Pablo, autor a Sindicatura de Greuges de Barcelona

L’accés a la participació de les persones en situació de vulnerabilitat, eix principal d’un projecte Europeu on participa la Sindicatura

21/07/2023

Tagged dret participacio, inclusio, participacio, persones en situacio de vulnerabilitat, persones vulnerables

La Unió Europea ha dotat de pressupost el projecte “iDEM: Espais democràtics innovadors i inclusius per a la deliberació i la participació”,al qual participa la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Aquesta iniciativa, liderada per la Universitat Pompeu Fabra, busca potenciar l’accés als processos de participació i deliberació a persones amb diversitat funcional, i compta amb la participació de 11 institucions de 6 països diferents.

Entitats participants

El projecte compta amb una diversitat d’institucions participants: la Universitat Pompeu Fabra, la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la Fundación Cibervoluntarios, la Organización de entidades en favor de las personas con Discapacidad Intelectual de la Comunidad de Madrid (Plena Inclusión Madrid) per part de l’estat espanyol, juntament amb la Universitat de Leeds (Regne Unit), CFS GmbH (Àustria), el Nexus Institut Fur Kooperations Managemenet und Interdisziplinare Forschung GMBH (Alemanya), el National Microelectronics Applications Centre Ltd (Irlanda), i Anffas Nazionale i Actionaid International Italia Onlus (Itàlia).

Cadascuna d’aquestes institucions aportarà una part clau en el procés, sent el rol de la Sindicatura el de implementar i potenciar canals de participació per fomentar la implicació de persones amb situacions de vulnerabilitat (diversitat funcional, gent gran, persones migrades) en espais de decisió sobre el dret a la ciutat i els drets humans de proximitat.

Facilitar l’accés a la participació

“iDEM: Espais democràtics innovadors i inclusius per a la deliberació i la participació” vol servir per entendre les limitacions en la participació d’aquests col·lectius de manera interseccional i dissenyar una solució per apropar aquests processos en aquests sectors de la ciutadania. El projecte parteix d’un anàlisi interseccional de les condicions sota les quals les estructures de poder existents limiten la participació de col·lectius vulnerabilitzats.

Aquest serà el primer estudi que investigarà la intel·ligència artificial i els mètodes de processament del llenguatge natural com a facilitadors per abordar la desigualtat política per a la deliberació i la participació en espais democràtics.

Notícies

Què puc fer davant un enverinament de gossos?

14/07/2023

Tagged benestar animal, com actuar davant enverinament, enverinament gossos, gossos, que fer enverinament gossos, veri animals, veri gossos

L’enverinament de gossos és una preocupació per a les persones que en són propietàries, atesa la manca de control que genera una possible ingesta de substàncies tòxiques o perilloses en l’espai públic.

El maltractament animal està tipificat com a delicte al codi penal. Però, tot i així, s’ha donat recentment a Barcelona algun cas d’intoxicacions provocades per carn enverinada o ingesta d’agulles o altres objectes nocius. Una veïna de Sant Andreu ho va denunciar a principis de 2023 i també va presentar una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

Vols saber què fer davant d’un cas com aquest?

Primer pas, anar a una clínica veterinària

Si observes símptomes d’enverinament o veus alguna conducta poc habitual després que l’animal hagi ingerit o pogut ingerir alguna cosa al carrer, és recomanable portar-lo a una clínica veterinària. Actuar amb celeritat pot ser essencial per salvar la seva vida.

Igualment, el personal de la clínica podrà observar si es pot tractar d’un cas d’aquest tipus o si el gos pot tenir un altre tipus de problema, informació que pot ajudar a les autoritats per identificar possibles zones on es donin aquests tipus d’incidents.

Denunciar els fets

Tant si has observat alguna conducta estranya, trobat menjar sospitós al carrer o si la teva mascota ha patit un enverinament, s’ha de denunciar la situació per tal que els cossos policials puguin tenir constància i actuar. Especialment si has observat qualsevol indici, truca al telèfon d’Emergències per explicar la situació.

