La defensoria creu que la manera d’abordar el sensellarisme no pot ser només la punitiva i de restabliment de l’ordre públic, de manera aïllada de la resta d’intervencions sobre aquest col·lectiu.
És imprescindible dissenyar una estratègia integral i coordinada de tots els serveis municipals, conjuntament amb les entitats socials que atenen les persones sense llar, per potenciar els processos de recuperació d’aquestes persones.
Barcelona, 17 de maig de 2024 – Després d’analitzar una queixa d’un ciutadà que havia rebut 42 sancions vinculades a la seva situació de sensellarisme, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació municipal s’ha enfocat únicament de manera punitiva i amb la finalitat de restablir l’ordre a l’espai públic, però no ha implicat altres serveis municipals per abordar la problemàtica de manera integral.
La resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona finalitza amb vuit recomanacions que interpel·len a diversos òrgans de l’Ajuntament: l’Àrea de Prevenció i Seguretat, l’Institut Municipal de Serveis Socials i la Comissionada de Convivència.
Fins a 42 denúncies a una mateixa persona sense llar
Un ciutadà, en situació de sensellarisme i atès per la Fundació Arrels, va dirigir-se a la Sindicatura per exposar que la Guàrdia Urbana li havia interposat 42 denúncies per presumptes infraccions, amb els diferents procediments sancionadors derivats d’aquestes denúncies.
Les presumptes infraccions consistien en conductes vinculades al sensellarisme, com ara la manca de neteja i higiene personal, dormir de nit o de dia a l’espai públic, ús incorrecte de bancs o seients públics, consum d’alcohol a l’espai públic, o orinar i escopir a l’espai públic.
La persona promotora de la queixa afegia que moltes de les sancions van ser interposades el mateix dia i pel mateix agent policial, i recordava que l’administració sancionadora, entre altres administracions, era la responsable de la manca de recursos a la ciutat pel manteniment de la higiene i la pernoctació de persones en situació de vulnerabilitat.
L’Ordenança de convivència i les persones en situació de sensellarisme
L’Ordenança municipal de convivència assenyala la prohibició de: utilitzar els bancs i els seients públics per a usos diferents pels quals estan destinats; rentar-se en fonts, estanys o similars, i orinar o defecar en espais de concorreguda afluència de persones.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona entén que aquesta regulació no té en compte la situació de les persones sense llar, que no disposen d’un espai privat per dur a terme les necessitats bàsiques de la seva vida. La defensoria afegeix que l’administració municipal no proveeix una xarxa pública de serveis suficient per tal que aquestes persones tinguin opcions per mantenir la seva higiene i garantir el seu dret de pernoctació fora de l’espai públic.
Mentre no es doni aquest escenari, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que no és procedent que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa les conductes en l’espai públic vinculades al sensellarisme, ja que suposa un factor addicional d’exclusió social.
Cal un abordatge integral del sensellarisme
La Sindicatura creu que la manera d’abordar les situacions de sensellarisme no pot ser només la punitiva i de restabliment de l’ordre públic, de manera aïllada a la resta d’intervencions sobre aquest col·lectiu. Aquest tipus d’actuació no esdevé una solució definitiva, sinó que pot constituir una revictimització de persones en situacions de molta vulnerabilitat.
És imprescindible dissenyar una estratègia integral i coordinada de tots els serveis municipals, conjuntament amb les entitats socials que atenen les persones sense llar, per potenciar els processos de recuperació d’aquestes persones, tal com disposa el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025.
A Barcelona, l’any 2005 va constituir-se la Xarxa d’atenció a les persones sense llar (XAPSLL), de la qual forma part l’Ajuntament i les entitats que atenen les persones sense llar. Una de les finalitats de la XAPSLL és ampliar el treball conjunt i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials. La Sindicatura sosté que la XAPSLL seria una bona plataforma per vehicular el contacte i la coordinació amb la Guàrdia Urbana, ja que treballen sobre el territori i detecten i atenen situacions de persones sense llar.
