Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama més espai per a la joventut en les polítiques públiques

26/04/2023

Publica un nou informe amb 11 propostes per fomentar la inclusió de la perspectiva juvenil en l’elaboració de polítiques públiques locals.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha presentat l’informe “Adultocentrisme i polítiques públiques locals: percepcions i propostes juvenils”, en què s’analitza com viu el jovent la relació amb l’administració municipal i de quina forma millorar-la. Per fomentar la seva participació i combatre la desafecció de les noves generacions, aquest informe inclou 11 recomanacions.

Les propostes d’aquest informe aborden la necessitat d’una transformació per incloure la perspectiva juvenil durat tot el procés de creació de polítiques públiques, tant al punt de partida i disseny de les mateixes, com a la seva execució i avaluació.

Tanmateix, com conclou aquest estudi, l’adultocentrisme no se supera o s’elimina des de polítiques o iniciatives puntuals, sinó que requereix d’un canvi en les dinàmiques adultocèntriques existents. Per això, la Sindicatura proposa un nou marc d’actuació com un tot que únicament des de l’actuació coordinada i relacional en diversos àmbits podrà produir els canvis necessaris.

L’informe ha estat encarregat al Consell de la Joventut de Barcelona i coordinat per dos investigadors experts en la matèria.

La difícil relació entre persones joves i polítiques públiques

La relació entre les persones joves i les polítiques públiques ha estat situada recurrentment en el centre del debat públic, social i polític. La dificultat de les administracions per arribar al jovent, el sentiment de distància i desatenció envers les polítiques públiques per part del jovent o les diferents experiències negatives o insuficients que han viscut aquests en aquestes relacions són alguns dels punts més significatius que visibilitzen un cert trencament generacional.

És d’aquí d’on emergeix aquest estudi. Un estudi que busca comprendre com es materialitzen, es perceben i es viuen aquestes relacions amb les administracions públiques per observar la posició social i política que ocupa la joventut.

L’objectiu de l’estudi és doble. D’una banda, analitzar de quina manera es materialitza l’adultocentrisme en les polítiques públiques locals, escoltant i plasmant les experiències, les percepcions i els relats de les persones joves participants en la relació que tenen amb les polítiques públiques. Això permet, a banda d’escoltar les pròpies veus, analitzar quins efectes tenen les polítiques públiques per a ells i, com a conseqüència, entendre com són viscudes i interioritzades. També permet entendre com d’aquesta relació emergeixen posicions socials i polítiques diferenciades en funció de diferents condicionants interseccionals.

D’altra banda, produir marcs propositius de millora per incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica dins les institucions locals.

Un estudi participatiu

Per comprendre les posicions que ocupen les joventuts en relació amb les polítiques públiques, aquest estudi ha fet servir una metodologia participativa, amb grups de discussió amb suficient pluralitat i diversitat de perfils per tal d’aconseguir visions i relats heterogenis. Els grups es van idear sobre dos eixos transversals: un eix d’edat i un eix interseccional, per donar espai a veus que sovint queden més invisibilitzades.

D’aquesta manera, per l’eix d’edats es van crear grups de joves de 16 a 18 anys, de 24 a 28 anys i de 30 a 35 anys, amb entre cinc i set participants a cadascun. Per l’eix interseccional, es van crear grups de joves associats, de joves racialitzats i de joves d’identitats dissidents, amb cinc participants a cadascun.

La participació del Consell de la Joventut de Barcelona en tot el procés va tenir un paper protagonista i crucial. Les dinamitzadores van ser les encarregades d’escollir les persones participants de cada grup i també de fer la tasca de contacte i convocatòria i de gestió de cada sessió.

Combatre la desafecció institucional

Les polítiques de joventut a Barcelona i arreu del país han posat un èmfasi molt especial en la participació de la joventut. En canvi, però, la sensació de les generacions joves és que la seva veu és menystinguda i les seves demandes no són prioritzades. I una prova d’aquest argument és la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove.

La millor manera de combatre el descontent i la desafecció institucional de la joventut és fent polítiques per a la joventut. La incorporació d’una perspectiva juvenil a les polítiques públiques que reconegui la petjada de l’adultocentrisme, canviï dinàmiques institucionals i prioritats polítiques és imprescindible per fer aquest canvi.

Una mirada juvenil i interseccional

Per aconseguir la inclusió de les noves generacions, és necessari incorporar una perspectiva juvenil no adultocèntrica que sempre estigui acompanyada d’una mirada interseccional. La joventut no és una entitat sòlida i específica que actua i es mou per qüestions comunes. Per tant, si no s’atén la seva diversitat, se seguiran invisibilitzant les diferents posicions, marginalitats i opressions que afecten a les diferents persones joves.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha assenyalat anteriorment la importància d’aplicar una mirada interseccional en la defensa dels drets de la ciutadania per ser conscients de la multiplicitat de discriminacions i opressions que experimenten les persones segons les diferents capes d’opressió a les que s’enfronten, com es va recollir a l’Informe Anual 2022 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Conclusions de l’informe

L’estudi s’ha articulat a través de dos blocs. El primer fa referència a les percepcions i experiències que tenen les persones joves participants sobre les polítiques públiques. A continuació, l’estudi s’ha centrat a analitzar l’accés (i les diferents possibilitats d’accés) a les polítiques públiques per part de la joventut. I al segon bloc, totes aquestes situacions han estat abordades també de forma temàtica en relació amb tres eixos: el dret a la participació, la seguretat vital i l’emancipació i el dret a l’espai públic.

Ha aparegut amb força la percepció generalitzada que l’administració i les institucions són quelcom extremadament burocratitzat. Un excés de burocràcia que se centra en la utilització de llenguatges i procediments que generen dificultats de comprensió per a les persones joves i també la no adaptació a les realitats juvenils tant temporals (quant a horaris d’atenció, per exemple) com de coneixement dels processos (sentiments de distància, menysteniment, excés de requisits o de processos, entre d’altres). Específicament, en molts dels grups es vincula aquest excés de burocratització a un cert envelliment de les institucions. Un envelliment que va vinculat tant al perfil de les persones que hi treballen com a la centralitat que hi ocupen les qüestions vinculades als adults davant les vinculades als joves. Tot plegat desemboca en la generació d’un imaginari que les institucions són quelcom fet per i per als adults.

Finalment, tot això desemboca també en una percepció compartida que el resultat de les polítiques públiques dirigides a la joventut o, dit d’una altra forma, els resultats de les relacions entre joves i institucions és parcial, insuficient i no resol de forma completa les seves necessitats.

Aquest informe també ha posat de manifest la posició marginal que encara ocupen les polítiques de joventut en el nostre context i l’escassa prioritat en l’agenda política de les necessitats i demandes de la gent jove. Per tant, cal reivindicar la centralitat de les polítiques dirigides a les persones joves i en particular les que tenen un impacte més gran sobre les seves transicions.

