Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama que l’accés a l’energia sigui considerat un dret humà

20/10/2022

Una nova actuació d’ofici de la institució defensa la necessitat de formular i concretar el dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.
Després d’analitzar l’increment de l’import de les tarifes elèctriques i les iniciatives públiques dutes a terme, la Sindicatura ha traslladat vint recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona.

En el marc del Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia decretat pel World Energy Forum, que se celebra demà 21 d’octubre, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, en què s’analitza l’impacte de l’increment de les tarifes elèctriques a Barcelona, tant en la ciutadania com en l’Ajuntament, i s’exploren vies adequades per minimitzar els seus efectes.

Al llarg del 2021 i del primer semestre del 2022, s’ha produït una pujada històrica del preu de l’electricitat al mercat majorista, que a principis d’any rondava els 50 €/MWh i ha augmentat fins a superar els 500 €/MWh amb l’inici de la guerra d’Ucraïna. Per aquest motiu, la Sindicatura va intervenir d’ofici per elaborar El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, un informe que defensa la necessitat d’abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans.

La defensoria de la ciutadania barcelonina considera que cal un canvi de paradigma: deixar enrere el concepte de les persones com a mers clients d’una empresa subministradora, i aconseguir que els ciutadans i ciutadanes siguin titulars d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible (i dins d’uns paràmetres bàsics i essencials de consum). És convenient recordar que, actualment, el control sobre l’energia es concentra en mans d’uns quants actors econòmics, grans oligopolis, amb el vistiplau de les autoritats públiques.

Revertir les lògiques imperants avui dia passa per la formulació i el reconeixement del dret humà a l’energia. En aquest estudi presentat per la Sindicatura, s’identifica el marc jurídic protector del dret a l’energia en l’àmbit internacional, estatal i europeu, i s’explica el model de protecció per les persones més vulnerabilitzades, a escala estatal, autonòmica i local. A continuació, es recull un seguit de bones pràctiques i, finalment, es presenten propostes d’actuació i recomanacions de la Sindicatura de Greuges a l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria.

El dret a l’energia ha de ser considerat un nou dret humà

El dret a l’energia encara no ha estat reconegut explícitament per cap instrument internacional de drets humans. Avui dia es tracta d’un constructe polític impulsat des de la societat civil, que té l’objectiu d’aconseguir que l’energia sigui tractada com un bé essencial, més enllà del concepte actual de mercaderia. Cal recordar que és un bé indispensable per atendre les necessitats bàsiques de la vida diària d’una persona en un habitatge: llum, escalfor, refrigeració, alimentació, comunicació, mobilitat, etc.

La premissa de partida d’aquest informe es basa en la necessitat i el reconeixement del dret a l’energia com un nou dret humà. Davant la situació actual de pobresa energètica, s’han implementat estratègies estatals i autonòmiques destinades a fer front als efectes de la crisi econòmica en la població més vulnerabilitzada. Tot i que són mesures necessàries, també són insuficients, ja que el seu fonament es basa en l’assistencialisme, però persisteix la manca d’obligacions jurídiques vinculants. Per aquest motiu, la Sindicatura considera imprescindible formular i concretar la necessitat d’un dret humà a l’energia per tal de poder exigir jurídicament la seva efectivitat.

D’altra banda, el dret als subministraments bàsics sí que ha estat recollit com a part substancial d’altres drets reconeguts internacionalment. Però, cal fer un pas més enllà per establir un marc jurídic autònom que serveixi d’eina per a les propostes i iniciatives legislatives que s’estan duent a terme per pal·liar la pobresa energètica.

En aquesta línia, la formulació del dret humà a l’energia s’engloba en el discurs renovador dels drets humans emergents, que qüestionen i revolucionen el codi de valors utilitzat fins ara, i adeqüen les exigències morals a noves circumstàncies. La Sindicatura entén que el dret humà a l’energia s’ha de contextualitzar en una triple dimensió: un dret de la ciutadania (acabar amb la concepció que és un dret del consumidor); un servei públic (deixar d’entendre-la com un bé privat i una font de lucre), i una base necessària per a la transició energètica cap a les energies renovables.

Com ja s’ha citat anteriorment, la concreció del dret humà a l’energia permet articular un discurs centrat en la necessitat de concebre l’energia com un bé comú. L’estudi de la Sindicatura ja s’avança a una possible reacció contrària a aquesta mesura, que basi els arguments en el seu cost. Aquesta oposició pot ser rebatuda de dues maneres: tots els drets humans són cars i la implementació dels mateixos no pot fixar-se en funció de les despeses, sinó de les necessitats.

“No serà una tasca fàcil, però sí possible: només cal mirar enrere i adonar-nos del camí que ha recorregut fa pocs anys el reconeixement del dret a l’aigua potable i el sanejament. L’energia també és indispensable per a la vida de les persones”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

La formulació del dret humà a l’energia no pot quedar únicament en mans dels juristes, ja que cal un treball conjunt des de diverses disciplines (economia, enginyeria, sociologia, psicologia, politologia, etc.). Aquesta interacció entre els diversos àmbits possibilita aplicar sis eixos d’actuació a la configuració del dret humà a l’energia: disponibilitat; accessibilitat; assequibilitat i acceptabilitat; qualitat; participació, i sostenibilitat.

També s’ha de determinar l’estructura interna del dret humà a l’energia, la titularitat i l’objecte de protecció. Davant el dilema de si es tracta d’un dret individual o un dret col·lectiu, la Sindicatura convé que és un dret de titularitat individual que protegeix interessos comuns. Per tant, la seva exigibilitat davant les administracions pot fer-se de manera individual (dret inherent a la persona o família) o col·lectiva (garantia de béns comuns), sense que una forma exclogui l’altra.

Les mesures impulsades contra la pobresa energètica a Barcelona

A diferència del que passa amb el subministrament d’aigua, en què la competència és de caràcter municipal, en el cas del subministrament elèctric, el marc competencial de què disposen les entitats locals és més reduït. No obstant això, actualment estan assumint funcions rellevants i, probablement, encara podrien desenvolupar-ne més.

També cal recordar que una part important de l’aplicació de les mesures previstes per la legislació estatal i autonòmica depèn d’informes i documents emesos des de les institucions municipals, generalment els serveis socials.

Entre altres accions, a Barcelona cal destacar la creació d’una xarxa extensa de punts d’assessorament energètic (PAE). Donen servei a tots els districtes de Barcelona des del gener del 2017 i tenen 12 oficines distribuïdes per tot el territori de la ciutat. El seu objectiu és combatre la pobresa energètica, concretament garantint els drets que preveu la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, prioritzant les més vulnerabilitzades. El servei és de titularitat municipal i el gestionen un conjunt d’entitats socials.

Persones ateses	2019	2020	2021 (gener-setembre)
Dones	8.037	8.942	12.549
Homes	4.034	4.407	6.662
Persones amb altres identitats de gènere	8	2	11
Total de persones ateses	12.079	13.351	19.222

Dades facilitades pel Servei PAE

Tenint en compte la situació excepcional viscuda durant l’any 2020, pot observar-se un increment notable dels casos gestionats pels PAE de la ciutat si comparem els primers nou mesos de 2021, dels quals es disposen dades, en relació amb el 2019.

