Els articles 24 i 25 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat estableixen que els serveis públics, considerats essencials o d’interès general, s’han d’oferir de forma accessible.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha d’avançar quant a l’assoliment de l’accessibilitat universal de tots els seus equipaments, així com garantir condicions de vida adients per a les persones amb discapacitat.
Després que una persona amb discapacitat i mobilitat reduïda es dirigís a la Sindicatura per exposar el seu malestar per no poder accedir a un menjador social de la ciutat, la defensoria ha analitzat el cas. L’expedient ha finalitzat amb dues recomanacions a l’IMSS: que analitzi la viabilitat de diferents mesures tècniques a través del Pla d’accessibilitat de l’equipament, i que treballi de forma coordinada amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per explorar totes les possibilitats existents per millorar els problemes d’accessibilitat del menjador social.
La situació del ciutadà
El ciutadà va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per la impossibilitat de poder utilitzar l’ascensor del menjador social de l’avinguda Paral·lel. Té 47 anys i un 84% de discapacitat, amb barem de mobilitat reduïda i necessitat d’una tercera persona. Els seus únics ingressos procedeixen d’una pensió no contributiva d’invalidesa i es troba en situació de carrer (fa ús del rober i de les dutxes de la Fundació Arrels).
L’atén el Centre de Serveis Socials Raval Sud, on va sol·licitar poder anar al menjador social de l’avinguda Paral·lel, ja que era el més pròxim. El 18 de febrer assisteix per primera vegada al menjador i no li permeten l’ús de l’ascensor, malgrat la seva situació de discapacitat. El 19 de febrer ho torna a intentar i es repeteix la situació.
L’accessibilitat al menjador social de l’avinguda Paral·lel
El menjador social de l’av. Paral·lel, que gestiona 230 places al dia, és un dels setze menjadors socials municipals que hi ha a la ciutat. L’espai de l’equipament és de titularitat municipal i la seva gestió és externa, amb un contracte que va iniciar l’1 de gener de 2023 i que té una durada de dos anys.
L’Institut Municipal de Serveis Socials ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que ja té coneixement de les dificultats d’accés al menjador social, servei ubicat en un entresol i al qual només pot accedir-se mitjançant escales. L’edifici compta amb un ascensor, però l’Ajuntament manifesta que correspon a la finca de veïns i veïnes i té una entrada diferenciada (tot i que està comunicat amb l’entrada del menjador). La comunitat veïnal insisteix en el fet que l’ús de l’ascensor està restringit per al veïnat i que en cap cas pot ser d’ús per a persones o usos vinculats al menjador.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda que els articles 24 i 25 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat estableixen que els serveis públics, considerats essencials o d’interès general, s’han d’oferir de forma accessible. En aquesta línia, la defensoria creu que un menjador social és un servei essencial que dona cobertura a una necessitat bàsica i fonamental com l’alimentació.
L’article 42 de la mateixa llei dictamina que les administracions públiques han d’elaborar plans d’accessibilitat que identifiquin i planifiquin les actuacions necessàries perquè els edificis i els serveis assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes per la llei.
La Sindicatura ha demanat quines són les previsions de solució a la manca d’accessibilitat en aquest servei municipal, i l’Ajuntament ha respost que no valoren possibilitats que permetin solucionar les barreres arquitectòniques. L’informe municipal no detalla les possibles alternatives analitzades.
El personal del menjador social aplica el protocol correctament
Quant a les persones amb necessitat de menjador i dificultats greus de mobilitat, se’ls ha de reorientar a un altre dels quinze espais de menjador, o se’ls ofereix l’àpat en modalitat pícnic (entesa com a resposta temporal fins a poder trobar una alternativa més adient a la necessitat de suport alimentari).
El personal del menjador del Paral·lel va reorientar al ciutadà a l’equipament integral i també al servei en modalitat de pícnic, però no les va acceptar. Cal tenir en compte que un desplaçament per a una persona amb mobilitat reduïda, 84% de discapacitat i necessitat d’una tercera persona, pot suposar una dificultat important.
