La Sindicatura trasllada a l’Ajuntament 10 propostes d’abordament prioritari: millorar l’atenció en casos de violències sexuals no recents, protegir el dret al joc als patis escolars i a l’espai públic d’infants i adolescents o assegurar els drets de les persones amb discapacitat, entre d’altres.
El 2024 la Sindicatura, a través de la Comissió de Reparació, va organitzar un acte per a les víctimes i supervivents d’abusos a l’Escola Barcelona.
Per primera vegada, celebrem un acte de retorn a la ciutadania de Barcelona del balanç del treball de la Sindicatura. També presentem una versió de l’informe en format interactiu per explicar-ne els punts principals de manera audiovisual.
Al desembre va culminar un dels objectius principals establerts durant el mandat de David Bondia, la visita als 73 barris de la ciutat.
La Sindicatura va iniciar per primer cop el 2024 un projecte europeu, l’iDEM (Innovative and Inclusive Democratic Spaces for Deliberation and Participation), que desenvoluparà eines d’Intel·ligència Artificial que simplificaran les informacions per prendre part en el debat democràtic.
El 75,6% de les recomanacions de la Sindicatura han estat acceptades, totalment (52,23%) o parcial (23,37%), per l’Ajuntament.
El 2024 la Sindicatura va presentar un informe monogràfic per analitzar la modificació de l’Ordenança de Convivència de Barcelona.
Us presentem l’informe anual de l’activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2024, que reflecteix les actuacions principals que hem dut a terme en defensa del dret i el deure a la ciutat, i dels drets humans de proximitat de totes les persones que habiten o transiten per Barcelona.
Les principals novetats de l’any passat, com els actes de presentació de l’informe a la ciutadania i el de reparació de les víctimes d’abusos a l’Escola Barcelona, la visita a tots els barris de la ciutat o la inclusió del diàleg continu amb l’Ajuntament dins de les nostres tipologies d’intervenció, ens permeten tenir el convenciment de recórrer el camí adequat per aconseguir una institució més proactiva, més present en el territori i que, en definitiva, permeti a la ciutadania gaudir d’una vida digna de ser viscuda.
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2024, aquesta Sindicatura ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari:
1. ATENCIÓ I REPARACIÓ EN CASOS DE VIOLÈNCIES SEXUALS NO RECENTS
S’ha detectat una mancança important de serveis que atenguin aquest col·lectiu, i de fet ni tant sols hi ha una definició acordada que distingeixi entre violències sexuals recents i no recents. I encara és més greu en els casos d’abusos sexuals comesos durant la infància i ja prescrits, en què no hi ha, ni tan sols, una investigació judicial ni una atenció per part dels serveis vinculats a la justícia. Davant d’aquesta situació, la Sindicatura va crear una comissió de reparació per suplir la manca de resposta institucional. I és que cal garantir l’accés a serveis d’atenció, recuperació i reparació a totes les persones que han patit violències sexuals no recents, especialment si es van produir en centres municipals.
2. EDUCACIÓ DE QUALITAT I EN CONDICIONS D’EQUITAT DE TOT L’ALUMNAT
L’assistència d’una part de l’alumnat a escoles en barracons més temps del desitjat, ja sigui per causa del retard en les obres o per manca d’una ubicació definitiva, suposa una greu afectació a l’hora de rebre una educació de qualitat. A més, el Pla de xoc no inclou conceptes com els equipaments informàtics o les sortides amb pernoctació, que sí que es garantien abans. Això suposa un perjudici i un retrocés per assegurar que tot l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE B) de la ciutat, amb independència de si assisteix a una escola pública o a una de concertada, tingui la gratuïtat real de la seva escolaritat.
3. SUBVENCIONS DIFERENCIADES PER ALS PROJECTES D’ENTITATS DE PETIT FORMAT
La convocatòria general de projectes, activitats i serveis suposa un repte per a les entitats i associacions de petit format, que han experimentat un empitjorament progressiu en la tramitació de subvencions. Els principals motius de queixa són el retard en els pagaments, que sovint provoquen que hagin de recórrer a pòlisses de crèdit o préstecs; i la càrrega administrativa excessiva, que els obliga a contractar personal adient, amb els costos que això genera. Caldria implementar mesures per simplificar els procediments de subvencions i, per als projectes modestos que impulsin entitats de petit format, valorar fórmules com els procediments de concurrència no competitiva o, fins i tot, la concessió directa.
4. PROTEGIR ELS PATIS ESCOLARS I AFAVORIR EL JOC A L’ESPAI PÚBLIC
El degoteig constant de queixes per molèsties de soroll provocades pel joc dels infants i adolescents als patis escolars i a les a les places i carrers de la ciutat han comportat, fins i tot, el precintament d’espais lúdics, així com restriccions d’ús d’instal·lacions on es realitzen pràctiques esportives. El consistori hauria de fer un procés transversal i participat per tal de garantir els drets humans específics d’infants i adolescents. El dret al joc d’aquest col·lectiu, fortament perjudicat per les restriccions derivades de la covid-19, està estretament lligat amb altres drets, que cal garantir per al seu benestar i desenvolupament integral: el dret a l’educació, al lleure, a l’esport i a la salut.