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en subministrament elèctric

L’Ajuntament ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el 100% del subministrament elèctric del consistori i els organismes municipals està certificat per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència (CNMC) conforme procedeix de fonts renovables. Afegeix que s’exigeix a la comercialitzadora que el 100% de l’energia elèctrica que proveeix sigui amb garantia d’origen d’energia verda.

També cal indicar que l’escala de preus de l’energia no ha tingut efecte en el preu que paga l’Ajuntament de Barcelona durant l’exercici 2021, ja que té concertat un preu fix anual en el preu unitari de l’energia pel conjunt de subministraments elèctrics municipals i els organismes associats.

Conclusions i propostes d’actuació en l’àmbit local

Tot i que les competències en l’àmbit municipal per promoure un canvi sistèmic o revertir les tendències alcistes dels preus són limitades, des del món local es poden fer grans passos per minorar els impactes en la ciutadania, reduir la vulnerabilitat de les persones i incrementar la seva capacitat de resiliència:

Comunicació i transparència. És un moment clau per explicar i discernir entre el sistema energètic i el sistema elèctric (crisi del gas vs. pujada dels preus de l’electricitat), o discernir entre la distribuïdora i la comercialitzadora que ens ven l’energia. En paral·lel a la informació i la comunicació, cal impulsar la transparència i la participació real i efectiva, que vagi més enllà de la protecció dels “lliures consumidors”, i promoure campanyes dirigides a tota la ciutadania sobre el context, els impactes i les accions que es duguin a terme.

Impuls de les energies renovables. Cal fer esforços, orientar recursos com els fons europeus Next Generation, i promoure l’activitat de petites i mitjanes empreses i d’economia social i solidària en el camp de les renovables, amb l’objectiu d’identificar, acompanyar i assessorar un procés exhaustiu de transició energètica a la ciutat mitjançant autoconsum i autoconsum compartit.

Justícia social i climàtica. S’han de repartir els costos de la crisi energètica actual de manera justa. Les decisions normatives i polítiques determinen com s’assignen els costos de l’energia a través de les factures de la ciutadania. És fonamental que la transició energètica ineludible no requereixi una despesa o un esforç més gran per a les persones afectades per la pobresa energètica.

Transició energètica socialment justa. És imprescindible acompanyar els processos de regeneració urbana amb projectes de transició energètica. S’han de reforçar els programes i orientar els fons (tipus Next Generation) a identificar proactivament zones vulnerabilitzades on cal dinamitzar l’autoconsum i la generació renovable. S’ha de proveir de processos de mediació les finques de veïnat i cercar solucions econòmicament acceptables. En aquest sentit, és un impediment el fet que per participar en l’assessorament i la instal·lació que ofereix Barcelona Energia, les famílies hagin de perdre el bo social en veure’s obligades a canviar de companyia comercialitzadora.

Posar fre a la gestió privada dels serveis bàsics. Diversos estudis elaborats per la Federació Europea de Sindicats de Serveis Públics – EPSU mostren l’encariment dels preus de béns privatitzats. També s’ha copsat com diversos relators especials de les Nacions Unides (Heller, Alston o Arrojo) han constatat amb molta preocupació aquesta realitat. La dependència de la volatilitat dels mercats i l’orientació a la maximització dels beneficis econòmics en forma de dividends té com a conseqüència el creixement de la pobresa energètica, la manca de respostes davant contextos com l’actual, talls de llum a persones vulnerabilitzades o factures elevades amb contractació de serveis de manteniment, entre altres. Cal promoure des del món municipal una gestió pública i comunitària de l’energia, en la mesura que es tracta d’un bé públic i prioritzant la seva funció social.

Cerca de consens i front comú entre diferents actors i escales d’actuació, per impulsar polítiques energètiques amb vessant social. Els països de la UE són, en gran part, responsables de les seves polítiques energètiques nacionals, i les normes de la UE els permeten prendre mesures d’emergència per protegir els consumidors dels costos més elevats. Cal que les administracions pressionin perquè aquestes mesures siguin urgents, eficaces i equitatives.

Suport a diferents actors per reduir la dependència dels combustibles fòssils. És convenient donar suport i acompanyar el teixit empresarial i l’economia local per a un viratge cap a una dependència menor dels combustibles fòssils i el seu preu volàtil. Per exemple, impulsant les polítiques encaminades a reduir la demanda i a signar acords de compra d’energia renovable, iniciant propostes d’agregació de la demanda entre les petites empreses perquè signin conjuntament aquests contractes, etc.

Tasques de fiscalització i control de les empreses per a la defensa del dret a l’energia. Es poden articular aliances amb altres escales territorials de govern per activar diverses vies judicials amb el propòsit d’impulsar litigis estratègics que aspirin a canviar el marc normatiu o una determinada interpretació del dret, amb efectes generals que transcendeixin el cas concret.

Les 20 recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament

Mantenir i reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) com una política estable a l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar alguns dels seus serveis, ja que han millorat l’accés a la informació i l’empoderament de la ciutadania de Barcelona en matèria de drets energètics.

Recuperar la presencialitat dels PAE. Més enllà que es continuï amb el servei de cita prèvia, cal recuperar l’atenció presencial i sense cita per a les persones que tinguin una urgència, com per exemple un tall de subministrament.

Incorporar un servei nou d’assessoria específica en l’àmbit de la rehabilitació com les “One stop shops” o atenció en finestreta única, basat en exemples d’altres ciutats europees.

Continuar i reforçar les auditories energètiques a les llars més vulnerables per contribuir que les persones vulnerabilitzades facin un ús digne dels seus subministraments, ja que, en molts casos, el seu consum està per sota del necessari per viure dignament.

Identificar els col·lectius més vulnerables a la pobresa energètica. Diversos estudis fets a la ciutat de Barcelona mostren com el gènere és un factor de risc, o que la infància i les persones grans són més vulnerables. Cal que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi programes específics d’atenció a aquests col·lectius més vulnerables implicant-hi els PAE, els serveis socials, les escoles, l’atenció primària i les xarxes de veïnatge, entre altres.

Prestar una atenció més integral a les persones que pateixen pobresa energètica. És necessari reforçar el seu seguiment i acompanyament, no només per part dels PAE, sinó també en coordinació amb Serveis Socials i altres serveis especialitzats. En molts casos, pateixen altres vulnerabilitats, més enllà de la pobresa energètica.

Establir ajudes per a la rehabilitació d’edificis a famílies vulnerabilitzades i identificar proactivament els edificis i les llars més necessitades a través de mediadors comunitaris que, a la vegada, facilitin la gestió d’aquests projectes amb el veïnat. Cal que aquestes ajudes arribin a les persones més vulnerabilitzades prioritzant criteris de renda i establint mecanismes per facilitar-hi l’accés mitjançant l’eliminació de les barreres burocràtiques.

Organitzar formacions i sessions divulgatives sobre optimització de factures, ajudes a les quals acollir-se i drets energètics. Algunes d’aquestes formacions ja es fan des dels PAE, però l’objectiu és que transcendeixin més enllà d’aquests espais i arribin a tota la ciutadania. Es proposa que es puguin impartir en espais com ara les biblioteques, centres cívics, consells de barri, etc.