Excepcions en els procediments sancionadors a les persones vulnerabilitzades
L’Ordenança de convivència recull algunes excepcions a la sanció en els casos de la prohibició de dormir de dia o de nit en l’espai públic si es tracta d’una persona en risc d’exclusió social. L’article 60.2 preveu el següent:
Els serveis municipals adoptaran, en cada cas, les mesures que siguin procedents en coordinació amb els serveis socials municipals o, si escau, amb altres institucions públiques. Si ho estimessin necessari per raons de salut, acompanyaran aquestes persones a l’establiment o servei municipal adient, amb la finalitat de socórrer-la o ajudar-la en allò que sigui possible. En aquest cas no s’imposarà la sanció prevista.
Pel que fa a altres conductes citades com utilitzar bancs i seients públics per a usos diferents dels quals estan destinats, rentar-se o banyar-se en fonts o rentar la roba en fonts, l’Ordenança no preveu l’excepcionalitat de no cursar la denúncia. Ara bé, segons informa el consistori, en el supòsit que l’òrgan instructor conegui el perfil de vulnerabilitat de la persona infractora, no imposa la sanció.
En aquest punt, la Sindicatura considera que serà complicat que les persones en situació de sensellarisme al·leguin la seva condició de vulnerabilitat, ateses les seves dificultats d’autonomia personal. Per aquest motiu, la defensoria creu que per dur a terme un tractament més eficaç i eficient dels procediments sancionadors, seria convenient que els agents de la Guàrdia Urbana facilitin aquesta informació a l’òrgan instructor.
En conclusió, les previsions de l’Ordenança de convivència per atenuar els efectes del procediment sancionador a les persones vulnerabilitzades són de difícil aplicació en el cas de persones sense llar. Moltes d’elles no tenen autonomia personal suficient per al·legar la seva situació de vulnerabilitat davant de l’òrgan instructor, a fi d’interrompre el procediment sancionador, o demanar la substitució de la sanció per mesures alternatives.
La responsabilitat de les persones infractores
La Llei 40/2015 de Règim Jurídic de l’Administració Pública recull el principi de responsabilitat subjectiva del procediment sancionador: “Només podran ser sancionades per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques o jurídiques que en resultin responsables a títol de dol o culpa”.
Per tant, aquest principi exigeix que la persona presumptament responsable de la infracció hagi actuat de manera culpable: no és suficient que la conducta sigui considerada com a infractora (responsabilitat objectiva), sinó que també cal l’element de culpabilitat (responsabilitat subjectiva).
En el cas de les persones sense llar, la Sindicatura qüestiona la culpabilitat subjectiva de les persones afectades per problemàtiques d’addiccions o salut mental, que afecten la seva capacitat cognitiva. Convé recordar que aquests tipus d’afectacions acostumen a ser freqüents en les persones sense llar.
Lluita contra l’aporofòbia
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tingut coneixement de casos en què el mateix agent policial ha estès quatre denúncies en un mateix dia o, fins i tot, dues o tres denúncies amb escassos minuts de diferència. En aquest punt, la Sindicatura planteja la conveniència de què la Guàrdia Urbana implementi mesures dirigides a evitar conductes discriminatòries dels agents, i que estableixi indicadors clars a fi d’investigar si alguns dels agents implicats poden estar actuant amb motivacions aporofòbiques.
A més a més, la Sindicatura es referma en la necessitat de treballar contra l’aporofòbia en l’àmbit de la ciutadania. Precisament, en altres resolucions d’aquesta institució s’ha instat l’Ajuntament de Barcelona a lluitar contra l’aporofòbia, i s’ha insistit en la necessitat de millorar la interlocució amb el veïnat dels espais on es manifesten queixes per la presència de persones sense llar a l’espai públic, amb la finalitat de donar a conèixer l’acció municipal i contribuir a rebaixar l’estigma d’aquest col·lectiu.
