La situació de pandèmia està deixant moltes famílies en una situació econòmica delicada i persones que mai havien sol·licitat ajuts públics, ara es veuen abocades a fer-ho. Aquestes persones continuen sent obligats tributaris, tot i les dificultats per executar els pagaments atesa la situació econòmica en què es troben immerses. Especialment, cal referir-se a la situació de persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i amb una situació econòmica precària, sense posar en qüestió la legalitat dels embargaments executats per l’Ajuntament.
Per aquestes persones l’embargament dels seus petits estalvis pot afectar la seva capacitat econòmica, privant-la d’una part de les seves rendes que segurament estaven assignades a conservar una mínima qualitat de vida. Aquesta circumstància pot generar una situació de risc de vulnerabilitat que requereixi protecció social i, per tant, despesa pública. L’any 2020 algunes persones van demanar l’emparament de la síndica davant embargaments practicats als seus comptes bancaris arran de deutes amb hisenda.
En tots els casos coincidien que es tractava de persones perceptores de pensions i sous considerats inembargables, i que, tot i això, havien generat minsos estalvis. En una de les situacions estudiades, l’Ajuntament reclamava a la ciutadana l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua), generat per la transmissió en dació de pagament de deutes a una entitat bancària. L’interessat havia presentat recursos administratius que havien estat desestimats per considerar que no complia els requisits per deixar sense efecte la càrrega tributària municipal. Així mateix, se li havia denegat l’ajut pel pagament de la plusvàlua que va sol·licitar a l’Institut Municipal de Serveis Socials. Per tant, l’Ajuntament va iniciar el procediment de constrenyiment dirigit a la recaptació del deute tributari de manera efectiva. El deute ascendia a més de 5.000 €, i se li van embargar 800 € que havia generat d’estalvi.
En efecte, l’article 79.1 del Reglament general de recaptació aprovat pel Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, estableix que l’Administració, en cas de deute tributari, ha de conèixer l’existència, com a mínim, d’un compte o dipòsit obert en una oficina d’una entitat de crèdit, i l’embargament es portarà a terme mitjançant una diligència d’embargament en la qual haurà d’identificar-se el compte o el dipòsit conegut per l’Administració actuant.
Aquest mandat té la limitació imposada per l’article 169.5 de la Llei 58/203, de 17 de desembre, general tributària, que estableix que no es poden embargar els béns declarats inembargables per les lleis. En aquest cas resulta d’aplicació l’article 607.1 de la Llei d’enjudiciament civil, que estableix que és inembargable el salari, el sou, la pensió, la retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada pel salari mínim interprofessional, i considera salari o pensió l’import ingressat en el compte, per aquest concepte, en el mes en què es practiqui l’embargament, o si no pot ser, en el mes anterior.
Es dóna el cas que una de les persones reclamants s’havia dirigit a l’alcaldessa per exposar la seva situació, i l’equip d’Alcaldia havia respost referint-se a la desestimació dels recursos administratius que havia interposat, a la vegada que l’emplaçava a la Síndica de Greuges de Barcelona per tal que estudiés el seu cas de forma independent i emetés una resolució.
Precisament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja s’havia pronunciat en altres ocasions amb motiu d’embargaments de béns o drets a persones en situació de risc econòmic i social, en el sentit que persistir en el cobrament del deute pot empitjorar la situació de vulnerabilitat.
L’any 2016 la síndica ja va demanar a l’Ajuntament que s’exploressin i apliquessin solucions que suposessin la suspensió de l’execució del deute tributari en aquelles situacions comprovades d’insolvència real i material del deutor, sense renunciar al seu cobrament en cas de solvència sobrevinguda, o l’aplicació d’altres mecanismes jurídics que permetin una segona oportunitat per protegir aquest perfil de deutor tributari.
Ara per ara l’ordenament jurídic no dóna una resposta a aquestes situacions, i tampoc no preveu la suspensió del procediment recaptador en situacions d’insolvència econòmica. Cal recordar que la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de segona oportunitat té l’objectiu de permetre el que tan expressivament descriu la seva denominació, que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat de dirigir novament la seva vida i fins i tot arriscar-se a noves iniciatives sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer.
Ara bé, aquesta llei exclou de la seva aplicació els deutes de dret públic, és a dir, quan els creditors siguin l’administració pública. Cal concloure que l’aplicació de la llei per saldar els deutes tributaris pot resultar injusta per a les persones sotmeses a procediments d’execució forçosa i que visquin una situació econòmica feble, posant en risc la seva capacitat econòmica, situació aquesta que de ben segur pot revertir en la necessitat de protecció social.