Instar el Govern central perquè totes les comercialitzadores puguin oferir descomptes a les famílies en situació de vulnerabilitat i aconseguir una aplicació eficaç de les ajudes, principalment en funció de les rendes.

Dur a terme una diagnosi de la demanda energètica a través d’una auditoria per establir quins són els grans consumidors d’energia de la ciutat, i poder reduir o estalviar aquells consums dels quals es pot prescindir. En l’àmbit domèstic cal detectar on es produeix un consum més elevat de l’energia i oferir formacions per orientar les persones sobre la necessitat d’un canvi en els seus hàbits de consum.

Mantenir la comercialitzadora pública com a servei municipal que contribueix a un canvi de model orientat a entendre l’energia com un servei públic i un dret de la ciutadania.

Impulsar comunitats energètiques a tots els barris i districtes de la ciutat oferint teulades i equipaments públics perquè la ciutadania les pugui gestionar, o bé donant suport a iniciatives entre particulars (com ja es fa a Sant Martí, el Guinardó o Sants). Cal potenciar el rol de l’economia social i solidària en aquests processos, així com propiciar mecanismes perquè persones en situació de vulnerabilitat energètica puguin participar de manera vinculant en aquestes comunitats energètiques com a membres de ple dret.

Elaborar una guia per a la implementació de plaques solars a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’autoconsum a escala particular. Aquesta guia ha de tenir en compte i informar sobre la tipologia d’edificis i les normatives aplicables, a fi d’impulsar l’autoconsum.

Incrementar l’autoconsum col·lectiu de proximitat (escoles, instituts, gimnasos i altres edificis municipals). Potenciar les comunitats energètiques locals mitjançant la cessió de teulades municipals per poder crear espais col·lectius de generació d’energia fora del mercat que també puguin contribuir a reduir la pobresa energètica a la ciutat.

Impulsar una campanya comunicativa que doni a conèixer programes com el “Carrega’t d’energia” per tal d’arribar a la ciutadania i fer-los partícips de les diferents iniciatives que contribueixen a ampliar la seva cultura energètica.

Promoure iniciatives d’impuls de l’autoconsum compartit al sector empresarial, com les que ja es duen a terme des de BCN Energia i l’Ajuntament; incentivar les petites i mitjanes empreses del sector de les renovables; acordar processos de transició energètica, com el que es treballa actualment a la Zona Franca, i buscar proactivament l’eficiència en consum, però també econòmica, als contractes de llum d’aquest sector.

Millorar l’eficiència energètica del patrimoni municipal. Cal que els edificis, les instal·lacions i els espais públics redueixin encara més els costos dels subministraments municipals i de les entitats que en depenen.

Avançar en altres formes de generació renovable a la ciutat, com ara l’eòlica i la fotovoltaica.

Reforçar els refugis climàtics i garantir-ne l’obertura, amb la finalitat d’aconseguir el confort tèrmic de la ciutadania en situacions de temperatures extremes i a tot el territori.

Fer màxima publicitat i difusió de totes les mesures que es duguin a terme a la ciutat per reduir l’impacte de l’increment de les tarifes de la llum sobre la ciutadania, amb l’objectiu de garantir el dret humà a l’energia.

Notícies

La Sindicatura recomana un canvi en el model dels serveis socials de la ciutat que permeti una atenció més àgil de persones i famílies

12/10/2022

La defensoria de la ciutadania barcelonina conclou la seva actuació d’ofici defensant que cal revisar el model d’atenció telefònica i telemàtica dels Centres de Serveis Socials.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat una actuació d’ofici iniciada el febrer del 2022 en què s’ha analitzat el model dels serveis socials de la ciutat. La principal conclusió d’aquesta intervenció ha estat que les persones i famílies es troben amb dificultats per accedir als Centres de Serveis Socials (CSS) de manera àgil, fet que posa en relleu la necessitat de continuar treballant per a la millora d’aquest servei de protecció social.

L’origen de l’actuació d’ofici

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va abordar d’ofici aquesta qüestió arran d’una visita del programa A peu de carrer el darrer 24 de febrer al barri del Raval. En el marc d’aquesta iniciativa, la defensoria de la ciutadania barcelonina va reunir-se, entre altres, amb les següents entitats: Casal dels Infants del Raval, Punt de Referència i Top Manta.

Aquestes associacions es troben en contacte constant amb persones vulnerabilitzades que requereixen la tasca dels serveis socials. En aquesta línia, la Sindicatura ha estat receptora de tres reclams vinculats als serveis socials: la dificultat d’aconseguir una cita prèvia en un temps raonable, l’espera de setmanes per aconseguir l’atenció efectiva per part dels equips professionals dels serveis socials municipals, i que bona part de l’atenció social es fa de manera telefònica, amb les mancances que això comporta.

La dificultat d’accés als serveis socials

Històricament, la Sindicatura ha fet referència, en les seves resolucions, informes i actuacions d’ofici, al temps d’espera excessiu que pateixen les persones usuàries de serveis socials. En aquesta ocasió, des de Punt de Referència s’ha denunciat que les cites prèvies per demanar l’informe de situació de vulnerabilitat acostumaven a donar-se passats 30 dies, tot i la urgència de disposar d’aquest document per participar en convocatòries d’ajudes i subvencions. D’altra banda, Top Manta ha mostrat la seva disconformitat amb els terminis de concessió de cites prèvies amb el pretext de la pandèmia, o el Casal dels Infants del Raval ha exposat els esculls amb què es troben per contactar de manera ràpida i àgil amb els serveis socials municipals.

L’expressió d’aquestes dificultats posa de manifest que es mantenen els impediments per a un fàcil accés als serveis socials, als quals cal afegir el fet que continua l’atenció telefònica des de l’inici de la pandèmia. La Sindicatura s’ha dirigit a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) per sol·licitar el temps mitjà d’espera per les cites concertades als Centres de Serveis Socials (CSS) de Barcelona. Cal destacar, però, que l’IMSS només ha aportat la informació referent a les primeres visites:

Districte	Temps mitjà d’espera per a la primera visita (dies naturals). Gener 2022
Ciutat Vella	14,03
Eixample	13,60
Gràcia	10,66
Horta-Guinardó	11,20
Les Corts	13,28
Nou Barris	15,17
Sant Andreu	18,06
Sant Martí	12,75
Sants-Montjuïc	8,82
Sarrià-Sant Gervasi	7,81
Mitjana global	13,12

En comparació amb la mitjana de temps de l’any 2019 (21,34 dies segons dades de la pàgina web municipal), s’observa una millora significativa en termes numèrics. Tot i això, la Sindicatura considera important reflexionar sobre alguns aspectes.

Es tracta de dades mitjanes de districtes, fet que pot significar que les dades s’allunyin d’aquesta mitjana en determinats centres de la ciutat. De fet, així es pot desprendre de les informacions aportades per les entitats i les persones que s’han dirigit a la Sindicatura.

El temps d’espera encara pot ser més llarg quan els casos es troben en seguiment (fins ara s’ha parlat de primera visita), segons les dades facilitades per persones usuàries i entitats, i constatades en gestions fetes des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

L’atenció de les urgències és un dels factors que generen més malestar entre les persones ateses pels serveis socials. La Sindicatura coneix els protocols d’atenció a les urgències; no obstant això, creu que cal replantejar els circuits i protocols d’atenció de les urgències socials, posant les persones al centre del sistema.

