Arran de l’actuació d’ofici oberta pel cas del Col·legi del Teatre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Consorci d’Educació de Barcelona de la seva obligació de garantir que totes les escoles disposin de les eines, documentació i protocols adequats per a afavorir una bona convivència i clima escolar, i que s’assegurin de llur coneixement i implementació.
D’altra banda, la Sindicatura també ha recomanat al Consorci d’Educació de Barcelona que, en compliment de les tasques que té encomanades, intensifiqui i impulsi les actuacions de difusió i formació de tota la comunitat educativa encaminades a erradicar les violències a totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades.
L’inici de l’actuació d’ofici
A través dels mitjans de comunicació, la Sindicatura de Greuges de la ciutat va conèixer la notícia de la instància que tretze exalumnes van presentar al Col·legi del Teatre de Barcelona, en data 28 de desembre de 2021. En ella s’exposen situacions d’assetjaments, abusos, vexacions, i vulneracions de drets per part de diversos professors entre els anys 2005 i 2020. Aquestes persones també explicaven que, en el seu moment, van posar en coneixement de la direcció de l’escola els fets i que aquesta no va fer cap actuació al respecte.
La Sindicatura va interessar-se pels fets denunciats per l’exalumnat del Col·legi del Teatre per avaluar si s’havien vulnerat els drets humans i llibertats fonamentals de les dones recollits, entre altres, a la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) i a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En el marc d’aquesta actuació d’ofici, en data 19 de gener de 2022, es va sol·licitar informació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i al Col·legi del Teatre de Barcelona per saber quin coneixement tenien dels fets i quines havien estat les actuacions impulsades per protegir i garantir el bon tracte de les joves.
La normativa vinculada a la violència masclista
Els fets que aquestes exalumnes han rebel·lat a la carta de denúncia constaten la violència masclista que van patir a l’escola i el seu entorn. Nacions Unides afirma en el preàmbul de la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (1993) que aquesta constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.
La Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista també la defineix com una violació dels drets humans. A més, és una manifestació de la discriminació i desigualtat existents en el marc d’un sistema de relacions de poder desiguals entre homes i dones. Aquesta violència es produeix per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic.
Aquesta Llei reconeix l’entorn educatiu com un àmbit específic on es pot manifestar la violència masclista entre els membres de la seva comunitat en actuacions com l’assetjament, l’abús sexual, el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Les denúncies efectuades per les exalumnes del Col·legi del Teatre tenen a veure amb les violències que poden produir-se en l’entorn educatiu, supòsit contemplat en aquesta norma.
Per últim, la Llei 12/2009 d’educació contempla les escoles com espai segurs on s’han de respectar els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals. El dret a una educació integral inclou, entre altres manifestacions, el dret a la protecció contra tota agressió física, emocional o moral, així com el respecte de l’alumnat a la seva integritat física, la seva intimitat i la seva dignitat personal.
Les actuacions posteriors a les denúncies
- El professor en què principalment se centraven les denúncies ha presentat la dimissió. L’escola l’ha acceptada i ja no forma part del claustre del centre.
- S’ha actualitzat el Projecte de Convivència i l’organigrama del centre amb un esperit d’autocrítica i de recerca de vies per a millorar la qualitat educativa.
- S’han organitzat reunions amb l’alumnat per tal de tractar el tema i fer aflorar el possible neguit o situacions que fossin reprovables, així com incitar l’alumnat perquè aporti suggeriments. S’han facilitat espais i moments perquè l’alumnat es pugui reunir, i s’ha iniciat un pla de formació del professorat relacionat amb l’assetjament i l’abús de poder.
- S’ha intensificat el Pla d’Acció Tutorial, insistint especialment en els valors que impregnen el centre (respecte, democràcia, participació, sensibilitat…).
- Ha augmentat l’interès per part de l’alumnat i del professorat per crear un bon clima de convivència i ser conscients de la seva importància.
Les consideracions de la Sindicatura
En el cas del Col·legi del Teatre de Barcelona, la violència, explícita i implícita, era exercida pel professorat, comportament que encara afegeix més gravetat als fets. A més, les exalumnes han exposat la complicitat i passivitat de la resta del claustre i la direcció, els principals encarregats d’impulsar i garantir el bon clima escolar. Han explicat que eren situacions conegudes per tothom i que les víctimes no van rebre l’ajuda esperada pel centre.
El centre és el responsable més directe i proper en la implantació i activació dels protocols de prevenció i protecció de la violència, que han de ser coneguts i difosos entre tota la comunitat educativa. La mateixa escola ha reconegut la seva responsabilitat en els dèficits existents en la prevenció i atenció de la violència. I ha informat que ha iniciat actuacions per canviar les dinàmiques relacionals entre els membres de la comunitat educativa.
El primer pas que aquesta escola ha donat correctament és treballar en l’elaboració d’un nou Projecte de Convivència per generar un bon clima escolar. També ha fomentat actuacions d’investigació per conèixer si hi havia més alumnat afectat i per incentivar la seva participació en el Projecte de Convivència.
Cal recordar que implementar un Projecte de Convivència en el marc del Projecte Educatiu és una obligació legal que tenen totes les escoles, ja siguin públiques, concertades o privades, del Servei d’Educació de Catalunya (Resolució del Departament d’Educació ENS/585/2017, de 17 de març, modificada el 16 de juliol 2020). El Projecte de Convivència ha d’incloure els protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència, com estableix el punt 6 de l’annex de la Resolució ENS/585/2017.
Per altra banda, la Llei 12/2009 d’educació atorga a la inspecció dels serveis educatius les funcions d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici de drets i el compliment dels deures que se’n deriven. La denúncia a aquesta escola ha destapat les seves deficiències, però també la insuficient actuació del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) vers el compliment de la normativa per part l’escola, que ni tan sols disposava de la documentació obligatòria (com un Projecte de Convivència adient). Un cop coneguts els fets, el CEB ha iniciat un treball conjunt amb l’escola per orientar-la en el disseny d’aquesta eina.