5. EMPADRONAMENT ÀGIL SIGUI QUINA SIGUI LA SITUACIÓ HABITACIONAL
La ciutadania té el dret i el deure d’empadronar-se en el municipi on resideix, amb independència de la seva situació habitacional. És un metadret, ja que permet gaudir d’altres drets bàsics, com ara l’educació o la sanitat. És per això que l’Ajuntament ha de tramitar el registre amb un procediment àgil, especialment quan es tracta de població en situació de vulnerabilitat, per fer-ne les comprovacions adients i amb plenes garanties jurídiques per a les persones interessades.
6. POSAR LES PERSONES AL CENTRE DEL DRET A LES CURES
Els serveis d’atenció a les persones en situació de dependència es troben amb limitacions importants, com el temps d’espera per a la tramitació del Programa Individual d’Atenció, sense el qual no es pot optar al recurs; i la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària, amb canvis d’horaris, dies i professionals, manca d’informació, etc. El programa Respir i/o Respir Plus, tot i la seva utilitat en permetre que les persones amb dependència gaudeixin d’estades en recursos residencials i als cuidadors i les cuidadores comptar amb períodes de descans, no s’aplica a les persones amb menys de 60 anys. Això fa que en quedin excloses famílies amb adolescents o joves amb un important grau de dependència.
7. REDUIR L’IMPACTE DELS CABLEJATS A LA FAÇANA I DE LES ANTENES ALS TERRATS
Hi ha façanes farcides de cablejats i terrats amb grans instal·lacions de telecomunicacions, que fan sentir el veïnat desprotegit davant de certes pràctiques abusives de les empreses de serveis. L’Ajuntament hauria d’arbitrar les mesures necessàries perquè aquestes empreses es facin càrrec del manteniment, la seguretat i també el decòrum de les seves instal·lacions, i que retirin tots els elements obsolets o innecessaris. El consistori també hauria d’elaborar un codi de bones pràctiques, per assegurar una actuació eficaç de les companyies que preservi el paisatge urbà.
8. ASSEGURAR ELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Barcelona és una ciutat referent en temes d’accessibilitat. Tanmateix, les persones amb discapacitat tot sovint tenen dificultats per fer activitats quotidianes: passejar, fer esport, anar al cinema o, fins i tot, rebre assistència per a la seva higiene en condicions de salubritat. En aquest darrer cas, el problema és la manca d’espais habilitats, fet que impacta en el seu dret a la intimitat i en la seva dignitat. La nostra ciutat ha d’apostar per l’excel·lència en matèria d’accessibilitat universal.
9. REVISAR LES CONDICIONS DELS SERVEIS ESPORÀDICS DE TRANSPORT ADAPTAT
El sistema de reserves de serveis esporàdics, amb una demanda molt superior a l’oferta, no és satisfactori, ja que es basa únicament en l’ordre d’entrada de les peticions. Cal introduir criteris d’equitat que permetin prioritzar els serveis disponibles entre les persones sol·licitants, com el de renda o la valoració del grau de discapacitat. També s’ha de potenciar l’ús compartit de vehicles, reforçar el servei amb taxis no adaptats quan es pugui i establir penalitzacions als viatges no prestats imputables a la persona usuària. Així mateix, convé reflexionar sobre quina és l’Administració idònia per gestionar el servei. En aquest sentit, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hauria d’assumir majors responsabilitats de gestió.
10. DRET A DISPOSAR ALLOTJAMENTS TEMPORALS D’URGÈNCIA ADIENTS
Els Allotjaments Temporals d’Urgència presenten problemes pel que fa a la qualitat (separació de nuclis familiars, distància respecte a la xarxa de suport de les famílies, manca d’adequació i supervisió dels espais, etc.), a la limitació (els gestiona un operador turístic i la disponibilitat de places està vinculada als fluxos turístics de la ciutat) i al cost que suposen. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) està elaborant uns nous criteris de gestió per limitar la temporalitat de l’ús que en fan les persones que ho necessiten. La Sindicatura considera que no ha d’haver-hi aquesta limitació mentre les persones no disposin de recursos alternatius i de qualitat.
Acte de Reparació per a les víctimes i supervivents d’abusos a l’Escola Barcelona
La Comissió de Reparació per a víctimes i supervivents d’abusos en escoles públiques, creada per la Sindicatura, va impulsar la celebració d’un acte de reparació pioner en què les administracions amb responsabilitats educatives van reconèixer les situacions d’abusos sexuals, vexacions i vulneracions de drets comeses per part d’un educador de l’Escola Barcelona durant les dècades del 1980, el 1990 i el 2000.
La Comissió de Reparació va sorgir el 2023 en el marc del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència. Entre els seus objectius hi ha proporcionar un espai institucional que permeti identificar mecanismes adients de reparació del dany i millorar la prevenció d’aquest tipus de fets.
