La Sindicatura ha traslladat a l’Ajuntament les 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari i que, entre altres, demanen millorar l’atenció social, la gestió de l’habitatge públic o la convivència a l’espai públic.
L’any 2023 la Sindicatura ha creat la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques de Barcelona.
Durant l’any 2023, la Sindicatura ha dut a terme accions presencials a 30 barris, amb l’objectiu d’acostar la institució a la ciutadania
La Sindicatura posa en valor la seva utilitat, desglossant l’impacte de les seves intervencions davant els problemes de la ciutadania.
El 86,4% de les recomanacions de la Sindicatura han estat acceptades, total o parcialment, per l’Ajuntament.
El 2023 la Sindicatura ha presentat dos informes monogràfics: un sobre la visió adultocentrista de les polítiques públiques locals i un segon estudi sobre l’atenció a les famílies de les persones preses.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe anual de l’any 2023, que recull els principals motius de queixa de la ciutadania barcelonina, així com les actuacions de la defensoria per garantir els drets humans de proximitat i el progrés dels serveis municipals.
El projecte de Sindicatura 2021-2026 ha arribat quasi a l’equador i ho fa amb el convenciment d’estar recorrent el camí adequat per aconseguir una institució més proactiva, més present en el territori i, en definitiva, més propera a la ciutadania.
Les 10 propostes de millora més destacades a l’Ajuntament
Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha traslladat a l’Ajuntament 10 propostes de millora que considera d’abordament prioritari:
1. REVISAR EL MODEL D’ALLOTJAMENT D’URGÈNCIA
La prestació d’allotjaments d’urgència a la ciutat de Barcelona presenta diversos problemes que posen en entredit la qualitat del servei (manca de disponibilitat o fluctuació del cost degut a la gestió del servei per part d’un operador turístic, separació de nuclis familiars, ubicació lluny dels barris d’origen, manca d’adequació dels allotjaments…). Cal revisar el model actual per tal de fer un ús eficient dels recursos públics atès l’elevat cost d’aquest servei, així com vetllar per tal que aquests allotjaments reuneixin les condicions necessàries que permetin a les persones i famílies desenvolupar la seva quotidianitat de manera adequada. Aquesta millora de les condicions té a veure amb la qualitat i proximitat de les opcions d’allotjament d’urgència, així com amb la seva adequació a les necessitats de les persones (mobilitat reduïda, malaltia…) i la convivència del nucli familiar.
2. GARANTIR UN ABORDATGE INTEGRAL A LES SITUACIONS DE SENSELLARISME
Es detecten una sèrie de disfuncions a la ciutat i en el funcionament dels serveis municipals, que poden agreujar les situacions de greu vulnerabilitat que pateixen les persones sense llar. Destaquen les dificultats per tramitar l’empadronament sense domicili fix, les denúncies per conductes vinculades amb el sensellarisme, la retirada dels seus objectes personals, les dificultats per disposar d’una atenció i seguiment mèdic adequat, i la manca de recursos específics dins la xarxa de serveis que atenen les persones sense llar. Per revertir-ho, cal una actuació transversal i coordinada per part dels diferents operadors municipals, a efectes de dotar de recursos la ciutat (dutxes, consignes o lavabos públics) que facilitin la quotidianitat d’aquestes persones. També cal agilitzar el seu empadronament i evitar sancionar conductes vinculades a situacions de sensellarisme.
3. GESTIÓ EFICIENT DEL PARC D’HABITATGE PÚBLIC
Existeix una manca de comunicació fluïda entre el veïnat del parc públic d’habitatge i l’Ajuntament, fet que genera una percepció ciutadana de poca transparència, opacitat i deixadesa municipal. És essencial fomentar la comunicació amb el veïnat per crear una relació positiva encaminada a millorar la conservació de les finques. Aquest diàleg ha de ser constant i bidireccional, i ha de servir també perquè el veïnat es corresponsabilitzi i conegui els processos d’intervenció en el manteniment del parc públic, sovint molt complexos, atesos els factors de tipus social, econòmic i pressupostari que l’afecten. Cal implantar un model d’atenció propera i proactiva envers el veïnat, fomentar la seva corresponsabilitat i revisar els habitatges i les finques in situ amb periodicitat suficient.
4. MILLORAR LA QUALITAT DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
El servei d’atenció domiciliària (SAD) és objecte de múltiples queixes per incompliments horaris, canvis freqüents de persona treballadora, manca de preparació del personal i gestió deficient de les disfuncions o queixes ciutadanes. S’han d’implementar millores en la supervisió de les empreses adjudicatàries per assegurar la qualitat d’un servei adreçat a persones amb necessitat de cures per raó d’edat (gent gran) o de salut i/o discapacitat. També cal garantir una adequada formació de les persones treballadores; una gestió adient de les queixes pel funcionament del servei; i el dret a la informació sobre les condicions de prestació del servei, i sobre els drets i deures de les persones usuàries (a través, per exemple, d’un reglament del SAD).