L’atenció a distància i presencial

La Sindicatura de Greuges de Barcelona també s’ha dirigit a l’IMSS per conèixer actualment quina és la distribució de l’atenció presencial i a distància. El nombre i percentatge de les visites fetes de manera presencial i a distància als CSS durant el mes de gener de 2022 són els següents:

Indicador	Nombre d’atencions	Percentatge d’atencions
Entrevistes presencials i visites a domicili	9.961	47,17%
Entrevistes telemàtiques	11.155	52,83%
Total d’atencions	21.116	100%

L’IMSS ha informat que en l’apartat d’entrevistes telemàtiques s’inclouen visites, cites i gestions amb les persones usuàries derivades de les entrevistes. L’organisme municipal de serveis socials ha afegit que s’està treballant per discernir aquesta diferència. D’altra banda, l’IMSS també ha manifestat que, en la modalitat d’entrevistes telemàtiques, s’està introduint la possibilitat de fer-les per videotrucada.

Per últim, cal detallar que l’atenció té un caràcter presencial o telemàtica en funció de la ubicació del treball de l’equip professional: presencialment en el CSS o telemàticament quan les persones de l’equip fan teletreball. L’IMSS ha informat que el motiu pel qual s’estableixen torns que comporten treballar de manera telefònica amb la ciutadania són les necessitats de separació física entre les persones treballadores, tal com indica el Pla de prevenció davant la Covid-19 de l’IMSS.

El replantejament dels serveis socials

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de persones ateses en els CSS de la ciutat ha augmentat un 22,5% en els anys 2020 i 2021. La Covid-19 ha impactat especialment en els sectors més desafavorits de la ciutadania, context que s’ha evidenciat en situacions com la pèrdua o la precarització de llocs de treball, l’augment de la pobresa i del risc de vulnerabilitat, així com la incidència entre grups de població com els infants o la gent gran.

En el cas dels serveis socials municipals, l’adaptació a les noves circumstàncies originades per la pandèmia s’ha traduït en noves formes d’atenció, com la telefònica, i en la contractació de professionals per fer front a l’augment de la demanda. També s’ha instaurat la millora de la dotació dels equips telefònics i informàtics.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Covid-19 ha posat sobre la taula replantejaments importants. Existeix un cert consens sobre la necessitat d’un model de serveis socials menys enfocat als ajuts econòmics i que incorpori una visió més centrada en la prevenció i en la persona, alhora que en la seva integració dins el grup i la comunitat. També hi ha dificultats pel que fa al finançament dels serveis socials.

La persistència al llarg dels anys, tot i les millores, de les diverses dificultats per accedir als CSS de manera àgil i d’acord amb les situacions de vulnerabilitat de la ciutadania, posa en relleu la necessitat de seguir treballant per a la millora dels serveis socials de la ciutat, introduint les modificacions o transformacions necessàries.

Per aquest motiu, la Sindicatura ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona un canvi en el model dels serveis socials de la ciutat que permeti una atenció més àgil de persones i famílies. Encara se segueix fent una part important de l’atenció social per via telefònica, la qual cosa, tot i que assegura el contacte entre la persona atesa i el servei municipal, no facilita el diàleg ni propicia el context adequat d’apropament.

Malauradament, els períodes de reflexió i canvi sovint són més lents del que les vides de les persones i les comunitats requereixen per desenvolupar els seus projectes, i accedir amb garanties als serveis de protecció social i a la cobertura de les necessitats bàsiques en condicions d’igualtat.

Notícies

La Sindicatura ja va alertar l’Ajuntament per les aglomeracions a l’avinguda Maria Cristina durant La Mercè 2019

03/10/2022

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona el 2019, tres anys després persisteix el problema de les aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha copsat com a l’edició d’enguany de la Festa de la Mercè s’han repetit algunes incidències que ja van motivar l’obertura d’una actuació d’ofici el 2019. El motiu principal de l’actuació d’ofici duta a terme tres anys enrere va ser l’elevat nombre de persones concentrades a l’avinguda Maria Cristina, amb els consegüents riscos d’allau i escenes d’ansietat entre qui volia sortir de l’aglomeració i no podia.

L’actuació d’ofici va concloure, entre altres, amb tres recomanacions de la Sindicatura a l’Ajuntament que continuarien sent vigents actualment: vetllar de forma més proactiva per la seguretat en els actes de gran format a l’espai públic; planificar futurs actes amb altres formats que permetin diversificar l’oferta i l’assistència, i prendre mesures oportunes per controlar els aforaments als esdeveniments a l’espai públic.

L’aforament de l’avinguda Maria Cristina

L’any 2019, l’Ajuntament va informar la Sindicatura de Greuges de Barcelona que l’aforament màxim de l’espai delimitat pel concert (avinguda Maria Cristina fins a les Torres Venecianes) era de 20.640 persones. El mateix Ajuntament va informar que la nit del 23 de setembre del 2019 va arribar-se a superar l’aforament de 40.000 persones, motiu pel qual va ocupar-se la plaça Espanya i part del Parc Joan Miró. Les xifres són similars a les dels anys anteriors (s’havia arribat a les 50.000 persones l’any 2017 i a les 55.000 el 2018 ). El consistori afegí que no va dur-se a terme control d’aforament, “ja que era un concert a la via pública i en un espai d’accés lliure, igual que la resta d’activitats de la Festa de la Mercè”.

El gran nombre d’assistents a l’avinguda Maria Cristina fa que aquest sigui un espai de referència any rere any. Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que ni la massiva afluència ni el fet que es tracti de públic jove és nou per a l’organització. En aquesta línia, la Sindicatura vol destacar que des de l’any 2019 ja es disposava d’informació prèvia suficient per a poder realitzar la prevenció necessària per evitar aglomeracions i situacions de risc en futures edicions.

L’any 2019 l’assistència als concerts de l’avinguda Maria Cristina doblava el valor previst com a aforament màxim. Aquest fet resulta particularment greu amb la concurrència de dues circumstàncies: hi havia antecedents d’anys anteriors en què també s’havien assolit i fins i tot superat aquestes xifres, i l’informe municipal del 2019 no aportava cap dada que demostrés que volia evitar-se aquesta massiva afluència a l’avinguda Maria Cristina.

És important destacar que l’article 14 de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona estableix que els organitzadors d’actes celebrats als espais públics han de garantir la seguretat de les persones i els béns. Així mateix, l’Ordenança diu que l’Ajuntament no atorgarà autoritzacions per a la celebració d’esdeveniments en l’espai públic quan la previsió de públic assistent, entre altres, pugui posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme. En el cas de l’acte de l’avinguda Maria Cristina l’any 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va qüestionar si s’havia complert amb rigor el que preveu la normativa, i més tenint en compte que es tracta d’un acte que organitza el mateix consistori.