11 propostes per incloure la perspectiva juvenil

L’estudi conclou amb el llistat de propostes que planteja la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquestes són:

Impulsar un nou pacte intergeneracional: Amb voluntat política i social, s’ha de treballar en un acord per posar les bases sota les quals incloure la perspectiva juvenil. El pacte hauria d’identificar els efectes de l’adultocentrisme en les institucions i en les oportunitats de la gent jove, emmarcar els fonaments de la perspectiva juvenil en les polítiques públiques i posar les bases per al seu desenvolupament.
Formar a treballadores i representants institucionals sobre interseccionalitat, adultocentrisme i perspectiva juvenil: És necessària una formació a treballadors i representants de les administracions que contribueixi a aclarir conceptes, compartir la visió de les persones joves i sensibilitzar sobre algunes dinàmiques molt integrades i invisibilitzades de l’adultocentrisme a les institucions.Una formació transversal tant als diferents àmbits i departament d’actuació de l’administració, com als diferents nivells de responsabilitat en les treballadores i càrrecs públics.
Dotar d’una estructura política i tècnica, pròpia i alhora transversal, a les polítiques de joventut (regidoria i comissió interdepartamental): Aquesta voluntat política ha d’anar acompanyada d’una regidoria específica amb un vincle orgànic directe amb Alcaldia i una Comissió Interdepartamental de Perspectiva Juvenil de caràcter polític amb el lideratge de la regidoria de joventut i d’alcaldia que garanteixi la incorporació de la perspectiva juvenil a tots els àmbits que afecten la vida de les persones joves.
Prioritzar les polítiques de suport a la joventut i les seves transicions i incrementar-ne el pressupost: El treball de camp d’aquesta recerca ha fet evident que la desatenció de les necessitats i demandes de la joventut també és percebuda per la gent jove, cosa que alimenta el cercle viciós de l’allunyament entre joventut i institucions democràtiques. Cal posar en primer pla les necessitats de la gent jove, molt especialment en les polítiques d’educació, treball i habitatge, amb un increment significatiu del pressupost a aquelles polítiques orientades a la joventut.
Integrar les veus de les persones joves a través dels seus propis espais de participació: Cal posar més esforç per obrir les institucions al que està passant al carrer, i no tant per generar espais i plataformes de participació ad hoc, i procurar que les persones joves s’hi acostin. Les institucions han d’entendre que les formes més espontànies de participació i mobilització social de la joventut són també espais d’expressió democràtica que poden orientar les polítiques públiques.
Acomodar els espais de participació institucionals i fer-los significatius: S’ha de realitzar una transformació interna dels espais de participació i diàleg proposats i impulsats des de les pròpies administracions. És necessari, a través de la formació proposada en el primer punt, acomodar els espais a les realitats juvenils i adoptar nous formats interns que els facin més amables i s’allunyin de la reproducció de pràctiques o dinàmiques adultocèntriques.
Informar sobre les polítiques i serveis a través de canals específicament juvenils: portal jove de finestreta única digital, punts d’informació juvenil i informació proactiva: Hi ha la percepció que la informació sobre serveis i prestacions no arriba per canals públics i evidents, sinó que normalment es fa a través de canals i contactes personals i informals. Es va valorar positivament als grups de treball la possibilitat de crear un portal digital personalitzat on centralitzar les diverses polítiques dirigides a la joventut i fomentar una informació proactiva de serveis i oferta de polítiques pública. Cal promoure un tipus d’informació proactiva de l’oferta de polítiques públiques per a col·lectius específics.
Promoure la universalització dels serveis i prestacions de suport a les transicions juvenils: Les persones joves identifiquen les polítiques associades a les transicions juvenils (suport als estudis, facilitats d’accés al mercat laboral o accés a l’habitatge) com les més rellevants i que tenen més impacte sobre les seves oportunitats. En el nostre entorn les transicions juvenils han estat sovint oblidades per les polítiques públiques i han deixat tota la responsabilitat de suport a les famílies. Això fa que les oportunitats i estratègies de transició estiguin molt condicionades per la família d’origen i que s’alimenti una dinàmica de reproducció intergeneracional de les desigualtats.
Rejovenir de l’Administració: Cal proposar-se actuar per rejovenir l’administració i facilitar la identificació de la joventut amb les institucions. Per això, cal buscar estratègies amb els agents socials per facilitar l’accés a llocs de treball de l’administració i la promoció de persones joves a través, per exemple, de places específiques, de la millora de la informació sobre ofertes i borses de treball, de la inclusió de criteris d’edat en determinades convocatòries, etc.
Establir una estratègia d’avaluació de la perspectiva juvenil a les polítiques públiques: Més enllà de l’adopció de mesures concretes, cal mantenir una visió global de la situació de la joventut i de l’aplicació d’aquesta perspectiva. Cal partir, d’entrada, d’una diagnosi de la situació de la joventut. I que aquestes diagnosis estiguin més vinculades a la voluntat de transformació de les condicions de vida i oportunitats dels joves i de les polítiques que els afecten.

Posar en marxa un sistema d’indicadors sobre la perspectiva juvenil en les polítiques públiques: Aquests indicadors han de mesurar aspectes vinculats tan a la situació de les persones joves i com a les polítiques que els afecten. Els indicadors han de posar èmfasi en les situacions de discriminació adultocèntrica des d’una lògica interseccional. També cal que recullin el grau de compliment dels compromisos adquirits.

Notícies

La Sindicatura impulsa la creació d’una Comissió de reparació per a víctimes de violència sexual en la infància, adolescència i joventut a les escoles

20/04/2023

Es tracta d’una comissió independent i interdisciplinària per donar resposta a les necessitats de reparació de les persones supervivents.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona treballa des de desembre del 2022 en la creació d’una Comissió de reparació per a víctimes de violència sexual a les escoles de Barcelona. Davant les denúncies de violència sexual i vexacions per part d’un educador a l’Escola Barcelona al llarg de 20 anys, i la manca de reparació i acompanyament a aquestes víctimes, la Sindicatura troba d’especial importància oferir un mecanisme per defensar els seus drets i reparar el dany sofert per elles.

Aquesta comissió surt del Grup de Treball contra els abusos i assetjament a infància, adolescència i dones creat per la Sindicatura de Greuges, amb la missió de millorar l’atenció a les víctimes. Les persones supervivents d’aquest tipus de violència podran participar en el procés contactant amb la comissió mitjançant el correu electrònic comissio.reparacio@sindicatura.barcelona o al telèfon 678469936.

Quina tasca durà a terme la Comissió?

La comissió de reparació té per objectius buscar mecanismes de reparació del dany i millorar la prevenció d’aquest tipus de fets. Existeixen diferents mecanismes de reparació que es valoraran conjuntament amb cada una de les persones que acudeixin a la Comissió. Així mateix, si les persones que hi participin hi estan d’acord, es treballarà per organitzar un acte de justícia reparadora, en què participaran les institucions implicades.

Prèviament, les persones supervivents realitzaran entrevistes privades amb professionals expertes en violències, que oferiran un espai d’escolta activa al temps que serviran per explorar quin tipus de reparació és adient per cada participant.

El resultat d’aquest exercici es compartirà amb a l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona per tal d’explorar de quina forma poden donar resposta a les demandes de reparació del dany expressades per les persones supervivents i millorar la prevenció i actuació davant de casos semblants en el futur.

Qui conforma la Comissió?

La comissió de reparació està formada per tres persones i un grup assessor, coordinats per la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Les tres persones que conformen la Comissió són professionals expertes en violències que participaran en l’acompanyament i escolta a les persones que vulguin participar en el procés. En formaran part l’Olga Casado, metgessa de família i membre del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), la Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Equip EMMA de l’Hospital Universitari Vall Hebron, i la Carla Vall, advocada penalista i criminòloga.

Mentrestant, el grup assessor donarà acompanyament al treball de la Comissió. En formaran part la Vicky Bernadet, de la Fundació Vicky Bernadet, la Margarida Troguet, Presidenta de la Comissió Especial de l’Aula del Teatre de Lleida, i un representant de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

Disculpes de les institucions i reparació del dany: la tasca pendent

La Sindicatura de Greuges de Barcelona està fermament compromesa amb la lluita contra les violències sexuals. En aquesta línia, s’ha pronunciat en favor de la necessitat d’establir mecanismes reparadors que assisteixin a les persones supervivents i puguin facilitar el seu benestar.