Una Sindicatura present al territori: ja hem visitat els 73 barris
Amb la visita a La Sagrera a principis de desembre, va culminar un dels objectius que s’havia marcat la Sindicatura el 2024: trepitjar tots els barris de la ciutat per conèixer de primera mà els problemes reals dels diferents col·lectius.
L’objectiu és, però, més ambiciós, ja que es volen visitar cadascun dels 73 barris, si més no, dues vegades en els cinc anys de mandat. I des de principis de desembre, ja hem realitzat cinc visites més. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física, per això continuem implementant els tres projectes que ens permeten srrt més propers a la ciutadania:
| La Sindicatura, a peu de carrer | La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat. |
| La Sindicatura, a prop teu | El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa. |
| Sindicatura itinerant | La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que és present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu. |
Acostem l’informe a la ciutadania amb un acte i un interactiu
Una altra manera d’apropar la institució a la ciutadania és en la manera com presentem aquest informe anual. És per això que l’any passat, i per primera vegada en la història de la Sindicatura, es va organitzar un acte dirigit directament a la ciutadania, les associacions i les entitats barcelonines, al Saló de Cent, per explicar el contingut de l’informe de 2023. Pots recuperar l’acte a través d’aquest vídeo.
A més, i amb aquesta mateixa voluntat, no només repetirem aquest acte enguany, el proper 10 d’abril, sinó que apostem per nous llenguatges i, per primer cop, hem preparat una versió de l’informe anual en format interactiu per explicar de manera gràfica i audiovisual els punts principals d’aquest informe anual. Pots consultar l’interactiu a través d’aquest enllaç. (disponible a partir de demà dimecres).
Participem en un projecte europeu ambiciós
Per primer cop, la Sindicatura participa en un projecte europeu. Es tracta de l´iDEM (Innovative and Inclusive Democratic Spaces for Deliberation and Participation), que desenvoluparà eines d’Intel·ligència Artificial que simplificaran i faran més comprensibles les informacions per participar en el debat democràtic.
Els participants, entre els quals també hi ha l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), són universitats, institucions, entitats socials i empreses tecnològiques de països com Alemanya, Àustria, Irlanda, Itàlia i el Regne Unit.
Com intervé la Sindicatura i quin impacte té?
Actualment, la Sindicatura intervé de formes molt diverses, mostrant una major proactivitat en conèixer i resoldre els problemes de la ciutadania. Hem passat de ser una bústia de queixes a ser una institució que té una àmplia presència en el territori i una major proximitat amb el veïnat de Barcelona. Per primera cop, a més, introduïm el diàleg continu amb l’Ajuntament dins de les nostres tipologies d’intervenció, ja que som, alhora, institució supervisora i col·laboradora.
Una de les accions destacades de l’any 2024 és l’anàlisi per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona de l’impacte que té la nostra intervenció en la resolució de problemes i la defensa dels drets de la proximitat. Podeu consultar l’abans i el després de casos concrets en què ha intervingut la Sindicatura i veure’n a continuació l’impacte.
Les dades de l’any 2024
Al llarg del 2024, la Sindicatura ha dut a terme 2.249 intervencions. D’aquest total, 1.180 han estat peticions ciutadanes, actuacions d’ofici i dictàmens (486 queixes, 17 actuacions d’ofici 676 assessoraments tècnics i jurídics i un dictamen), 1.001 atencions i 68 seguiments. Aquestes intervencions s’han convertit en 523 pronunciaments (és a dir, resolucions) de la Sindicatura adreçades a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres institucions.
Una de les primeres mesures que es van prendre en aquest projecte 2021-2026 va ser establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions: articular les seves resolucions en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Anàlisi dels pronunciaments de la Sindicatura de l’any 2024
Els 523 pronunciaments emesos per la Sindicatura durant l’any passat es classifiquen, segons l’àmbit i els drets afectats, de la manera següent:
Concretament, els sis drets afectats més recurrents en els 523 pronunciaments de la Sindicatura durant el 2024 han estat el dret a una bona administració, el dret al descans i el dret a l’habitatge. Cal tenir en compte, però, que sovint una mateixa problemàtica vulnera més d’un dret.
Un altre tractament que la Sindicatura vincula a aquests 523 pronunciaments és l’òrgan al qual s’adrecen: els districtes, d’una banda, i les àrees de govern, de l’altra.
L’informe monogràfic de l’any 2024
El 2024 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat un informe monogràfic dins de l’àmbit de l’espai públic i el dret a la ciutat, per elaborar un posicionament i fer propostes de millora a l’Ajuntament:
| Anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona | L’informe, elaborat arran del procés de modificació de l’Ordenança de Convivència municipal, té l’objectiu de treballar aquest àmbit des d’una perspectiva total i centrant-la en l’espai públic com a bé comú. La Sindicatura advoca per excloure de qualsevol regulació sobre la convivència a persones i col·lectius que requereixen altres tipus d’acompanyaments i accions institucionals i socials diferents. Aquests casos mereixen una atenció especial i independent. L’anàlisi aborda l’origen i l’adopció de l’ordenança, elabora un sondatge de l’aplicació i del procés actual de reforma i planteja propostes de futur. |