Anàlisi de riscos i propostes per a futures edicions

En el marc de La Mercè 2019, el govern municipal també va comunicar a la Sindicatura que s’havien produït reunions de valoració després de la nit del 23 de setembre de 2019, en les quals es va constatar que no havia tingut lloc cap situació d’emergència. Segons l’informe de l’Ajuntament, “va haver-hi un excés d’aforament, que va provocar diverses situacions de molèsties entre el públic assistent, perquè la mobilitat era molt difícil”. Per part dels serveis sanitaris, en aquestes reunions de valoració també es va fer constar la problemàtica de les ampolles de vidre, ja que la majoria d’intervencions van ser per talls produïts per restes d’ampolles trencades.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va considerar que aquest aforament ja constituïa per si mateix un perill, atesa l’objectivitat que introdueix la dada de l’aforament previst a la fitxa d’identificació de l’acte. D’altra banda, també resulta poc encertat que l’informe municipal qualifiqui de “molèsties” fets que, segons va copsar la Sindicatura, elevaven la situació a la categoria de perill o situació d’emergència.

Una de les accions municipals preses l’any 2019 va ser l’organització d’una taula per revisar el plantejament de la festa en l’avinguda Maria Cristina; l’anàlisi de la programació per a aquest espai; la possibilitat de millorar la ubicació de l’escenari i les barres, i el control de l’entrada de vidre.

D’altra banda, una alternativa que va proposar la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019 va ser la de desenvolupar actes similars alhora, però en format més petit. Dirigits al mateix públic, però en diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de desconcentrar la gran afluència en un únic acte. Per últim, la defensoria també va posar sobre la taula la conveniència de controlar els aforaments als actes als espais públics.

La resposta de l’Ajuntament a les recomanacions de la Sindicatura

Un dels organismes municipals implicats en les recomanacions de la Sindicatura, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va coincidir en què calia revisar el plantejament de l’espai de Maria Cristina en cinc punts: limitar la programació a l’espai i fer-la sempre en concurrència amb altres espais de concerts de gran format; estudiar formes de tallar l’accés en cas d’aforament excessiu; estudiar la manera d’impedir l’entrada de vidre; repensar la ubicació de l’escenari, la circulació del públic i les sortides d’emergència, i per últim, valorar la possibilitat de buscar espais alternatius a la ciutat.

Tot i que l’Ajuntament va acceptar les recomanacions de la Sindicatura de Greuges de Barcelona l’any 2019, persisteix el problema d’aglomeracions durant la Festa de la Mercè.

Notícies

‘Sindicatura itinerant’: el 29 de setembre arrenca un nou projecte de la defensoria de la ciutadania barcelonina

27/09/2022

La Sindicatura de Greuges de Barcelona iniciarà, el pròxim dijous 29 de setembre, el projecte ‘Sindicatura itinerant’, en què membres de l’equip de la defensoria es traslladaran a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.

Aquesta nova iniciativa arrencarà a la Biblioteca García Márquez de Sant Martí de Provençals de 10 a 13 h i de 15 a 18 h. L’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona estarà ubicat a la planta -1 d’aquest equipament municipal amb l’objectiu d’escoltar els ciutadans i ciutadanes que vulguin exposar vulneracions de drets o disconformitat amb algun servei municipal.

“Estrenem un dels projectes que ja tenia en el meu programa de 7 eixos i 33 propostes, que permetrà crear una Sindicatura itinerant, que sigui un territori i no només una ubicació”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia. En la línia d’acostar la institució als barcelonins i barcelonines, la finalitat del projecte ‘Sindicatura itinerant’ és estar present als 73 barris de la ciutat per garantir la defensa dels drets humans de proximitat al veïnat de la ciutat.

La darrera visita de la Sindicatura al Districte de Sant Martí va produir-se el darrer 25 de gener de 2022, en el marc de la iniciativa ‘A peu de carrer’ i en què el síndic va reunir-se amb l’AVV de Sant Martí de Provençals, la Coordinadora d’Entitats VERN, l’Escola d’Adults de la Verneda i l’Associació Sant Martí Esport.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona acompanya l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a les víctimes d’LGTBI-fòbia durant la Festa de la Mercè

23/09/2022

Tagged observatori contra homofobia

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha acompanyat el divendres 23 de setembre (de 22 a 1 h) l’Observatori contra l’Homofòbia en l’atenció a possibles violències lgtbi-fòbiques durant la Festa de la Mercè.

Aquesta atenció s’ha produït de manera telefònica, via whatsapp, en el 699 90 16 51. Tot i que aquest any ha estat el primer en què col·labora la Sindicatura de Greuges de Barcelona, és la tercera edició en què l’Observatori contra l’Homofòbia posa en marxa aquest servei. Enguany també s’ha comptat amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. “Volem posar facilitats al col·lectiu perquè, si es produeix una incidència, tinguin un servei al seu abast que els permeti denunciar-ho de manera senzilla i segura”, ha explicat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Aquesta lluita ens interpel·la a totes i tots. És una lluita de drets humans, des d’una perspectiva interseccional. L’argument a favor d’estendre a les persones LGTBI+ els mateixos drets dels quals gaudeixen la resta de persones no és radical ni complicat. Es basa en dos principis que fonamenten les normes nacionals i internacionals de drets humans: igualtat i no discriminació.

Tot i això, encara persisteixen discursos i actuacions que pretenen justificar la desigualtat, i estigmatitzar i preservar un determinat status quo. Front això, ens cal reivindicar que la lluita per la dignitat dels drets del col·lectiu LGTBI+ és una lluita per una humanitat diversa de la qual tots i totes formem part.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, han de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.

Notícies

Nova edició de ‘La Sindicatura, a prop teu’, dirigida al veïnat de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona

22/09/2022

En el marc del projecte La Sindicatura, a prop teu, David Bondia i membres del seu equip han assistit el dijous 22 de setembre a la Biblioteca Zona Nord per acostar la Sindicatura de Greuges de Barcelona a la ciutadania dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, i per escoltar els seus reclams i demandes.

L’objectiu de la iniciativa La Sindicatura, a prop teu és apel·lar a la proactivitat de la institució, acompanyada de la ciutadania per tractar les problemàtiques del veïnat dels 73 barris barcelonins. “Vull treballar conjuntament amb la ciutadania, els representants veïnals i els moviments associatius. Ningú coneix millor Barcelona”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.

Aquesta sessió ha donat continuïtat a l’A peu de carrer, dut a terme el darrer 5 de maig als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, en què el síndic de greuges de Barcelona i membres del seu equip van reunir-se amb l’Escola Ciutat Comtal; la direcció de l’Escola Montcada; l’Associació de Veïnes i Veïns de Torre Baró; l’Escola Bressol Municipal La Muntanya, i l’Associació de Veïnes i Veïns de Ciutat Meridiana.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona actua d’ofici per analitzar l’estat i el funcionament dels equipaments policials de la Guàrdia Urbana

15/09/2022

El darrer trimestre del 2021 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar una actuació d’ofici de llarg recorregut per conèixer de primera mà la totalitat dels equipaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), amb l’objectiu de copsar presencialment l’estructura i el funcionament dels serveis policials de la ciutat, principalment els descentralitzats. El resultat és l’informe ‘Guàrdia Urbana i drets humans de proximitat: anàlisi d’equipaments policials de la ciutat’.

Així mateix, també s’ha volgut conèixer l’organització interna i les tasques policials dutes a terme a les UT, ja que són aspectes que incideixen en el servei que s’ofereix a la ciutadania del territori on estan implantades.