Tal com va concloure l’Informe Anual 2022 de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, hi ha un buit preocupant pel que fa a la reparació del dany a les persones supervivents d’aquest tipus de situacions. Per aquesta raó, la Sindicatura ha decidit impulsar de manera proactiva aquest espai, que persegueix ser un punt de partida perquè les institucions competents articulin les seves pròpies estructures amb solució de continuïtat.

Notícies

La Sindicatura demana una estratègia de ciutat i metropolitana en matèria d’assentaments

14/04/2023

Tagged Espai públic, Habitatge i urbanisme, Serveis Socials

Seria necessari que la ciutat es dotés d’una estratègia que permeti orientar la política municipal en matèria d’assentaments cap a un objectiu comú, dels diferents serveis municipals. Aquesta és una de les principals conclusions de la resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona arran de la queixa d’una ciutadana en representació de 22 famílies que vivien en solars i naus en desús, així com de representants d’Amics del Moviment Quart Món.

Davant el risc de vulneració dels drets de les persones que viuen en espais ocupats declarats com a infrahabitatges, pren especial importància actuar per assegurar unes condicions de vida adequades i el respecte als seus drets.

El desnonament d’infrahabitatges: punt de conflicte

La queixa presentada davant la Sindicatura expressava una contradicció entre la raó que movia a l’Ajuntament de Barcelona a ordenar desallotjar els assentaments i les condicions posteriors de les famílies. El desnonament d’aquests espais es fa perquè no són segurs, però la manca d’alternativa residencial i els desallotjaments freqüents fa que el problema persisteixi o s’agreugi.

Els districtes on s’ubiquen els espais dels assentaments inicien el procediment administratiu per a la declaració d’infrahabitatge després de constatar que l’espai no reuneix les condicions d’habitabilitat. Aquest procediment s’inicia arran d’informes dels serveis de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, on es fa constar que no es reuneixen condicions bàsiques de seguretat en cas d’incendi, ni condicions de seguretat estructural, d’accessibilitat o de salubritat. Sobre la base d’aquestes circumstàncies, es decideix que cal desallotjar.

Però malgrat la participació dels serveis socials al procés, la manca de recursos d’allotjament adequats per a les famílies desnonades fa que aquestes puguin quedar en una situació especialment vulnerable.

L’habitatge com a porta d’altres drets

El dret a l’habitatge és central a la nostra societat, ja que afecta a l’accés a altres drets com el dret a l’educació, o la salut. Per aquesta raó, és de vital importància facilitar l’accés a un habitatge digne a la ciutadania, i sobretot a aquelles persones més vulnerabilitzades.

La Sindicatura considera que, especialment pel que fa a les famílies que disposin d’un pla d’intervenció amb els serveis socials municipals, s’ha de valorar la possibilitat de derivar-les a un pis d’inclusió per tal de treballar amb més garanties per la seva inserció social.

Aquest recurs pot donar una resposta més integral al problema que viuen les persones que habiten en assentaments. Tal com hem indicat anteriorment, més enllà de la necessitat de veure garantit el seu dret a l’habitatge, cal treballar en la seva inclusió socioeducativa i laboral per aconseguir erradicar les causes que poden abocar determinats col·lectius a viure en assentaments.

La col·laboració amb el tercer sector

Un aspecte detectat en l’estudi de la queixa, i corroborat en les visites i contactes mantinguts en assentaments de la ciutat, és l’actuació dels serveis socials en els mateixos grups de població en què també intervenen algunes entitats socials. Malgrat que els equips es poden conèixer, sovint les accions d’uns i d’altres no estan prou coordinades o no es comparteixen informacions bàsiques que poden ser fonamentals en moments clau, com ara els dels desallotjaments.

Aquest fet contribueix a un cert desconcert per part de les famílies, que no tenen gaire clar a qui i quan s’han de dirigir per a determinades qüestions i en qui cal confiar.

El fet que hi hagi una entitat treballant en aquests territoris, amb una trajectòria històrica provada, és un valor que hauria d’aportar riquesa en la intervenció social i en el benestar de les famílies. Per aquest motiu, aquesta Sindicatura considera necessari que el diàleg entre l’IMSS i les entitats socials sigui fluid i transparent perquè puguin treballar plegats, de manera coordinada i sumant esforços.

Una mirada metropolitana

Més enllà del repte que es planteja en l’àmbit de la ciutat de Barcelona per la situació de les persones en assentaments, per la Sindicatura de Greuges de Barcelona aquest problema té una dimensió superior a la municipal.

Malauradament observem una manca de coordinacions polítiques d’abast metropolità, així com l’existència de determinades polítiques expulsives en alguns municipis. Fet que comporta un efecte que concentra a la ciutat de Barcelona bona part d’aquesta població exclosa.

Davant això, l’Ajuntament de Barcelona ha incrementat de manera contínua els recursos municipals que atenen aquesta realitat. Però cal tenir present que aquest problema desborda la capacitat d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i requereix un compromís metropolità.

En conseqüència, aquesta Sindicatura demana al consistori que insti la resta d’administracions públiques competents que assumeixin les seves responsabilitats i cerquin, de manera col·laborativa, la manera de garantir els drets de totes les persones que es veuen abocades a viure en assentaments.

Notícies

La Sindicatura s’apropa a tu: estem a Telegram i Tik Tok

30/03/2023

Seguim obrint nous canals per facilitar l’accés de la Sindicatura a la ciutadania barcelonina. Ja ens podeu seguir a Telegram i a Tik Tok!

Segueix-nos a Telegram per estar al dia

Al nostre canal de Telegram podreu consultar tota l’actualitat i el contingut més rellevant de la defensoria del poble barceloní. Pots seguir a la Sindicatura subscrivint-te amb aquest enllaç, o buscant “Sindicatura Barcelona” al cercador de l’aplicació.

Es tracta d’un canal en què el veïnat podrà afegir-se per rebre directament la informació generada per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, d’una forma ràpida, còmode i senzilla.

Tik Tok: la versió més lleugera de la Sindicatura

Tik Tok és una de les aplicacions més rellevants del moment. De manera que, per seguir apropant-nos a més sectors de la ciutadania, i en especial al jovent de Barcelona, hem obert un nou perfil en aquesta xarxa.

En aquesta trobareu continguts més lleugers i dinàmics que en altres canals. Una aposta per adaptar el discurs de les institucions a noves generacions i a noves formes de comunicació.

Una aposta per una comunicació inclusiva

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, volem facilitar l’accés a la informació i la nostra tasca a tota la ciutadania de Barcelona. Per això, posem a l’abast de la població noves eines per afavorir les diferents formes d’informar-se actualment.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha subratllat que “posar en marxa aquests nous canals digitals permetrà acostar-nos més a la ciutadania, i oferir una comunicació àgil, transparent i adaptada a les seves necessitats”.

Aquestes noves vies de comunicació en línia se sumen a les ja existents a Twitter i Instagram, i als mètodes més convencionals: trucar al telèfon 934132900 o enviar un correu electrònic a sindicaturabarcelona@bcn.cat.