5. ASSEGURAR EL CONFORT AMBIENTAL A LES ESCOLES
Disposar de confort ambiental a les aules és fonamental perquè la comunitat educativa pugui desenvolupar les seves tasques en un entorn adequat, ja que hi ha una relació directa entre el procés d’aprenentatge i l’espai on aquest es du a terme. Actualment, l’administració educativa disposa d’una estratègia per mitigar l’impacte de les altes temperatures, però caldrà avaluar de manera àgil l’impacte de les mesures previstes per planificar de manera ràpida altres accions, en cas que sigui necessari. Així mateix, en un context de crisi climàtica i increment constant de les temperatures, esdevé indispensable que, més enllà de mesures provisionals i transitòries, es despleguin amb efectivitat els programes i eines disponibles per millorar l’eficiència energètica dels centres educatius i les seves condicions tèrmiques.
6. MÉS PARTICIPACIÓ DE QUALITAT EN MATÈRIA URBANÍSTICA
Els canvis urbanístics poden arribar a tenir un impacte significatiu en la fisonomia dels barris, les funcions dels seus diferents espais i la quotidianitat del veïnat. Per aquest motiu, és especialment important que la participació ciutadana en matèria urbanística tingui la qualitat suficient. Els processos participatius relacionats amb projectes urbanístics acostumen a preveure una sessió de presentació del planejament aprovat inicialment i una altra del planejament aprovat provisionalment. Per garantir una participació efectiva, quan es produeixen canvis importants entre l’aprovació inicial i la provisional, cal fer ús dels canals de participació establerts i, fins i tot, una nova exposició pública.
7. REALITZAR UN MANTENIMENT ADEQUAT I SOSTENIBLE DEL VERD URBÀ
Per millorar la qualitat de la vida urbana i mitigar els efectes del canvi climàtic, són essencials els espais verds a la ciutat. L’Ajuntament ha d’esforçar-se per mantenir-los adequadament i intentar incrementar-los en aquells barris on n’hi hagi menys. En l’actual escenari de sequera i increment de les restriccions d’aigua, és necessari buscar fórmules que permetin assegurar el reg necessari per evitar qualsevol situació de risc (caiguda d’arbres) a les persones vianants. Els arbres contribueixen a reduir els contaminants, a baixar les temperatures i creen espais d’ombra. També cal corresponsabilitzar la ciutadania en la conservació dels parcs i jardins, per tal garantir la seva funció ambiental i social.
8. MITIGAR EL MAL ÚS I L’ÚS INTENSIU DE L’ESPAI PÚBLIC
Els diferents usos de l’espai públic poden generar problemes de convivència derivats de la turistificació de la ciutat, un excés de motocicletes estacionades a les voreres, i una alta ocupació de les terrasses. Aquests elements també poden posar en entredit l’accessibilitat i seguretat de l’espai públic per part de determinats col·lectius, com les persones amb mobilitat reduïda o la gent gran. Cal obrir un debat ciutadà per repensar l’actual model turístic i fer-lo compatible amb la garantia dels drets de proximitat. També cal continuar treballant per alliberar l’espai públic de motocicletes i fer un seguiment efectiu de les terrasses i, en cas de reincidència en les infraccions, no renovar les seves autoritzacions.
9. INCREMENTAR LES OPCIONS DE TRANSPORT PÚBLIC ALS BARRIS DE MUNTANYA
La mobilitat en transport públic als barris de muntanya no està garantida com a la resta de barris de la ciutat, atès que l’única opció que hi existeix és un servei parcial de bus, en horari diürn i amb un únic vehicle. En alguns casos, les línies regulars s’han substituït pel bus a demanda, que no és ben valorat pel veïnat a causa de l’elevat temps d’espera i les incidències tècniques de l’aplicació de reserves. I, en d’altres, el servei és cobert pel bus de barri, que genera queixes per la baixa freqüència de pas, la descoordinació respecte dels horaris escolars, i l’absència de servei nocturn. Calen estratègies de millora, consensuades amb el veïnat, pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el nombre de vehicles i els sistemes de reserva.
10. AGILITZAR EL FUNCIONAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL
La bona administració té com a finalitat última prestar un servei públic de qualitat. Una administració àgil i eficient ha de ser capaç de respondre de manera ràpida, eficaç i entenedora a les necessitats plantejades per la ciutadania. Tanmateix, els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura posen de manifest que els tràmits davant l’Administració són una tasca feixuga i poc flexible. És per això que la Sindicatura insisteix en la necessitat d’adoptar mesures tècniques i organitzatives per agilitzar els procediments; implementar processos més simples i eficients per assegurar una administració àgil i efectiva; i establir canals de comunicació que vetllin per garantir la qualitat de la informació que es dona a la ciutadania i, així, millorar la seva relació amb l’Administració.
