixt de composició municipal i de l’Institut Nacional d’Estadística que haurà d’emetre un informe favorable preceptiu respecte de l’eliminació del registre padronal.

Notícies

L’empadronament de persones sense domicili fix que viuen a la ciutat

Sensellarisme

L’any 2020 la Sindicatura va tenir coneixement de retards en la tramitació de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), elaborat per l’Àrea de Serveis Socials, i preceptiu per l’empadronament de les persones sense domicili fix en el municipi. Una vegada es disposa de l’ICR, la persona interessada disposa del termini d’un mes per poder-se empadronar.

Un problema en què la Sindicatura fa temps que insisteix

Alguns ciutadans van dirigir-se a la institució de la síndica manifestant retard en l’emissió del referit informe. En un dels casos havien transcorregut vuit mesos des que s’hi havia sol·licitat formalment, sense haver obtingut cap mena de resposta municipal. Consultat l’òrgan municipal sobre el retard d’aquestes sol·licituds, van atribuir-ho a la situació d’emergència sanitària derivada de la Covid-19 i a la declaració de l’estat d’alarma, i informaven que s’estaven posant al dia en aquest tràmit.

No obstant això, la síndica recorda que l’any anterior a la pandèmia, ja es va tractar un cas similar en què el ciutadà va obtenir l’ICR transcorreguts 7 mesos des de la seva petició. La manca de resposta municipal a les peticions d’alta en el Padró constitueixen un supòsit de silenci administratiu “positiu” i, per tant, si en el termini de tres mesos el registre no s’ha fet efectiu, el ciutadà podrà sol·licitar una certificació del sentit del silenci, que donarà lloc a un acte administratiu de presumpta inscripció.

Ara bé, això no eximeix de l’obligació jurídica que té l’Ajuntament de resoldre dins del termini legalment establert. No podem oblidar que el dret subjectiu a l’empadronament està directament vinculat a l’exercici d’altres drets fonamentals, com el de l’accés a la sanitat pública o a l’educació. A més, quan es tracta d’una persona estrangera que sol·licita l’empadronament, com és el cas objecte de l’estudi de la síndica, l’alta padronal tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació en el país.

Les Instruccions tècniques per als ajuntaments sobre la gestió del Padró Municipal descrites en la Resolució del 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, estableixen que: “(…) el Padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi […] La correcta aplicació d’aquest criteri determina, d’una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on efectivament visquin els veïns, i, d’altra, que pugui i hagi de recórrer a un «domicili fictici» en els supòsits en què una persona que no té sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels Serveis Socials corresponents”.

L’empadronament sense domicili fix és un dret de les persones que alguns Ajuntaments es neguen a reconèixer i posa de manifest una realitat que no s’ha de perdre de vista. Els Ajuntaments tenen l’obligació jurídica d’inscriure en el Padró Municipal totes les persones que resideixin efectivament al municipi, amb independència de la situació en què visquin, ja que l’esmentada resolució preveu mecanismes per empadronar persones que no tenen una llar, després d’elaborar el corresponent ICR.

La Sindicatura coneix la situació que afecta molts municipis de l’Àrea Metropolitana que no practiquen l’empadronament de persones sense domicli fix, i que empeny moltes persones en situació vulnerable a demanar la inscripció a la nostra ciutat. De fet, a Barcelona, l’any 2019, es van dur a terme més de 12.000 altes de persones sense domicili fix. Ens consta que l’Ajuntament s’ha dirigit als referits municipis per posar de manifest aquesta situació, i també s’ha dirigit a les entitats del tercer sector per informar-les sobre els drets i els procediments legals per empadronar les persones que hi resideixen sense un domicili fix.

La institució de la síndica valora molt favorablement aquesta pràctica municipal, que s’adiu amb allò que assenyala la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, en el seu article IV, quan es refereix a la necessitat que els municipis signataris dugin a terme polítiques actives específiques de protecció dels col·lectius més vulnerables. Tot i això, i en atenció al grau de vulnerabilitat de les persones que sol·liciten aquest procediment especial, la síndica recorda l’obligació de l’Ajuntament d’actuar amb la diligència deguda en la realització d’aquest tràmit, per tal d’ajustar-se al dret de la ciutadania a una bona administració, i que es tractin els seus assumptes de forma imparcial i equitativa, dins d’un termini raonable.