Notícies

TMB ha de vetllar perquè els seus treballadors i treballadores no duguin a terme conductes discriminatòries

24/03/2023

Tagged Mobilitat, Seguretat i convivència

Aquesta setmana, en la qual s’ha celebrat el Dia per l’eliminació de la discriminació racial, l’Audiència de Barcelona ha condemnat un conductor d’autobús de TMB que va discriminar una família d’origen marroquí, arribant a agredir la mare i una de les filles. Més enllà del seu recorregut judicial , la Sindicatura de Greuges de Barcelona es va pronunciar al 2021 sobre aquest cas davant la queixa de la ciutadana agredida, recordant a TMB que té el deure de vetllar perquè no es produeixin conductes discriminatòries negatives en la prestació del servei de transport públic.

Recuperem aquest cas arran de la sentència per destacar la importància de què els serveis públics controlin l’actuació dels seus treballadors i treballadores i revisin les actuacions, amb la contundència disciplinària deguda davant de pràctiques discriminatòries.

Un cas de discriminació i agressió al transport públic

Al maig de 2020, una dona d’origen marroquí i les seves filles menors d’edat van agafar un autobús. Davant un problema amb la validació del títol de transport, el conductor va reaccionar amb un comportament agressiu i xenòfob, amb insults de caràcter racista i una agressió a la dona, intentant treure-li el vel que portava.

Davant d’aquests fets, la ciutadana va denunciar el conductor davant la justícia i va interposar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquesta va demanar informació a TMB sobre les mesures disciplinàries per conèixer el control intern que s’havia fet de l’incident.

Una gestió poc contundent

Davant la demanda d’informació de la Sindicatura al juliol de 2020, TMB va manifestar al juny del 2021 que s’havia obert un expedient disciplinari al treballador, que estava en fase d’instrucció. Afegien que, atès que s’havia presentat denúncia pels mateixos fets davant els Mossos d’Esquadra, no podien fer cap comentari sobre l’actuació fins que el cas estigués resolt.

Un cop finalitzada la instrucció de l’expedient disciplinari, TMB va comunicar que s’havia estimat que aquesta actuació comportava una falta i l’adopció de les corresponents seves mesures disciplinàries. Per motius de confidencialitat, però, no podien facilitar més detalls. Per tant, no es va facilitar informació de quines mesures disciplinàries s’havien aplicat, de manera que la Sindicatura no va poder avaluar la seva proporcionalitat.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va resoldre que TMB havia actuat de manera ajustada al dret, però que, davant d’un presumpte delicte d’odi i discriminació comés per un prestador d’un servei públic, no s’havia proporcionat la informació necessària per poder valorar de manera adequada el procés sancionador dut a terme. La Sindicatura també va demanar que se la informés sobre el pronunciament judicial d’aquest cas per tal de poder revisar les mesures finalment adoptades.

La condemna

Un cop l’Audiència de Barcelona ha resolt el judici, amb una condemna pel conductor, aquesta Sindicatura troba d’especial importància contrastar les mesures disciplinàries imposades i demanarà a TMB informació del cas novament.

Cal recordar que els delictes d’odi i discriminació no només ataquen i posen en risc la seguretat individual, sinó també la col·lectiva, i constitueixen vulneracions directes dels principis de llibertat, igualtat, dignitat, democràcia, respecte als drets humans i a les llibertats públiques. I resulta una conducta del tot intolerable per part d’un prestador de servei públic.

Notícies

El servei d’atenció domiciliària ha de millorar la seva qualitat i coordinació interna

16/03/2023

L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha de vetllar pel compliment del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que presten diferents empreses a la ciutat.

Aquesta és la principal conclusió d’una de les últimes resolucions de la Sindicatura davant de la queixa d’un ciutadà amb discapacitat que va estar setmanes sense rebre aquesta assistència per una manca de control. Una situació que repercuteix en l’autonomia personal i en la qualitat de vida de d’una persona que, com a beneficiària del SAD, està força condicionada.

Un ciutadà desatès

El cas concret denunciat davant la Sindicatura és el d’un home amb discapacitat reconeguda del 70% i mobilitat reduïda que va estar setmanes sense rebre el servei d’assistència domiciliària del que era beneficiari des de feia anys, amb incidències al llarg del temps.

Davant d’una manca d’entesa i confiança en la treballadora familiar que tenia assignada, va trucar a l’empresa prestadora del servei per demanar un canvi de professional i aquesta va deixar d’assistir al domicili. Entre silencis i una manca de control suficient, la seva queixa va quedar desatesa i ningú es va adonar que la treballadora familiar no cobria el servei fins que va passar més d’un mes.

Finalment, li van demanar disculpes, oferint recuperar les hores no prestades, es va reprendre el servei i se li va obrir un procés d’anàlisis i possible sanció a la treballadora, ja que el servei seguia assignat a ella malgrat la queixa de l’usuari.

La responsabilitat pública del servei

Els fets provats demostren l’existència de fallades importants en el control del servei i la seva coordinació. Problemes atribuïbles a l’empresa prestadora del servei en primera instància, però també a l’IMSS, com a responsable últim de la prestació del SAD, que ha de garantir la prestació del servei d’atenció domiciliària i la seva qualitat.

Davant d’aquesta situació, la Sindicatura de Greuges adverteix a l’IMSS de la seva responsabilitat pública per garantir un servei d’atenció de qualitat sempre que sigui necessari.

Notícies

La Sindicatura, a prop de la ciutadania: barris de muntanya, la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell

02/12/2022

Durant aquesta setmana de tancament de novembre i inici de desembre, la defensoria de la ciutadania barcelonina ha dut a terme dues noves accions a diferents territoris: La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya (Vallvidrera, Tibidabo i les Planes) i La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.

La Sindicatura, a prop teu als barris de muntanya

El Casal de Barri de Can Rectoret ha acollit una nova sessió de La Sindicatura, a prop teu, després que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja visités a peu de carrer les problemàtiques dels barris de muntanya el darrer mes de febrer. La Sindicatura, a prop teu és una audiència del síndic, David Bondia, i l’adjunta, Eva Garcia Chueca, als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania i que aquesta plantegi els reclams més destacats. L’acte va ser moderat per la periodista Carme Rocamora.

Algunes de les queixes veïnals han posat de manifest els problemes de planejament urbanístic, la pavimentació dels carrers o la canalització de les aigües. El veïnat també ha denunciat el procediment de neteja dels boscos i la gestió forestal del Parc de Collserola, ja que ha exposat la seva preocupació per possibles incendis futurs.

Finalment, la ciutadania ha reivindicat la preservació del patrimoni arquitectònic de la zona, sobretot l’edifici del Sanatori, i ha insistit en una reclamació històrica dels barris de muntanya: la millora del transport públic. No comparteixen la proposta municipal del bus a demanda, i exposen que el necessari és una millora dels horaris i de les freqüències de pas dels autobusos que ja recorren els barris de muntanya.

La Sindicatura, a peu de carrer a la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell

Durant aquesta setmana també ha tingut lloc una nova edició de La Sindicatura, a peu de carrer. En aquest cas, als barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. Aquesta iniciativa consta d’una passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc. Posteriorment, la Sindicatura trasllada els reclams rebuts a la Gerència de Districte i a l’àmbit polític corresponent.

La jornada ha començat amb una reunió amb La Marina, un projecte comunitari i de proximitat que va més enllà d’un mitjà de comunicació. La Marina compta amb una tirada de 6.000 exemplars mensuals i és el periòdic gratuït de referència a la zona. Alhora també té la versió digital i una emissora de ràdio (102.5 FM), en funcionament des de l’any 1988.

L’A peu de carrer ha continuat amb una visita a dues zones de l’espai públic on es practica esport a l’aire lliure: el tenis taula a la plaça de Sant Cristòfol i l’skatepark a la plaça del Moviment Obrer. En la primera de les ubicacions, han estat uns esportistes jubilats qui han recuperat i mantingut l’espai de tenis taula durant els darrers mesos.