Creació de la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques
En el marc del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, l’any 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha creat la Comissió de Reparació per a víctimes d’abusos en escoles públiques, a partir del posicionament de la institució sobre les denúncies d’abusos sexuals i vexacions a l’Escola Barcelona per part d’un educador al llarg de 20 anys. Els objectius de la Comissió de Reparació són:
| Escolta activa |
| Proporcionar un espai institucional que permeti identificar mecanismes de reparació del dany adients. |
| Acte de reparació |
| Impulsar la celebració d’un acte de reparació amb les institucions responsables, que serveixi per reconèixer el dany i assumir responsabilitats. |
| Millora de la prevenció |
| Nodrir una reflexió sobre com millorar la prevenció d’aquests tipus de fets. |
La Comissió està formada per professionals expertes en violències que participen en l’acompanyament i escolta a les persones que volen participar en el procés. En formen part l’Olga Casado, metgessa de família i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT); la Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau; i la Carla Vall, advocada penalista i criminòloga. Entre altres, assessoren la Comissió de Reparació la Vicky Bernadet, de la Fundació Vicky Bernadet, i la Margarida Troguet, presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida.
Una Sindicatura al costat de la ciutadania
La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. Per aquest motiu, l’any 2022 van implementar-se tres projectes que permeten més proximitat amb la ciutadania:
| La Sindicatura, a peu de carrer | La millor manera de descobrir què passa a Barcelona és caminant-hi de la mà de les persones que més saben de cada racó de la ciutat: el veïnat. En aquest projecte, l’equip de la Sindicatura dedica tot un dia a conèixer, a peu de carrer, les principals problemàtiques i neguits de cadascun dels 73 barris de la ciutat. |
| La Sindicatura, a prop teu | El diàleg amb la ciutadania fa que les solucions proposades siguin més efectives i responguin millor a les necessitats i experiències de les persones. Cada mes, l’equip de la Sindicatura conversa amb el veïnat de la ciutat sobre allò que els preocupa. |
| Sindicatura itinerant | La Sindicatura no és una ubicació estàtica, sinó que està present al territori. És una institució en moviment que, de manera periòdica, es trasllada a un equipament de proximitat, amb l’objectiu de recollir les queixes de la ciutadania, sense necessitat que aquesta es desplaci a la nostra seu. |
Com intervé la Sindicatura i quin impacte té?
Actualment, la Sindicatura intervé de formes molt diverses, mostrant una major proactivitat en conèixer i resoldre els problemes de la ciutadania. Hem passat de ser una bústia de queixa a ser una institució que té una àmplia presència en el territori i una major proximitat amb els veïns i veïnes de Barcelona.
Una de les accions destacades de l’any 2023 és l’anàlisi de la Sindicatura de Greuges de Barcelona de l’impacte que té la nostra intervenció en la resolució de problemes i la defensa dels drets de la proximitat. Podeu consultar aquí l’abans i el després de casos concrets en què la Sindicatura ha intervingut i veure a continuació quins tipus d’impacte tenim.
Les dades de l’any 2023
Al llarg de l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha dut a terme 1.201 intervencions. Del total, 583 han estat queixes, 10 actuacions d’ofici i 608 assessoraments tècnics i jurídics. Aquestes intervencions s’han convertit, entre altres, en 596 resolucions de la Sindicatura dirigides a l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest nou projecte de Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026, una de les primeres mesures preses va ser establir un nou mètode per analitzar les seves intervencions: desglossar les seves resolucions en funció dels drets afectats. Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.
Anàlisi de les resolucions de la Sindicatura de l’any 2023
Durant l’any 2023, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès un total de 596 resolucions, classificades de la següent manera segons l’àmbit i els drets afectats.
Concretament, els sis drets afectats més recurrents en les 596 resolucions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona al llarg de l’any 2023 han estat el dret a la bona administració, el dret al medi ambient, el dret al descans, el dret a l’habitatge, el dret a la mobilitat i el dret als serveis de protecció social.
Un altre tractament que la Sindicatura vincula a aquestes 596 resolucions és l’òrgan a qui s’adrecen: d’una banda, els districtes, i d’altra banda, les àrees de govern.
Els dos informes monogràfics de l’any 2023
El 2023 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat dos informes monogràfics, que permeten elaborar posicionaments respecte de diferents temàtiques que afecten la ciutadania, i fer propostes de millora a l’Ajuntament:
| Adultocentrisme i polítiques públiques locals | L’informe vol posar en relleu que la subestimació de les capacitats del jovent i la seva manca de poder polític és l’origen de l’actual situació social en què ens trobem, marcada per la desafecció d’aquest grup poblacional envers la participació política i les institucions públiques. L’estudi destaca la necessitat d’incorporar la perspectiva juvenil a les polítiques públiques i aporta onze propostes per dur-ho a terme. |
| Atenció a les famílies de persones empresonades | L’anàlisi de les problemàtiques que pateixen aquestes famílies deixa palesa una primera conclusió: s’han invisibilitzat les necessitats dels nuclis familiars de les persones empresonades. L’informe apunta a solucions en dues direccions: diverses recomanacions a les administracions competents, i la proposta de creació del primer Punt d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) a Barcelona. |