En casos com l’esmentat a Sant Andreu, la Guàrdia Urbana investiga els fets a través del seu cos de l’Equip de Policia de Barri (EPB). Els agents visiten clíniques veterinàries i qualsevol persona que pugui proporcionar informació per esbrinar el que ha passat, i poden prendre mesures com intensificar el patrullatge policial uniformat i de paisà, o avisar al servei de neteja de via pública per donar instruccions de com actuar en el cas de detectar algun aliment o substància sospitosa.

En cas de trobar a la persona o persones responsables, s’enfrontaran a un delicte que pot comportar penes de presó.

Si l’actuació no és l’adequada

En cas que observis que l’actuació de la Guàrdia Urbana o qualsevol altre servei municipal pugui ser inadequada o poc eficaç, pots dirigir-te a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per presentar una queixa. D’aquesta manera, la defensoria demana informació del cas i avalua si la intervenció s’ha ajustat al que marca la normativa.

Notícies

Quina és la càrrega turística que pot sostenir el barri de la Sagrada Família?

05/07/2023

Tagged convivencia, dret espai public, espai public, sagrada familia, turisme, turistificacio

La Sindicatura de Greuges de Barcelona reclama a l’Ajuntament de Barcelona que protegeixi els drets del veïnat de Sagrada Família, que té dificultats per conciliar la seva vida diària amb els usos turístics de l’entorn.

Arran de la queixa d’una persona pels efectes de la turistificació al seu barri, la Sindicatura ha estudiat aquest fenomen i l’afectació dels drets del veïnat que comporta. La conclusió és que, tot i que l’actuació del consistori s’ajusta al que estableix la llei i que s’està actuant per aconseguir una gestió adequada del turisme, no s’està protegint de manera eficaç a la població dels entorns del temple.

La turistificació afecta multitud de drets

L’activitat turística que envolta la Sagrada Família afecta al gaudiment de diferents drets de la ciutadania, com ara el dret a la convivència pacífica, a l’espai públic, a l’habitatge o al medi ambient, entre d’altres.

La Sindicatura rep nombroses queixes relacionades amb problemes de convivència derivats de l’ús intensiu de l’espai públic per part de les persones visitants. Aquestes problemàtiques encarnen les denominades “externalitats negatives” del turisme, i entren en conflicte amb el dret a la ciutat de la població local. Recentment la Sindicatura s’ha pronunciat sobre altres casos relacionats amb l’activitat turística, com va fer al maig amb la recomanació de reforçar la no-transmissibilitat de les llicències per habitatges d’ús turístic.

Requereix especial atenció la situació als espais de gran afluència (EGA), com és la Sagrada Família i el seu entorn. Aquests són llocs on es concentra una gran quantitat de visitants, incrementant l’impacte sobre la convivència amb el veïnat de la zona.

Pèrdua de la identitat dels barris

Un dels efectes preocupants que observa la Sindicatura davant la turistificació d’espais com l’entorn de la Sagrada Família és la pèrdua de la identitat dels barris i la dedicació del teixit comercial a les necessitats de les persones visitants per davant del veïnat.

La transformació dels usos comercials dels locals de la zona poden generar dificultats per la població que vol desenvolupar una vida quotidiana. Tant per l’accés a béns i serveis, com per l’increment del seu preu.

Aquesta transformació també afecta el teixit associatiu del barri, especialment davant la dificultat per garantir l’accés a un habitatge al barri per la població. A més a més, persones grans i infància pateixen una afectació especial per la turistificació, ja que les primeres sovint són les més afectades per una pèrdua del sentiment de pertinença al lloc, mentre que les segones no poden gaudir d’autonomia ni espai d’esbarjo suficient.

L’acció de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Barcelona està actuant per gestionar de manera adequada l’afluència turística a la ciutat, com mostren els diferents plans estratègics i mesures de govern en aquesta matèria i la creació d’òrgans com el Consell de Turisme i Ciutat o la Taula de Gestió Turística. Però aquesta actuació no és suficient per garantir els drets de la ciutadania de la Sagrada Família i altres entorns turístics.