Tot seguit, l’equip de la Sindicatura s’ha desplaçat a l’Escola Bressol Somriures, gestionada per la cooperativa Suara. Es tracta d’una escola bressol situada dins de Mercabarna i que ofereix servei als pares i mares que hi treballen. Per acabar, s’ha visitat l’Espai Jove La Bàscula, un equipament municipal de la Marina que dóna resposta a les necessitats i inquietuds dels adolescents i joves del barri, així com les instal·lacions esportives ubicades en el mateix complex.

Notícies

La Sindicatura està preocupada per la manca de monitoratge de suport en les activitats per a infants amb diversitat funcional

25/11/2022

Arran d’una queixa ciutadana, la Sindicatura de Greuges ha analitzat la manca de monitoratge de suport en les activitats per a infants amb diversitat funcional, i ha traslladat a l’Institut Barcelona Esports (IBE) una sèrie de recomanacions perquè no es vulnerin els drets d’aquestes persones.

Sense monitoratge de suport a l’activitat de piscina

Una família barcelonina va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges per exposar la seva disconformitat per la no assignació de monitoratge de suport per a la seva filla en l’activitat de piscina d’un Centre Esportiu Municipal (CEM) de la ciutat.

La nena de nou anys té reconeguda una discapacitat del 41% per un trastorn genètic rar que li genera problemes de desenvolupament, de llenguatge i cognitius. Per aquest motiu, és necessari un suport per dur a terme les activitats en les mateixes condicions que altres infants de la seva edat.

Disposa de dictamen que reconeix que té necessitats educatives especials (NEE), per les quals en l’entorn escolar necessita vetlladora i educació especial. També té reconegut el dret a monitoratge de suport en activitats de piscina o els casals d’estiu de l’Ajuntament de Barcelona.

Hi ha constància que aquest no és un cas aïllat. S’han fet públiques altres situacions d’infants que no poden anar a la piscina en horari escolar o no poden fer l’activitat extraescolar per manca de monitors.

La Sindicatura es dirigeix a l’Ajuntament

L’IBE ha traslladat que actualment tenen 265 peticions de monitoratge de suport en activitats esportives per a infants, de les quals el 13% està en llista d’espera per iniciar el suport (229 sol·licituds s’han cobert).

Pel que fa a la temàtica concreta de la queixa rebuda, l’IBE ha manifestat que es troba amb una doble problemàtica: l’entitat organitzadora de l’activitat no disposa de personal per garantir la inclusió de l’infant, i les entitats específiques no compten amb el personal adequat durant el dia, l’hora i l’espai de l’activitat esportiva. L’IBE ha assegurat que, en el moment en què es trobi el personal adient, l’infant podrà començar l’activitat, però no hi ha previsió de quan es podrà resoldre la situació.

Tanmateix, la Sindicatura ha insistit en la necessitat de cercar alternatives durant la manca de monitoratge de suport. Atenent el nombre de persones i famílies afectades (un 13% del total de sol·licitants), i mentre es busquen maneres de preveure i evitar situacions com l’actual, és necessari abordar la situació com a urgència i facilitar una solució provisional, a l’efecte de no vulnerar els drets dels infants afectats. Cal explorar les alternatives que puguin ser viables per oferir una solució; si cal, conjuntament amb les famílies i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Camí per recórrer en la garantia de la pràctica esportiva inclusiva

La Llei 13/2014 d’accessibilitat defineix el suport personal com a persona preparada per facilitar o garantir l’ús de productes i serveis, la comunicació o la mobilitat a les persones amb discapacitat, com ara l’intèrpret de la llengua de signes, el guia intèrpret o l’assistent personal.

Sobre aquest punt, la Sindicatura vol posar èmfasi en el fet que el programa Barcelona Esport Inclou fa anys que està engegat. Per tant, s’entén que haurien d’existir els mecanismes necessaris per garantir la disponibilitat de persones preparades per donar suport en les activitats esportives (formació directa o indirecta de personal, contractes amb entitats gestores dels CEM, subvencions a entitats organitzadores o específiques, etc.).

Per aquest motiu, és necessari impulsar les mesures per ampliar el nombre de persones amb la formació adient en monitoratge de suport per a infants amb diversitat funcional.

Cal millorar la informació d’aquest tipus de serveis municipals

La Llei d’accessibilitat també estableix que les administracions públiques i els proveïdors de serveis públics han d’informar en els seus webs sobre les condicions d’accessibilitat dels serveis que ofereixen i dels mitjans de suport disponibles.

Després d’analitzar quina és la informació municipal que el consistori aporta a la ciutadania i quina comunicació s’ha dut a terme amb la família promotora de la queixa, la Sindicatura ha conclòs que no s’està complint amb la Llei 13/2014 d’accessibilitat.

La Sindicatura considera que la informació web del CEM objecte de queixa no es correspon amb el que preveu la llei, ja que només inclou la definició del servei i la manera de sol·licitar-lo, i no fa referència a les condicions d’accés o a la disponibilitat. Cal explicitar el funcionament del circuit i les possibilitats d’obtenir una resposta i accedir al monitor en un període de temps concret.

Pel que fa al cas concret, la família va exposar que no disposava d’informació directa per part de l’Institut Barcelona Esports i que el responsable del CEM no els facilitava informació precisa. La investigació de la Sindicatura constata aquest fet, al qual cal afegir que la família està rebent la informació de manera verbal, una pràctica que en pot condicionar el contingut. És necessari que les famílies afectades puguin efectuar directament la sol·licitud (amb els suports necessaris quan calgui) i, especialment, aconseguir resposta escrita, amb tota la informació adient. En aquesta línia, la defensoria recomana a l’IBE que revisi aquest circuit i que permeti a les persones o famílies rebre una informació directa i clara de la situació.

Notícies

La Fiscalia demana dos anys de presó per l’autora de notícies falses sobre joves migrants sense referents familiars que la Sindicatura va posar en el seu coneixement el juliol de 2019

17/11/2022

La Fiscalia de Delictes d’Odi ha fet pública la petició de dos anys de presó per a una internauta, que serà jutjada l’abril de 2023, per difondre a Twitter una notícia falsa amb l’objectiu de difamar els joves migrants sense referents familiars.

A l’escrit d’acusació, la Fiscalia de Delictes d’Odi considera que la internauta va cometre un delicte contra els drets fonamentals, en concret, una lesió de la dignitat de les persones per motius de discriminació per origen. Més enllà dels dos anys de presó, també demana que se la multi amb 6.570 euros i que se la inhabiliti durant cinc anys per a l’educació en l’àmbit docent, esportiu i de lleure.

La Sindicatura és l’origen de la primera iniciativa legal contra les fake news a Espanya

Va ser el juliol de 2019 quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre un vídeo que s’estava difonent a xarxes socials i Whatsapp, amb un contingut que presumptament podria ser una incitació a l’odi contra el col·lectiu de joves migrants sense referents familiars.

La Sindicatura va traslladar aquest tema a la Fiscalia de Barcelona perquè va considerar que les imatges i el text d’aquesta publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l’odi contra un grup. Aquest tipus d’accions estan considerades delictes, segons el Codi Penal. Concretament, en el vídeo s’observava una aula d’escola amb menors d’edat que provocaven incidents en el mobiliari i que no respectaven l’autoritat de la professora. El text que acompanyava el vídeo era el següent: “Mando un vídeo de un centro educativo para los emigrantes menores de edad que entran ilegalmente en España. Ruego difusión para que España se entere de una vez como nos agradecen que los acojamos”.