Entre altres assumptes, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la idoneïtat de l’espai; l’accessibilitat; la seguretat; l’atenció a la ciutadania; l’assistència mèdica a les persones detingudes; les àrees de custòdia de les persones detingudes, o el tractament de les violències masclistes. Cal recordar que el treball policial està subjecte a la normativa internacional en la matèria i en drets humans, la qual ha d’inspirar tant la normativa interna com la pràctica policial.

La metodologia de treball de la Sindicatura

L’informe s’ha elaborat des de l’anàlisi de la normativa general i específica que regeix la Guàrdia Urbana de Barcelona, vinculat a la realització d’un total de tretze visites a equipaments policials de la ciutat per part de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes visites, prèviament planificades i comunicades als comandaments de la GUB, s’han dut a terme per un equip de la Sindicatura.

S’han visitat les deu unitats territorials de la Guàrdia Urbana, la Sala Conjunta de Comandament (GUB, ME, Bombers i SEM), i la Divisió de Trànsit. També s’ha considerat oportú conèixer les instal·lacions de l’Àrea de Custòdia de Persones Detingudes de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra, en una visita conjunta amb l’adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya. L’interès de conèixer aquesta instal·lació rau en el fet que el cos municipal de policia col·labora en aquest servei, i alhora es tracta de l’espai on són custodiades les persones detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Durant les reunions amb els comandaments dels equipaments policials, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha plantejat diverses qüestions que han estat motiu de queixes reiterades en aquesta institució. Entre altres, s’ha interessat per l’avaluació que es fa sobre l’ús de les càmeres unipersonals en l’uniforme policial, la confiança ciutadana, o la valoració sobre la signatura del conveni amb el cos de Mossos d’Esquadra, que preveu que les persones detingudes es traslladin a la Comissaria de Les Corts de Mossos d’Esquadra.

En el marc d’aquesta intervenció, la Sindicatura de Greuges també s’ha centrat a conèixer alguns aspectes associats a la situació dels equipaments policials, en relació amb els serveis que en ells es presta a la ciutadania i amb la protecció dels drets fonamentals de les persones detingudes per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Anàlisi de les Unitats Territorials (UT) de la ciutat

A continuació es detallen les diagnosis, els exemples i les recomanacions fetes per la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de visites a les Unitats Territorials (UT) de la Guàrdia Urbana de la ciutat.

Àrees de custòdia de persones detingudes

Des del mes de juliol de 2021, totes les persones que són detingudes per la Guàrdia Urbana de Barcelona, a excepció de les detingudes per qüestions relacionades amb delictes contra la seguretat viària, són traslladades a l’àrea de custòdia de la Comissaria de les Corts del cos de Mossos d’Esquadra.

Per tant, les cel·les de les UT de la Guàrdia Urbana van deixar de ser operatives a partir d’aquella data, a excepció de les que es troben a la Unitat d’Investigació i Prevenció de l’Accidentalitat (UIPA), ubicades a la Zona Franca, que únicament acullen persones que presumptament han atemptat contra la seguretat viària.

Mesures positives implementades

Per últim, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol assenyalar aquelles mesures positives que s’han detectat, entre les quals destaquen les següents:

L’Ajuntament de Barcelona està adoptant mesures actives i clares per augmentar el nombre de dones en la GUB, revertint una situació anòmala. La més important de totes elles és que es van reservar 112 places (de 282 en total) per a dones (un 40%) a la convocatòria de places del 2020.

La incorporació, també a les bases de la convocatòria de places d’agents de la Guàrdia Urbana, de criteris de puntuació que facilitin l’accés al cos de persones de diferents perfils ètnics; malgrat que aquests criteris s’haurien de potenciar encara més.

La implementació i el desenvolupament d’un model de policia de proximitat com a model de servei comunitari és una mesura que està sent estudiada per altres ajuntaments a escala estatal i internacional.

Els nous cotxes patrulla de la GUB adquirits el 2018 (126) disposen d’un dispositiu DEA (Desfibrilador Extern Automàtic) en tots els vehicles policials, una bona pràctica per a la salvaguarda de la integritat física tant de persones detingudes, com de la ciutadania en general.

La decisió que les persones detingudes a Barcelona per la GUB siguin custodiades en l’àrea de custòdia de la comissaria de les Corts de Mossos d’Esquadra, a excepció dels detinguts per delictes relacionats amb la seguretat viària, és una decisió positiva que permet harmonitzar els processos de detenció en un espai habilitat per a la custòdia, amb independència de les millores que necessiti aquest espai.

A finals de l’any 2021 s’ha licitat un concurs per a la redacció dels projectes de construcció de les noves unitats territorials de la Guàrdia Urbana de Sarrià – Sant Gervasi i de Sant Andreu. Així mateix, en diverses UT estan pendents reformes que milloraran les condicions dels edificis.

La incorporació, com un element més en la uniformitat dels agents, de les càmeres unipersonals. El que anteriorment s’ha descrit com a dispositius personals de gravació (DPG) és considerat per la Sindicatura de Greuges de Barcelona com una bona pràctica, tot i que cal ampliar el nombre de dispositius.

La disposició de gimnàs en algunes UT, que contribueix al manteniment de les condicions físiques dels i les agents del cos policial, donant compliment al conveni laboral que preveu la pràctica esportiva obligatòria.

L’existència de galeries que permeten la realització de la pràctica de tir als i les agents policials i la formació en primers auxilis.

La posada en marxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC), que tenen per objecte que els dos cossos policials (GUB I ME) atenguin en un mateix equipament qualsevol tipus de denúncia o consulta ciutadana.

La tasca policial desplegada per a la prevenció i detecció de la violència masclista, que preveu la formació específica dels i les agents policials en aquest àmbit, així com l’assignació d’un agent de l’equip de la Policia de Barri en cada UT, especialitzat en violència masclista.

Notícies

La Sindicatura trasllada a l’Agència de Salut Pública de Barcelona la necessitat de continuar amb la tasca de control i erradicació de múrids a la ciutat

09/09/2022

Després de rebre una queixa per una plaga de rates a la Barceloneta i demanar informació municipal, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que és necessari continuar amb la tasca de control i erradicació que du a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona en relació amb els múrids de la ciutat.

Per perseverar en aquesta tasca de control i eradicació dels múrids, la defensoria de la ciutadania barcelonina considera que s’han d’augmentar les mesures de control mitjançant inspeccions periòdiques mensuals sense necessitat d’evidències, indicis o denúncies veïnals, així com fer controls encara més exhaustius a les zones amb més perill de proliferació de rosegadors.

Les dades a Barcelona

El Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA) és el responsable de controlar les plagues de múrids a la via pública i a la xarxa de clavegueram de Barcelona a través de protocols i mecanismes que s’utilitzen per a la desratització. Aquest servei desestimales actuacions preventives de desratització, i basa les actuacions de control en les evidències o indicis de la presència de múrids.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) manté actualment 2.400 punts de vigilància per limitar les poblacions de rosegadors a la ciutat i per primer cop ha incrementat el nombre de persones professionals del SVIPLA. A més d’aquests punts de vigilància, la ciutat té 1.500 punts de control actius. Aquests punts de control s’estableixen quan la ciutadania comunica una incidència i es fa un seguiment periòdic.