Un dels aspectes de l’estratègia municipal que preocupa a la Sindicatura és la desconcentració turística. L’impuls de mesures correctores de l’impacte negatiu de l’activitat turística és positiu, però existeix un risc d’expulsar cap a altres territoris els mateixos problemes que es donen ara als barris més tensionats pel turisme.

Finalment, la Sindicatura ha emès una sèrie de recomanacions per assegurar la protecció del dret a la ciutat de la població d’aquest barri, que passen per reforçar el control de les activitats comercials i la seguretat de la zona, la revisió de l’eficàcia de les mesures adoptades, que es creï un espai de debat per repensar el model de turisme a fi de fer-lo compatible amb la protecció dels drets de proximitat, i que aquestes recomanacions es facin extensives a la resta de districtes afectats per la turistificació.¡

Respecte de la recomanació de crear un espai de debat per repensar el model de turisme a fi de fer-lo compatible amb la protecció dels drets de proximitat, el març de 2024 l’Ajuntament de Barcelona ha traslladat a la Sindicatura que valora la idoneïtat d’aquesta recomanació i que la incorpora com a proposta pel grup de treball ‘Prioritats per al model turístic de la ciutat als propers anys‘, que forma part del Consell de Turisme i Ciutat.

Notícies

La Sindicatura convida a mantenir l’equilibri entre el respecte al dret al descans i el gaudiment del dret a la cultura

29/06/2023

L’harmonia entre el dret a la cultura i l’oci relacionada amb la celebració de festes populars i el dret al descans del veïnat és un element delicat de la convivència ciutadana. La Sindicatura s’ha pronunciat recordant la importància que l’Administració vetlli pel manteniment l’ equilibri d’aquests drets davant la queixa d’una ciutadana de Gràcia amb motiu de les molèsties ocasionades per les celebracions de festes populars al seu carrer.

El dret al descans, en conflicte

Poder descansar i tenir garantida la intimitat a la llar és essencial per poder desenvolupar una vida saludable. A més, són drets contemplats i protegits, també, a la normativa municipal. Però en ocasions pot entrar en conflicte amb altres drets de la ciutadania, com és el cas de la celebració d’ activitats lúdiques a l’espai públic.

Les molèsties que poden provocar les celebracions o concerts al carrer i la disconformitat amb l’actuació municipal davant aquestes situacions són objecte de coneixement freqüent per part de la Sindicatura de Greuges.

La utilització de la via pública amb motiu de festes majors o festes populars és una pràctica habitual als municipis. Tanmateix, es tracta de fer possible, en allò que es pugui, la conciliació entre el dret a gaudir d’activitats culturals i festives a l’espai públic i els drets a disposar d’unes condicions de vida saludables, assegurant la tranquil·litat a l’interior dels habitatges.

Amb aquest objectiu hi ha establert un nombre màxim de dotze espectacles o activitats recreatives anuals al mateix espai. Aquesta limitació també consta a les recomanacions d’horaris, durada i mesures de millora de l’impacte acústic per a la realització d’esdeveniments a la via pública, que va elaborar la Comissió Barcelona Esdeveniments de l’Ajuntament de Barcelona, el 3 de febrer de 2022.

La convivència d’aquests drets

Si bé és cert que a les ciutats hem de poder viure d’una manera confortable, no ho és menys que les dinàmiques d’ús de l’espai públic poden confrontar els interessos de la ciutadania. Tan legítim és voler gaudir de les festes i trobades al carrer com voler descansar al mateix domicili sense patir el soroll que provoquen aquestes trobades.

No podem oblidar que la celebració d’activitats lúdiques i les trobades al carrer entre les persones que formen part d’una mateixa associació o d’un mateix barri, són esdeveniments especials que contribueixen a humanitzar el nostre entorn i que, en definitiva, pretenen compartir valors culturals i experiències que fomenten la unitat entre generacions i grups del mateix territori.