El febrer de 2020 va fer-se pública la querella que la Fiscalia de Barcelona va presentar contra aquesta internauta acusada de difondre aquest vídeo amb les falses atribucions a un grup de joves migrants sense referents familiars. Després de les investigacions dels Mossos d’Esquadra, va demostrar-se que aquest vídeo corresponia a una aula educativa de Brasil i que l’atribució a aquest grup de joves migrants sense referents familiars era falsa. La Sindicatura de Greuges de Barcelona va celebrar que el trasllat d’aquesta informació cap a la Fiscalia de Barcelona es convertís en la primera iniciativa legal del Ministeri Públic contra les fake news a Espanya.

Tot i que aquesta va ser la primera iniciativa legal contra les notícies falses, ja existeix un precedent molt recent de condemna per difusió de fake news a Espanya. La darrera setmana, el 8 de novembre de 2022, un home va ser condemnat per penjar el juliol del 2019 un vídeo d’una brutal agressió a una noia, amb el qual va fer creure que es tractava d’imatges d’una violació que havia passat a Canet de Mar per atribuir-la a joves migrants sense referents familiars, malgrat que els fets havien passat a la Xina.

La Sindicatura ha proposat accions a l’Ajuntament per garantir els drets dels joves migrants sense referents familiars

El maig de 2022 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va presentar l’informe ‘La situació de joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’, amb el propòsit d’abordar la realitat d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat des de la perspectiva de la garantia de drets.

Des de l’any 2015, uns 9.000 infants i joves migrants sense referents familiars han arribat a Catalunya per una amalgama de raons que expliquen la seva decisió d’emprendre aquest viatge sense cap acompanyament familiar. En el sistema estatal d’atenció a la infància i la joventut, aquestes persones són acollides, tutelades i ateses per les comunitats autònomes. Quan assoleixen la majoria d’edat, finalitza la tutela administrativa i l’escenari és menys regulat i més diversificat.

Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a desenvolupar el seu projecte de vida. L’estudi de la Sindicatura presta una especial atenció en els adolescents i joves de 18 a 23 anys, que s’enfronten sols i soles a una edat adulta registral, però no sempre real. L’objectiu d’aquest informe ha estat identificar com millorar i facilitar la transició a l’edat adulta en condicions d’igualtat i equitat, promovent el respecte als drets i llibertats garantits a qualsevol persona ciutadana de Barcelona.

Les propostes de la Sindicatura

Per tal de millorar l’atenció que es dona als joves migrants sense referents familiars a la ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha elaborat un seguit de propostes, de les quals en destacarem algunes d’elles des de diferents dimensions:

Dimensió jurídica

Donar seguiment a l’aplicació de la reforma del reglament d’estrangeria per garantir que els i les joves arriben a la majoria d’edat amb tota la documentació requerida i per reforçar el treball en els seus itineraris d’emancipació.

Reforçar els espais d’atenció de les persones joves migrants sense referents familiars, bé sigui en l’àmbit de la detecció o l’acompanyament, o en la defensa dels seus drets, a través d’instruments com: assessorament i atenció especialitzada, la clínica jurídica local, la figura de la persona referent o mentora, o el reforç dels equips educadors de carrer.

Dimensió socioeconòmica

Reforç de les alternatives residencials, atès el decalatge entre necessitats i recursos en l’àmbit de l’habitatge. Per això, caldria explorar altres opcions, com l’acolliment, que serviria no només per superar la situació de la manca d’habitatge, sinó que també afavoriria la creació de vincles entre joves i la societat d’acollida.

Reforç de l’atenció en salut mental, establint un protocol d’atenció i acompanyament psicològic i d’atenció a l’estrès posttraumàtic a través del desenvolupament d’un espai sociosanitari per persones en situació de risc d’exclusió social, ampliant la cobertura de programes de convalescència i psiquiatria de carrer. Aquesta actuació requereix coordinació interadministrativa.

Reforçar la formació i capacitació lingüística dels i les joves, i garantir la continuïtat de la formació d’aquest col·lectiu, facilitant també el seu accés als estudis superiors. Així mateix, vetllar perquè no es generin desigualtats digitals vers a aquestes persones joves.

Dimensió comunitària

Fomentar la participació del col·lectiu sense referents familiars a través de la creació d’espais on s’enforteixin les xarxes relacionals amb la ciutadania, i fent programes d’acompanyament i millora del seu sentiment de pertinença.

Implementar campanyes de sensibilització dirigides a la societat d’acollida per evitar narratives i discursos negatius cap al col·lectiu.

Dimensió de governança

Assegurar una coordinació multinivell i multisectorial entre les diverses administracions i àrees que tenen competències vinculades al col·lectiu.

Enfortir la formació especialitzada i el disseny de protocols que facilitin l’actuació dels diferents actors dels processos d’atenció, cura i inclusió d’aquests joves.

Millorar la recollida i tractament de dades, especialment quan no han estat subjectes al sistema de tutela i acollida durant la seva minoria d’edat.

Incorporar la perspectiva de gènere tant en el disseny com en la implementació i avaluació de les diferents actuacions i serveis.

Enfortir el rol de XBcn per dur a terme una coordinació més generalitzada i estructurada del treball de tots els actors involucrats, amb l’objectiu d’evitar el risc de duplicitats en algunes àrees, i escassetat de recursos en unes altres.

Enfortir mecanismes d’avaluació i seguiment dels diferents programes a fi de millorar les actuacions i serveis, identificant bones pràctiques i experiències que es puguin compartir amb altres ciutats de l’entorn.

Finalment, la Sindicatura recalca que és precisament en la majoria d’edat dels i les joves migrants sense referents familiars on l’Ajuntament té més marge d’actuació, ja que es tracta de joves residents a la ciutat. Ara bé, garantir un procés d’emancipació exitós requereix un treball continuat des del primer moment.

Notícies

El dret a l’accessibilitat i la inclusivitat en les àrees de joc infantil de la ciutat de Barcelona

11/11/2022

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tornat a analitzar l’accessibilitat i la inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat, ja que considera de gran importància continuar treballant perquè es vetlli per l’accessibilitat i la instal·lació d’elements de joc inclusius en la renovació d’aquests espais o en la creació de noves àrees.

Apostar per un model de joc inclusiu permet garantir l’accés al joc a nens i nenes amb diversitat funcional i possibilita que tota la infància, independentment de les seves característiques, pugui compartir-los. D’aquesta manera, s’assegura la interacció entre infància i, per tant, la seva integració a través del joc.

Actuació d’ofici de la Sindicatura durant els anys 2020 i 2021

L’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va obrir una actuació d’ofici per avaluar el grau d’accessibilitat i inclusivitat de les àrees de joc infantil de la ciutat. Aquesta intervenció va finalitzar l’any 2021 amb dues recomanacions destacades a l’Ajuntament: que la renovació i la creació de noves zones de joc infantil compleixin l’objectiu que l’any 2030 el 100% dels parcs infantils siguin accessibles i inclusius, i que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal de garantir el dret al joc de la totalitat de la infància.

Quina és la diferència entre accessibilitat i inclusivitat?

Cal considerar un espai de joc com a inclusiu quan afavoreix un ús i gaudi compartit, ofereix múltiples maneres d’aproximar-se als elements de joc, i dona resposta als diversos interessos i capacitats dels infants.

