La defensoria publica un informe sobre l’atenció a les famílies de persones empresonades residents a Barcelona i la seva àrea metropolitana
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe “L’atenció a les famílies de persones empresonades residents a Barcelona i la seva àrea metropolitana”, en què s’analitza l’afectació de drets d’aquest col·lectiu. Aquest estudi posa de manifest mancances específiques en el suport que reben aquestes persones i apunta a solucions en dues direccions: un seguit de recomanacions a les administracions públiques i la proposta de creació d’un Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) per a famílies de persones preses.
Per un correcte abordatge d’aquesta situació tenint en compte la seva dimensió metropolitana, l’informe ha estat elaborat en col·laboració amb el Síndic de Greuges de Catalunya, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya, i els síndics i síndiques de Badalona, Cornellà, L’Hospitalet, Rubí, Sabadell, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat de Llobregat i Terrassa.
Les famílies de persones empresonades, un col·lectiu invisibilitzat
Habitualment s’han invisibilitzat les necessitats de les famílies de les persones empresonades i els problemes que han d’afrontar, alhora que es fa palesa una certa manca de protecció institucional envers aquest col·lectiu. L’objectiu de la recerca consisteix en analitzar com es pot ajudar a revertir aquesta situació i a pal·liar aquests problemes i necessitats des dels serveis municipals.
Aquest informe busca diagnosticar la situació de les famílies de persones preses per detectar mancances o deficiències en l’atenció per part de les administracions públiques, així com elaborar recomanacions o propostes de millora.
Per arribar en aquest diagnòstic s’ha fet una recerca documental, que ha permès elaborar una radiografia dels problemes i establir una relació de les necessitats, i una recerca empírica amb entrevistes, qüestionaris i dinàmiques de grup focalitzades que han servit per valorar els serveis existents, el grau de coneixement d’aquests i la cobertura de necessitats. Necessitats que han estat dividides en quatre àmbits: les derivades de l’impacte emocional i psicosocial, les vinculades a la relació amb la institució penitenciària, les derivades de l’impacte econòmic i laboral, i per últim aquelles vinculades a la qüestió de salut física i mental.
Necessitats principals de les famílies de persones empresonades
De la primera part de l’estudi es poden extreure les necessitats principals que tenen les famílies de les persones empresonades:
● Necessitat d’informació, orientació i acompanyament, tant sobre l’afectació sociofamiliar, com respecte de la situació de la persona empresonada i el funcionament mateix del sistema penitenciari.
● Necessitat de suport psicològic a l’inici de l’empresonament, durant aquest i un cop es produeix l’alliberament.
● Necessitat de suport jurídic per atendre incidències o sol·licituds, així com les situacions d’indefensió.
● Necessitat d’orientació, assessorament i acompanyament en qüestions econòmiques i laborals.
● Necessitat d’orientació, assessorament i acompanyament en qüestions de salut física i mental.
Propostes a les administracions públiques
L’informe permet apreciar com, tot i que la política penitenciària catalana considera les famílies un agent fonamental en el procés de desistiment i reinserció, els serveis que es posen a disposició d’aquestes famílies no tenen capacitat per donar resposta a gran part de les seves necessitats. En aquest context, es fan paleses una sèrie de mancances pel que fa a la cobertura d’aquestes necessitats, les quals es poden agrupar en dos blocs principals:
- Dèficit en la informació, orientació i assessorament
- Manca de suport psicosocial amb què es troben la major part d’aquestes persones per fer front a l’experiència de l’empresonament del seu o la seva familiar
Per aquest motiu, aquest informe inclou propostes o recomanacions dirigides a administracions públiques que escapen a les competències municipals, com la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) i el Programa de Salut Penitenciària de l’Institut Català de Salut (ICS), organitzacions que depenen en última instància de la Generalitat de Catalunya. El llistat de recomanacions estan disponibles tant a l’informe com al seu resum executiu.
En l’àmbit de la competència municipal, es recomana als Serveis Socials d’Atenció Primària:
● Considerar el fet que la persona usuària dels Serveis Socials tingui una persona de la seva unitat familiar privada de llibertat com a una variable que pot augmentar-ne el risc d’exclusió social.
● Quan la persona usuària dels serveis socials municipals tingui algun familiar en privació de llibertat, tenir en compte els possibles problemes i necessitats en l’àmbit econòmic i laboral.
● Quan la persona usuària dels serveis socials municipals tingui algun familiar en privació de llibertat, potenciar la coordinació amb els serveis socials penitenciaris, amb l’objectiu de garantir la cobertura de les seves necessitats.
Però la recomanació principal en l’àmbit municipal és la creació d’un Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) per a famílies de persones preses a la ciutat de Barcelona.
La creació del primer PADA a Barcelona
La proposta més rellevant d’aquest informe és la de crear un servei municipal nou per a famílies de persones empresonades. Un PADA on es pugui atendre les famílies de manera personalitzada, donant informació i orientació sobre els seus problemes, necessitats i casuístiques particulars. Un servei centralitzat (a l’estil d’una finestreta única), davant la gran diversitat de recursos potencialment disponibles i als quals se’ls pugui derivar i acompanyar. Un espai independent de l’Administració Penitenciària mateixa.
Aquesta proposta de punt d’atenció es basa en experiències i serveis similars d’Europa i Amèrica Llatina, i fins i tot es mira com possible inspiració de cara al disseny dels PADA el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona, tot i oferir atenció sobre altres situacions i col·lectius.
En una primera delimitació de les funcions d’aquest PADA de la ciutat de Barcelona, haurien de ser:
- Centralització de l’atenció a les famílies de persones empresonades: el PADA vol constituir-se en un únic punt on atendre qualsevol problema o necessitat.
- Atenció personalitzada i confidencial: el PADA ha de garantir una atenció personalitzada i confidencial.
- Informació: es podria informar sobre el funcionament general del sistema penitenciari, els passos per fer davant d’incidències viscudes, els diferents recursos socials, i les entitats que poden ajudar en termes de suport mutu.
- Orientació i assessorament: des del PADA es pot dur a terme una orientació i assessorament ajustats a la casuística particular de cada usuari/ària del servei.
- Derivació: El PADA està pensat per atendre les famílies, analitzar els problemes que presenten, informar-les, orientar-les, assessorar-les i, un cop fet això, derivar-les cap als recursos existents. Això pot permetre, també, augmentar l’ús d’aquests recursos, sovint desconeguts per les famílies.
- Acompanyament: Des del PADA, si es considera necessari, es pot fer un acompanyament en aquests processos per ajudar a dur-los a terme i fer-ne el seguiment.
- Suport psicosocial: Els PADA haurien d’oferir suport psicosocial i potenciar l’accés d’aquestes persones a recursos o professionals amb capacitat per donar una resposta adaptada a les necessitats d’àmbit psicosocial que puguin presentar.
- Documentació: Entre les tasques del PADA també hi hauria l’elaboració d’informes anuals sobre les situacions i incidències ateses.
Aquesta proposta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona té com a objectiu la creació d’un primer PADA a la ciutat de Barcelona que es pugui replicar posteriorment a altres indrets del territori.
