La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.
Per què aquest informe?
Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.
Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu és identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.
La distribució competencial en matèria d’immigració és complexa
L’Estat té la competència exclusiva en matèria d’immigració i estrangeria i, per tant, defineix les normes d’entrada i residència de les persones migrants. Precisament, l’octubre de 2021 el Govern de l’Estat va aprovar una reforma del Reglament d’estrangeria sobre el règim jurídic de menors i extutelats. Aquesta reforma té el propòsit de donar resposta a una situació disfuncional que provocava que molts joves passessin a una situació d’irregularitat sobrevinguda amb risc d’exclusió social, un cop finalitzada la tutela per part de l’Administració a partir de la seva majoria d’edat. Les modificacions introduïdes també han de facilitar l’accés a l’ocupació d’aquells i aquelles joves amb edat de treballar.
Les comunitats autònomes, per la seva banda, són competents pel que fa al desenvolupament de normes i instruments per garantir drets i serveis que ajudin a la integració i inclusió d’aquest col·lectiu. També són les administracions encarregades de la tutela de les persones migrants menors d’edat i sense xarxa familiar.
Per últim, els ens locals són clau per salvaguardar la bona acollida, incorporació i participació de les persones migrants en les ciutats i pobles de Catalunya. Encara que no en tinguin les competències, són les administracions públiques més properes a la ciutadania i acostumen a ser la primera porta d’entrada als serveis públics. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament ja fa més de vint anys que actua en l’atenció de les persones menors i joves migrants que arriben a la ciutat sense xarxa familiar, malgrat que no és una competència local (si bé l’ha d’atendre de forma subsidiària). Ara bé, el nombre de joves sense referents familiars a la ciutat ha crescut en els darrers anys, i no sempre s’han adequat els serveis i prestacions davant aquest increment, fet que ha pogut provocar desatenció cap a aquests i aquestes joves.
L’anàlisi del col·lectiu
Segons les dades de la Generalitat de Catalunya (DGAIA, 2021), s’estima que a la ciutat hi ha més de 200 joves migrants sense referents familiars. Cal assenyalar que aquestes dades només fan referència a la part d’aquest col·lectiu que ha estat en algun moment sota la tutela de la Generalitat. Per tant, deixa fora els que poden haver estat tutelats en altres comunitats autònomes, els que tenen dificultat per acreditar la seva minoria d’edat, o els que han arribat a Barcelona quan ja eren majors d’edat.
Quant al perfil dels i les joves, gran part d’ells són nois (97,1%) que han arribat recentment a la majoria d’edat. Una minoria són noies, que acostumen a estar invisibilitzades en les estadístiques. Algunes entitats estan treballant progressivament per adoptar estratègies amb perspectiva de gènere que permetin millorar l’atenció d’aquest col·lectiu, especialment vulnerable a la violència i a l’explotació sexual.
També és motiu d’inquietud l’estat de salut d’aquest col·lectiu de joves, especialment pel que fa a la seva salut mental i el consum de tòxics, ja que són factors de vulnerabilitat. L’estrès que desenvolupen les persones que han emprès soles el projecte migratori és especialment agut. Per aquest motiu, la Sindicatura considera que l’atenció psicosanitària de joves migrants sense referents familiars és imprescindible. Cal dir que la mobilitat o la precarietat residencial d’aquest col·lectiu dificulta la detecció, el seguiment i el tractament.
L’àmbit educatiu és un repte perquè marca de manera clara les seves possibilitats d’èxit futur. Ara com ara es detecten dificultats d’accés a l’educació i la formació. Si bé aquest és un dret de la infància, el cert és que aquelles persones que tenen més de 16 anys ja no es poden matricular fàcilment als instituts, i la manca de formació bàsica cronifica la seva situació futura.
Pel que fa a la incorporació d’aquest col·lectiu al mercat laboral, les persones joves migrants sense referents familiars pateixen més dificultats que la resta de joves per accedir a llocs de treball. Per això, iniciatives de suport com les que impulsa Barcelona Activa o entitats socials han de ser claus per afavorir aquesta primera entrada al mercat de treball. Especialment en el moment actual, que el nou Real decret ha eliminat traves a la seva incorporació al món laboral.
La seva participació en la vida social i cultural també és molt limitada, tot i ser cabdal pel seu benestar i inclusió social. Es pot dir que, en moltes ocasions, participen només d’activitats autoreferencials, on no s’enforteixen les xarxes relacionals amb l’entramat de la ciutat. També s’ha identificat una bretxa digital que dificulta el seu accés a recursos públics i privats.
Les propostes de la Sindicatura
Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:
Dimensió jurídica
- Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.
- Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer per millorar la detecció dels i les joves.
Dimensió socioeconòmica
- Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.
- Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.
- Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.
Dimensió comunitària
- Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.
- Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.
Dimensió de governança
- Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.
- Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.
- Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.
- Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.
- Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.
- Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.
Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.