D’altra banda, una àrea de jocs és accessible quan l’element principal de l’espai ho sigui o quan ho siguin les activitats lúdiques que s’hi poden desenvolupar: gronxar-se, lliscar i enfilar-se. L’àrea que atén diverses discapacitats i garanteix que totes les activitats lúdiques són accessibles, és considerada totalment accessible.

Accions impulsades per l’Ajuntament en aquesta matèria

El 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau. El propòsit final és que el 100% de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.

Tot i que l’accessibilitat i la inclusió són les pedres angulars de la renovació i creació de noves àrees de joc infantil, l’Ajuntament és conscient de la dificultat que la totalitat de les àrees de la ciutat siguin accessibles. En aquest context, el mes de setembre de 2022, la Sindicatura va tenir coneixement de la voluntat del Govern municipal que l’any 2024 el 90% de la població tingui una àrea de joc infantil accessible a 15 minuts de casa, com a molt lluny. Amb aquest objectiu, el consistori ha convocat un concurs de projectes per crear 10 àrees de joc totalment accessibles, que s’emmarca en les mesures del Pla de joc a l’espai públic per garantir el dret al joc de tots els infants.

Actualment hi ha 21 àrees de joc que són totalment accessibles. Amb les renovacions de les àrees de joc que es preveuen dur a terme, el pròxim any s’arribarà a les 45 àrees de joc accessibles (executades o en obres). Quatre hauran sorgit dels pressupostos participatius: la del passeig de Sant Joan, la de la plaça de les Caramelles, la dels jardins de Montserrat Roig i la dels jardins de Massana. Segons l’Ajuntament, comptant les 10 àrees que sorgiran del concurs de projectes mencionat anteriorment, la ciutat preveu assolir 55 àrees de joc totalment accessibles l’any 2024.

Els jardins de Massana, nova àrea de joc accessible (i inclusiu?)

En el marc dels pressupostos participatius de l’any 2020, va proposar-se el projecte de la construcció d’un parc 100% inclusiu als jardins de Massana, al Districte de Sant Andreu. Aquest projecte va ser seleccionat i el segon més votat del Districte.

L’actuació consisteix a crear una àrea de joc infantil accessible i inclusiva als jardins de Massana. El pressupost inicial va incrementar-se per tal de poder recollir les demandes de la promotora de la queixa (s’explica posteriorment). A causa de la crisi actual, l’estimació econòmica total per incloure tots els jocs demanats s’incrementa fins a 1.074.532 €.

Actualment, manquen 240.000 € i s’està treballant per definir amb quin import es tancarà l’avantprojecte. Es plantegen dues vies: ajustar l’àmbit d’actuació i/o aconseguir dotació addicional. Per això, la Sindicatura considera oportú proposar que, en cas que es consideri incorporar al projecte el gronxador sol·licitat, es valori amb la promotora fer-ho de manera alternativa a un altre (o altres) jocs projectats, per tal de no incrementar més la dotació pressupostària.

El Districte informa que l’avantprojecte del parc preveu la instal·lació de dos blocs de gronxadors per disposar de tota la varietat de seients que garanteixin l’accessibilitat necessària. Aquests gronxadors els podran utilitzar infants amb cadira de rodes i en tots caldrà fer transferència. Considerant la totalitat dels jocs, s’ha tingut en compte que la gran majoria els puguin usar infants amb la cadira de rodes.

Aquesta Sindicatura valora molt positivament que la majoria dels jocs que s’instal·laran als jardins de Massana siguin inclusius i puguin ser usats per infants amb cadira de rodes. Tanmateix, considera que cal anar un pas més enllà i esmerçar esforços en els ajustos que siguin necessaris i puguin assumir-se, amb l’objectiu de donar resposta a situacions concretes.

Es tracta, doncs, de promoure l’autonomia de la infància amb diversitat funcional. El fet que a les àrees de joc infantils hi hagi aquests elements de joc no només contribueix a garantir el seu dret a jugar en condicions d’igualtat, sinó que els encoratja a veure’s a si mateixos com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.

El cas concret d’una família de Sant Andreu

Una família de Sant Andreu amb un infant amb una pluridiscapacitat del 82% va formalitzar una queixa a la Sindicatura de Greuges per reclamar la instal·lació de jocs inclusius en un parc infantil (jardins de Massana), a prop del seu domicili.

La família va sol·licitar al Districte de Sant Andreu que en la creació de la nova àrea de joc infantil ubicada als jardins de Massana s’instal·lessin uns gronxadors inclusius amb plataforma per a cadira de rodes, per tal d’evitar la transferència de l’infant de la cadira de rodes al gronxador. El Districte va respondre que la creació d’aquesta nova àrea es trobava en fase de redacció d’avantprojecte i va traslladar a la família les exigències tècniques per a la certificació del gronxador sol·licitat (normes europees UNE-EN 1176, UNE-EN 1177 i UNE 147103). Aquests requisits també incloïen la necessitat de garantir el control d’accés al joc (cartelleria, panys i tanca perimetral) i la supervisió d’una persona adulta en tot moment.

D’acord amb aquestes exigències, l’Ajuntament considera que ara com ara no és possible instal·lar el gronxador accessible per a cadira de rodes als jardins de Massana, ja que no poden garantir-se les condicions de seguretat demanades. En canvi, la Sindicatura sí que creu que el consistori disposa de marge per garantir que, en cas que s’instal·li el gronxador, l’àrea de joc sigui segura, com ja ho han fet altres municipis catalans com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses.

L’article 2 de la Convenció sobre el dret de les persones amb discapacitat i l’article 2 del Reial decret 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, reconeixen la necessitat d’establir ajustos raonables, quan siguin necessaris en un cas particular, per garantir a les persones amb diversitat funcional el gaudi o l’exercici de tots els drets humans i llibertats fonamentals, en igualtat de condicions. D’acord amb aquesta normativa, la Sindicatura de Greuges entén que s’hauria de reconsiderar la possibilitat d’incloure l’element de joc sol·licitat per la ciutadana al projecte dels jardins de Massana.

Viabilitat d’instal·lar a curt termini un gronxador que eviti la transferència

Amb data 5 d’abril de 2022, l’Ajuntament de Barcelona va assumir el compromís següent amb la ciutadana: quan aparegui al mercat un gronxador de les característiques anteriorment exigides, s’instal·larà als jardins de Massana un gronxador de plataforma millorat, d’accés lliure, que no necessiti ni tancament perimetral de seguretat ni supervisió constant, i que sigui certificable d’acord amb els requisits de seguretat establerts en les normes vigents per a aquest tipus d’element.

El gronxador que compleixi aquests requisits es podrà incorporar al projecte, com a màxim, un cop s’hagin iniciat les obres. La Sindicatura celebra la bona predisposició del consistori davant la petició de la ciutadana. Tanmateix, tal com s’ha argumentat, no hi ha impediments insalvables per instal·lar un gronxador amb plataforma d’entre els que hi ha actualment, adoptant totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones usuàries. Aquesta podria ser la solució fins que aparegui al mercat un altre gronxador amb estàndards de seguretat més elevats. En aquest cas, caldria procedir a la substitució del que ja estigués instal·lat.

Bones pràctiques a altres municipis de l’Estat

El compliment de la normativa europea vigent tampoc hauria de ser un obstacle. Aquesta Sindicatura ha pogut constatar, com a exemple de bones pràctiques, que en municipis com Terrassa, Sitges, Ripoll o Roses, entre altres, s’han instal·lat gronxadors amb plataforma donant compliment als requisits abans esmentats.