Aquestes dinàmiques d’ús de l’espai públic impliquen que l’Administració hagi d’esmerçar esforços a fer compatible el dret al descans amb la realització d’aquestes trobades veïnals. Per tant, cal vetllar pel fet que es respecti el nombre màxim de dotze activitats previstes per la norma, per al compliment dels índexs permesos d’immissió acústica, fer un control estricte dels horaris autoritzats i valorar la possibilitat de fer canvis periòdics d’ubicació de la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments.

Notícies

La Sindicatura convida a Ajuntament i comunitat educativa a treballar per oferir els millors entorns escolars a la infància

22/06/2023

La complicitat entre l’administració pública i la comunitat educativa és essencial per oferir uns entorns escolars segurs. Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona convida a Ajuntament, centres educatius i famílies a treballar de manera estreta i proactiva amb l’objectiu de garantir la protecció de la infància i dels seus interessos.

Per defensar els drets de la infància i amb el Pla de joc a l’espai públic amb horitzó 2030 a la vista, l’Ajuntament ha posat en marxa el programa “Protegim les escoles” per potenciar la pacificació dels entorns escolars. Però la seva aplicació no sempre és senzilla, com mostra la queixa d’una ciutadana que demanava la inclusió en el programa d’una escola de la Bonanova.

El projecte “Protegim les escoles”

“Protegim les escoles” és un projecte pensat per reformar els entorns dels centres educatius, enfocant les actuacions en el benestar de les persones que els utilitzen i la seva seguretat. El seu objectiu és millorar la qualitat ambiental dels entorns escolars, el confort de l’espai públic, millorar-ne la seguretat viària i incrementar la visibilitat d’aquests entorns.

D’aquesta manera, l’Ajuntament, amb la implicació de les comunitats educatives i veïnals, vol fer de les escoles un eix prioritari de totes les actuacions de transformació de l’espai públic per, entre altres, disminuir el risc d’accidentalitat i generar més espais de trobada.

D’acord amb el contingut del programa “Protegim les escoles”, el procediment consta de tres espais:

Grup d’impuls. Format per: Model Urbà, Educació, Guàrdia Urbana, Mobilitat i Districtes. Aquests organismes seleccionen i prioritzen les escoles de manera conjunta.
Taula d’entorns escolars a cada districte. Espai de trobada de les comunitats educatives, del districte i dels serveis tècnics municipals per fer el seguiment del programa, analitzar les problemàtiques i proposar actuacions per a la millora.
Taula de seguiment. És l’espai de ciutat amb entitats i persones interessades a fer aportacions i el seguiment del programa.

El mateix programa estableix els criteris per prioritzar els centres educatius.

La implementació del programa “Protegim les escoles” ha suposat un increment del temps d’estada en els entorns escolars de dilluns a dijous, que ha passat d’un 25% a un 56%. Els factors determinants d’aquest increment són tant l’ampliació de l’espai d’estada als entorns escolars com la comoditat de l’espai físic. Igualment, ha potenciat el joc espontani per part dels infants, la sensació de seguretat i la consideració de benestar de la comunitat educativa.

Una responsabilitat compartida

La Sindicatura defensa el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i el dret a l’espai públic. Iniciatives com el projecte “Protegim les escoles” ajuden a garantir els drets humans de proximitat i a crear un espai més adequat pel desenvolupament de les activitats de la ciutadania. Però per la seva correcta implementació, cal la complicitat de totes les persones que comparteixen aquests espais.

Per tant, es requereix, també, de la implicació de tots els agents que conviuen a la ciutat. En el cas que ens ocupa, el paper de la comunitat educativa és fonamental per salvaguardar els drets de la infància i la seguretat viària.

En casos com el de l’escola objecte de la queixa, s’observa la importància de la complicitat de la comunitat educativa i de les famílies que porten els seus fills i filles a l’escola, ja que les propostes de millora impliquen necessàriament buscar alternatives a la mobilitat privada per desplaçar-se a l’escola o, com a mínim, per evitar l’estacionament o la parada de vehicles a la vorera o davant el centre escolar.

