Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.
Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.
En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.
Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.
La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.
Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria.
El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà
El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.
La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.
D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.
En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.
Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.
“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.
La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.
També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.
Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona
A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.
També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.
Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.
| Persones ateses | 2019 | 2020 | 2021 (gener-setembre) |
| Dones | 8.037 | 8.942 | 12.549 |
| Homes | 4.034 | 4.407 | 6.662 |
| Persones amb altres identitats de gènere | 8 | 2 | 11 |
| Total de persones ateses | 12.079 | 13.351 | 19.222 |
Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.
La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric
L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.
També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.
Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local
Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:
- Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.
- Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.
- Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.
- Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.
- Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.
- Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.
- Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.
- Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.
Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament
Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.
Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.
Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.
Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.
Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.
Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.
Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.
Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.
Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.
Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.
Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.
Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.
Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.
Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.
Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.
Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.
Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.
Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.
Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.
Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.