Un exemple és el cas del parc de Can Robert, a Sitges, on s’han posat senyalitzacions que indiquen que és un gronxador adaptat i les persones que el vulguin utilitzar han de demanar les claus a la guingueta del parc. També al municipi de Roses, a l’espai situat davant la pista annexa del pavelló poliesportiu, on s’ha tancat el perímetre per evitar qualsevol tipus d’incident amb altres persones usuàries del parc.

Fora de Catalunya, hi ha municipis amb menys de 10.000 habitants que han instal·lat aquests tipus de gronxadors. És el cas de Manzanedo (Burgos), Oropesa (Castelló) o Breña Baja (Santa Cruz de Tenerife).

Notícies

A peu de carrer: la Sindicatura visita el Clot-Camp de l’Arpa

03/11/2022

En una nova edició del projecte A peu de carrer, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recorregut el Clot-Camp de l’Arpa per atendre les propostes, reclams i preocupacions del moviment veïnal i associatiu de la zona.

La jornada va començar amb una trobada amb l’Associació de Veïnes i Veïns de Clot – Camp de l’Arpa, amb qui va tractar-se el Pla de protecció patrimonial del Clot; la situació de l’execució de les obres de la Torre del Fang o Can Miralletes; els usos que tindrà l’equipament de la Fàbrica del Plom, i altres temes objecte de queixa a la Sindicatura.

Posteriorment, l’equip de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, encapçalat pel síndic Bondia, va desplaçar-se a l’entorn de les Glòries, per avaluar la incidència de les obres, les possibles molèsties ocasionades per l’edicte ubicat a Llacuna-Gran Via, o l’afectació a l’Escola Casas, entre altres.

Abans d’iniciar la tarda, va tenir lloc una reunió amb la Federació d’Entitats del Clot – Camp de l’Arpa, la coordinadora que aplega 43 entitats del barri. Des de la federació ens van traslladar la seva preocupació per l’ús de l’espai públic, pel futur de la gestió comunitària del patrimoni ciutadà, i pels equipaments pendents.

A peu de carrer al Clot-Camp de l’Arpa va concloure amb una darrera trobada amb l’Orfeó Martinenc, l’entitat sociocultural que promou la cultura popular del barri i facilita espais a moltes entitats de la zona. Els representants de l’Orfeó van manifestar la seva inquietud per la complicada situació que pateixen els ateneus a Barcelona.

En aquest primer any del període 2021-2026, la defensoria ja ha estat present en els barris de Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; Sant Antoni; el Baix Guinardó; el Raval; Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes; Bon Pastor; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona; Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Barceloneta; Sarrià; Sant Andreu, i Les Corts.

Abans de tancar l’any, la Sindicatura té previst desplaçar-se a Horta; el Gòtic; la Marina, i la Marina del Prat Vermell, entre altres.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona repassa el primer any del període 2021-2026

27/10/2022

El nou projecte de la Sindicatura de Greuges de Barcelona per al període 2021-2026 va començar un any enrere, quan David Bondia va prendre possessió com a nou síndic de greuges de Barcelona el darrer mes d’octubre del 2021.

La Sindicatura aprofita aquesta efemèride per repassar les iniciatives i les accions dutes a terme des de la institució en aquest primer any de nou projecte.

Una Sindicatura al costat de la ciutadania

La ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, un dels nous propòsits que persegueix la Sindicatura és que la institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que conformen Barcelona. La Sindicatura de Greuges ha de ser un territori i no només una ubicació física. “S’ha de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de la ciutadania vinculades als drets humans de proximitat”, manifesta David Bondia.

Mensualment es duen a terme tres accions presencials per acostar la institució a la ciutadania:

Iniciativa	Breu descripció
La Sindicatura, a peu de carrer	Visita i passejada pels diferents barris de la ciutat, acompanyades de representants dels moviments veïnals, sectorials, educatius, etc.
La Sindicatura, a prop teu	Organització d’una audiència del síndic i l’adjunta als diferents barris de la ciutat, amb l’objectiu de presentar la institució a la ciutadania, i que aquesta plantegi els reclams més destacats del barri.
Sindicatura itinerant	Membres de l’equip de la defensoria es traslladen a equipaments de la ciutat per atendre en primera persona la ciutadania que vulgui fer consultes o presentar queixes.

Actualment, la Sindicatura ja ha estat present en els barris de Sant Martí de Provençals; la Verneda i la Pau; a Sant Antoni; el Baix Guinardó; el Raval; Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes; Bon Pastor; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona; Diagonal Mar-Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Barceloneta; Sarrià; Sant Andreu, Les Corts i Clot-Camp de l’Arpa.

Abans de concloure l’any, la Sindicatura es desplaçarà a Horta; el Gòtic; la Marina, o la Marina del Prat Vermell, entre altres.

Una Sindicatura que actuï de manera proactiva

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, també destaca la importància de tenir una institució proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o, fins i tot, per anticipar la vulneració de drets de les persones. Per aquest motiu, en aquest primer any del projecte 2021-2026, la Sindicatura ha impulsat un total de 47 actuacions d’ofici que visibilitzen les diferents problemàtiques de la ciutat.

Entre altres, ressalten quatre actuacions d’ofici, que s’han convertit en informes monogràfics:

En aquesta línia, també hi ha altres intervencions d’ofici de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (algunes d’elles encara en procés de resolució) a destacar: la manca d’espai al CAP Gòtic, el funcionament dels serveis socials de la ciutat, o l’ús del Palauet Albéniz i les despeses a càrrec del pressupost municipal.

Més maneres d’intervenir: mediació administrativa i dictamen

Durant aquest primer any, s’han explorat altres vies d’actuació que s’ajustin al reglament de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i que permetin anar més enllà en la defensa i la garantia dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina.

Entre altres, la Sindicatura ha iniciat el camí de la mediació administrativa per aconseguir resoldre conflictes entre un ciutadà o ciutadana i l’administració municipal. Concretament, ho ha fet en dos casos: en la gestió de l’espai públic de la ronda Sant Antoni i en la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’una escola.

Pel que fa al primer cas, i després de diverses trobades amb el veïnat, les associacions de comerços i els representants polítics del consistori, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va posar èmfasi en la necessitat de trobar una solució participada a la gestió de la dinamització de la llosa de la ronda Sant Antoni fins al moment de la seva retirada.

L’altra situació en què la Sindicatura ha aplicat la mediació administrativa ha estat en la preocupació generada per la nova ubicació d’un centre d’acollida per a persones sense llar amb addiccions al costat d’un centre escolar, que va amoïnar algunes famílies de l’Escola Les Aigües. Aquest procés de mediació va finalitzar amb una resolució conjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya.

Pel que fa a altres vies d’actuació, la Sindicatura també va emetre un dictamen després que el 12 de maig de 2022 es publiqués al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) l’anunci d’informació pública de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) sobre l’aprovació de l’Ajut d’urgència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys.

Davant l’anunci de presentar les sol·licituds únicament per mitjans electrònics, la Sindicatura va recordar a l’IMSS que cal vetllar de manera efectiva per l’equitat digital i possibilitar altres vies. En el seu dictamen, la defensoria també va recomanar a l’IMSS que garanteixi l’ampliació de 4 milions d’euros en l’import de la convocatòria, donat el greuge comparatiu amb edicions anteriors.

Creació d’un grup de treball per abordar les violències

Per últim, cal destacar que la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes.

Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.

Analitzar la ciutat en funció de l’afectació de drets

Aquest any 2022, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha establert una nova metodologia de classificació de les seves intervencions. En aquesta nova organització, la institució estructurarà les seves actuacions en funció dels drets afectats.

Concretament, la Sindicatura ha establert quatre àmbits d’actuació i un eix interseccional.