L’ASPB també indica que des del gener al maig de 2020 es van comunicar 800 incidències i es van fer 6.093 intervencions; el 2021 es van comunicar 708 incidències i es van fer 6.133 intervencions; i el 2022 es van comunicar 755 incidències i es van fer 10.102 intervencions. Per aquest motiu, el pressupost ha incrementat un 44% respecte de l’any 2021.

Per tant, atesa la quantitat de punts de vigilància existents, de punts de control actius a la ciutat i l’increment d’intervencions, la Sindicatura considera que s’han de continuar potenciant les mesures que s’estan duent a terme per controlar i erradicar les plagues de múrids, un problema que persisteix a Barcelona.

La plaga de rates solucionada a un indret de la Barceloneta

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre, a finals de l’any 2021, un formulari de reclamació signat per 38 persones que denunciava la presència de rates entre el carrer Pinzón i la plaça del Gas (Districte de Ciutat Vella). Manifestaven que l’Ajuntament havia tractat l’assumpte feia uns mesos, però el problema encara persistia.

Per tractar aquesta plaga, va fer-se un tractament de xoc durant dos mesos (març i abril de 2022) amb un control químic directe mitjançant esquers rodenticides. D’altra banda, també va dur-se a terme la desratització mitjançant una màquina ecològica de captura de rosegadors, amb capacitat de captura de més de 80 múrids, durant tot l’any 2022, amb actuacions mensuals.

L’agost del 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha contactat amb la persona promotora de la queixa, que ha informat que no s’han tornat a veure rates a la plaça. Per tant, la defensoria de la ciutadania barcelonina entén que s’ha controlat la plaga i que el pla d’actuació dut a terme per les empreses encarregades ha estat satisfactori.

Notícies

El dret a l’empadronament de les persones sense domicili fix

01/09/2022

Històricament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut nombroses queixes a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix. Per aquest motiu, la defensoria de la ciutadania barcelonina va decidir obrir una actuació d’ofici, en què ha detectat que aquesta demora es produeix en la tramitació dels Informes de Coneixement de Residència (ICR), necessaris per a l’empadronament sense domicili fix.

La Sindicatura ha conclòs l’actuació d’ofici dirigint-se a l’Institut Municipal de Serveis Socials per reclamar més diligència i eficàcia en la gestió d’aquest tràmit, a fi de garantir el dret de les persones a l’empadronament tot i no disposar d’un domicili fix.

Com funciona l’empadronament i per a què serveix?

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau en reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Com poden empadronar-se les persones sense domicili fix?

Per a empadronar-se sense domicili fix a Barcelona, és necessari l’elaboració de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR). Els tràmits que comporta l’elaboració de l’ICR consisteixen fonamentalment en diverses comprovacions fetes sobre l’aplicació del padró i cadastre municipal.

En funció del resultat d’aquestes comprovacions, es pot requerir o bé una inspecció al domicili que la persona ha fet constar a la petició, o bé fer trucades per verificar la informació aportada. Després de verificar aquestes comprovacions, s’envia una carta al domicili de la persona interessada i se li notifica que pot recollir l’ICR a les oficines de l’Àrea de Drets Socials.

La resolució d’aquest tràmit està fixada en un termini màxim de tres mesos. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona defensa que el termini habitual se situa en unes sis setmanes. L’Ajuntament disposa d’un registre de Centres de Serveis Socials en el territori en el qual s’empadronen de forma fictícia les persones que no tenen un domicili fix.

Retard en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix

Tot i el que estableix la llei i els plans de l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut queixes de nombroses persones al llarg dels darrers anys a causa del retard en la tramitació de l’empadronament en la modalitat de sense domicili fix.

La demora es produeix en el tràmit de l’emissió de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR), que ha de ser elaborat pels Serveis Socials. Aquesta situació preocupa a la Sindicatura de manera significativa i ha motivat la seva intervenció mitjançant una actuació d’ofici.

Ara bé, la institució no és aliena al fet que molts municipis de l’àrea metropolitana no practiquen aquesta tipologia d’empadronaments, situació que empeny a moltes persones en situació de vulnerabilitat a demanar la inscripció padronal a la nostra ciutat. De fet, segons dades municipals, l’any 2015 es van tramitar 5.658 inscripcions padronals sense domicili fix, mentre que al mes de gener de 2021 se n’havien registrat un total de 23.162.

Un repte a escala metropolitana

El Pacte per Barcelona, aprovat el juliol de 2020, determinava la necessitat de treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerabilitzades. En aquest mateix sentit, el Programa d’Actuació Municipal 2020-2023, quan es refereix a la migració i a l’acollida, insisteix en la mateixa mesura.

El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha implicat en aquesta matèria i el maig de 2020 va aprovar una moció per garantir el dret a l’empadronament i la posada en marxa de polítiques d’empadronament actiu en tots els municipis que conformen l’AMB. Entre altres, aquesta moció inclou els següents acords: dur a terme sessions informatives dirigides a les 36 localitats de l’AMB i traslladar als municipis una guia sobre procediments i documentació de les diverses modalitats del padró.

Notícies

La Sindicatura adverteix al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament

24/08/2022

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de Gràcia de l’obligació legal de mantenir les seves parcel·les en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament. Després de conèixer les denúncies d’una veïna per l’estat d’abandonament d’un solar municipal i les conseqüències que ha patit en el seu habitatge, la defensoria local ha demanat al Districte que impulsi les tasques de neteja i manteniment de la parcel·la.

La descripció de la parcel·la, segons el veïnat

Una persona veïna de l’edifici contigu s’ha dirigit a la Sindicatura per denunciar la manca de resposta a les seves reiterades peticions de neteja i manteniment d’un solar de titularitat municipal ubicat al carrer Manlleu. Segons aquesta persona, el nul manteniment ha provocat el creixement descontrolat de la vegetació i l’erosió de les terres per l’efecte de les pluges, amb la consegüent acumulació de terres contra el mur mitger de la finca on resideix.

A més, afegeix que a l’interior de l’habitatge s’han produït filtracions que han afectat els acabats del pis i el mobiliari interior. La persona veïna conclou la seva queixa explicant que ja va dirigir-se al Districte de Gràcia els anys 1999 i 2000 per aquest mateix tema, sense obtenir cap resposta. L’any 2021 va sol·licitar entrevista amb el Departament d’Obres i Manteniment de la Via Pública del Districte, però no va arribar a produir-se.

Històric d’accions municipals envers la parcel·la

El Districte de Gràcia ha informat que els anys 2019 i 2020 va gestionar dos expedients per ordenar la neteja del solar. Posteriorment, l’any 2021, i arran de la petició d’informació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, el Districte va reconèixer dos errors en la gestió d’aquests expedients: en els dos va haver-hi un error d’interpretació i no va acudir-se a inspeccionar el solar adequat, i durant la instrucció d’aquests expedients no va detectar-se que la propietat era municipal.

El 28 de maig de 2021, dos mesos després de la intervenció de la Sindicatura, equips municipals van visitar el solar i van comprovar que estava ocupat. Tot i això, no és fins al setembre del 2021 que agents de la Guàrdia Urbana es desplacen per identificar els ocupants i supervisar les queixes rebudes. A la inspecció també van observar-se les importants filtracions d’aigua que pateix l’edifici contigu, i que són originades per l’acumulació de terra i brutícia del solar.

D’altra banda, el 7 de juny de 2021 l’Institut Municipal d’Urbanisme va certificar que aquest solar del carrer Manlleu era de titularitat municipal mitjançant l’acta d’expropiació duta a terme el 4 de desembre de 1990. La parcel·la forma part de l’anomenada Fase Zero per la Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels Tres Turons.

En aquest sentit, la Sindicatura vol destacar que a la documentació presentada per la persona promotora de la queixa, ja s’observa que des de 1999 l’Ajuntament té constància de la titularitat municipal del solar i també de la seva ocupació. “És absolutament desproporcionat i injustificable el transcurs de 22 anys per atendre la petició de la ciutadana, sobretot quan es tracta d’un solar de propietat municipal”, ha expressat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Per tot això, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que el Districte de Gràcia no ha procedit amb la diligència exigible, i tampoc ha donat compliment a les obligacions legalment imposades als serveis municipals. Si s’analitza la insistència de la ciutadana en els fets que li causaven un perjudici i que l’administració no ha executat una activitat que està obligada a desplegar, podria donar-se un indici d’inactivitat administrativa, que seria susceptible de control jurisdiccional i també d’una eventual responsabilitat patrimonial.

Finalment, el Districte de Gràcia s’ha dirigit a la Sindicatura per exposar que iniciarà els tràmits necessaris per activar les tasques de neteja i manteniment del solar.

Notícies

La passarel·la del carrer Alcàntara: la Sindicatura proposa actuacions similars a les de la passarel·la de Sants o el carrer Rosari Pi perquè el veïnat recuperi la seva intimitat

17/08/2022

El veïnat de dos pisos del carrer Alcàntara denuncia la manca d’intimitat i les intromissions il·legítimes originades per la proximitat d’una passarel·la pública als seus balcons.

Després de conèixer la situació d’aquests dos pisos del carrer Alcàntara, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat al Districte de Nou Barris i a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que adoptin de manera immediata les mesures necessàries per garantir el dret a la intimitat personal, familiar i del domicili.

La defensoria de la ciutadania barcelonina ja ha tractat amb anterioritat dos casos similars a la ciutat: el carrer Badal i el carrer Rosari Pi. La Sindicatura creu que les solucions aplicades en aquests dos antecedents històrics podrien marcar el camí a seguir per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que resideix al costat de la passarel·la del carrer Alcàntara.

La denúncia veïnal

El veïnat de dos pisos d’una finca del carrer Alcàntara s’ha dirigit a la Sindicatura per mostrar la seva disconformitat per la ubicació d’una passarel·la que uneix dos ascensors. Concretament, la queixa veïnal rau en el fet que la passarel·la està situada a la mateixa alçada dels seus balcons, i a menys de tres metres dels seus habitatges.

Com a conseqüència, han patit actes incívics, veuen afectada la seva intimitat i relaten que han de mantenir les persianes abaixades, així com limitar l’ús dels balcons. Finalment, els veïns i veïnes d’aquests pisos expliquen que han plantejat aquesta problemàtica al Districte de Nou Barris perquè es trobi una solució que els preservi d’actes incívics, alhora que els permeti recuperar l’oportunitat de gaudir de la intimitat a la seva llar.

Les consideracions de la Sindicatura

Primerament, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha desplaçat fins al carrer Alcàntara per fer una inspecció presencial de la ubicació de la passarel·la i avaluar la distància que hi ha amb els habitatges afectats. En aquesta visita s’ha constatat que el veïnat dels pisos situats en diversos edificis no tenen garantida la intimitat personal i la privacitat familiar. La Sindicatura ha traslladat la problemàtica a la gerència del Districte de Nou Barris en una trobada que ha tingut lloc el juliol d’enguany.

“Qualsevol persona usuària de la passarel·la veu clarament l’interior dels habitatges. Queden totalment exposats i a l’abast de les actuacions incíviques dels vianants que hi transiten, i que ja han patit en diverses ocasions”, ha afirmat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.

Històricament, la Sindicatura ha copsat com aquesta mateixa problemàtica ja va sorgir en altres punts de la ciutat. Especialment conegut va ser el cas de la finca del carrer Badal 122, afectada per la passarel·la de Sants d’una manera molt similar als veïns i veïnes del carrer Alcàntara. En aquell cas, la solució va ser posar tanques amb una capa vegetal per resguardar els habitatges. Altres passarel·les, com l’existent a l’ascensor del carrer Rosari Pi, 16, també incorporen elements tancats als laterals per protegir la intimitat dels habitatges més pròxims.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que aquests són dos exemples de les solucions que es podrien implementar en la passarel·la del carrer Alcàntara per garantir la intimitat i la seguretat de la ciutadania que hi resideix.

Notícies

Aturem l’LGTBI-fòbia

10/08/2022

Ens trobem davant d’una nova agressió homòfoba a la nostra ciutat. Una més. Ahir 9 d’agost del 2022, a les dues del migdia al barri de l’Eixample Esquerra. Segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, durant el primer semestre d’enguany s’han produït 117 incidències per lgtbi-fòbia, un 34,5% més que les 87 del primer semestre de l’any 2021.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona condemna rotundament aquests fets i desitja compartir unes quantes reflexions al voltant de la violència que pateixen les persones LGTBI+. Una sola agressió, una sola discriminació cap al col·lectiu LGTBI+ ens hauria de preocupar molt. Però és que l’agressió d’ahir, com demostren les xifres, no és un fet aïllat. És necessari activar totes les alarmes possibles i actuar de manera ferma contra aquestes violències.

I ben segur, això és només la punta d’un iceberg. A causa de l’estigma que encara comporten els temes relatius a l’orientació sexual i la identitat de gènere, la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+ queda freqüentment sense denunciar, sense documentar i, en conseqüència, sense castigar. No ha estat en aquest cas, en què una persona veïna sí que va capturar les imatges amb el seu telèfon mòbil i els cossos de seguretat van poder intervenir.

La intensificació de la feina de conscienciació sobre els nivells de violència i discriminació als quals les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i de gènere no conforme es veuen sotmeses cada dia és, en ella mateixa, una mesura essencial per fer front a aquest flagel. La feina d’acabar amb aquesta violència i discriminació és difícil i lenta. Bàsicament perquè la reclamació d’aquests drets no ha estat dirigida moltes vegades per institucions que ho haurien d’haver fet, sinó que s’han vist liderades per un moviment de reclamació de drets de baix cap a dalt, per la pressió de moviments i grups socials cap a institucions locals, nacionals i internacionals.

Des de les sindicatures locals de greuges, davant l’auge de les accions i dels silencis negacionistes, hauríem de fer un pas endavant per acompanyar els itineraris de les persones que denuncien agressions i discriminacions lgtbi-fòbiques. Els nostres principals objectius, treballant de forma coordinada amb entitats i altres institucions per evitar revictimitzacions, haurien de buscar la forma de reparar la dignitat de la persona, combatre aquestes violències i fomentar la prevenció i la sensibilització per evitar la seva naturalització.