Per tant, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a les unitats territorials de l’Ajuntament que continuïn treballant per aconseguir un diàleg efectiu amb la comunitat educativa, a fi de promoure conjuntament i de manera progressiva el disseny d’uns entorns escolars segurs i millorar la seguretat viària de l’alumnat dels centres de la ciutat.

Notícies

La Sindicatura reclama garantir l’accés equitatiu a la cultura de les famílies nombroses i monoparentals

15/06/2023

La Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) que busqui fórmules apropiades per tal de poder garantir l’accés equitatiu de les famílies nombroses o monoparentals als actes culturals sense limitar-ne de forma prèvia el nombre.

Davant la queixa d’un ciutadà en relació amb els descomptes que s’aplicaven al Festival Grec, la Sindicatura ha revisat la política de preus de l’ens municipal, arribant a la citada conclusió i recomanació.

La problemàtica de la política de descomptes del Festival Grec

Com manifestava a la seva queixa el ciutadà afectat, el Festival Grec compta amb diferents descomptes. Entre ells, un 50% de rebaixa per les famílies nombroses i monoparentals. Però aquests descomptes poden estar limitats pels diferents espectacles.

La limitació dels descomptes es decideix en funció de les característiques de l’aforament dels espais i dels acords contractuals amb les companyies actuants o amb els promotors/es dels espectacles. D’aquesta manera, s’estableixen uns descomptes que s’apliquen en funció de l’ordre d’arribada, amb un nombre determinat, fins que aquestes entrades amb descompte s’exhaureixen.

Una limitació en conflicte amb la normativa vigent

Des de l’ICUB remarquen que el sosteniment del festival es basa també en els ingressos per la venda d’entrades, de manera que aquests descomptes s’han d’equilibrar amb els ingressos, i que es promou una política de descomptes el més amplia possible. Però aquesta visió entra en conflicte amb la normativa vigent, que estipula que el dret a la cultura és bàsic i fonamental, i que s’ha de vetllar per tal que no es puguin donar situacions de desigualtat en l’accés a la cultura.

Atenent a la normativa vigent, la Sindicatura entén que no es pot limitar en cap cas el nombre de famílies nombroses o monoparentals que poden accedir al Festival Grec ni a altres actes culturals de dependència municipal.

La Sindicatura considera que les companyies, els promotors i les associacions empresarials exerceixen el seu legítim dret a negociar les condicions més avantatjoses pel que fa a les condicions i els beneficis econòmics. No obstant això, en aquesta negociació, l’ICUB ha de vetllar en tot moment per garantir els drets a les famílies d’acord amb el que estableix la normativa, en tant que òrgan de l’Administració pública local.

Notícies

La Sindicatura demana un major control per l’ús de bicicletes a Collserola

08/06/2023

L’ús de bicicletes al Parc Natural de Collserola està regulat i limitat per diferents ordenances. Però meaquestes limitacions no sempre es respecten, com apunta la queixa d’un ciutadà a la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

A continuació detallem els usos permesos de bicicletes al Parc de Collserola i les recomanacions de la Sindicatura al respecte d’aquesta pràctica per garantir el dret al medi ambient i a una convivència pacífica.

Quin ús es pot fer de la bicicleta a Collserola?

Les ordenances del Parc de Collserola assenyala unes pautes de comportament per fer compatible l’ús de la bicicleta amb l’ús a peu del parc i la protecció del patrimoni natural del parc. Aquest text estableix per la circulació en bicicleta al parc les següents normes:

Només es podrà circular en bicicleta pels itineraris i pistes senyalitzats a tal efecte: vies principals, pistes forestals i camins de passejada amb una amplada de més de tres metres.
Queda expressament prohibit circular en bicicleta per corriols, rieres, camps a través, camins d’amplada inferior a tres metres i vies especialitzades per a altres usos.
En cap cas es podrà circular a una velocitat superior als 20 km/h ni organitzar o dur a terme curses ciclistes.
Els ciclistes que circulin per les vies del Parc tenen l’obligació de respectar els vianants, sense ocasionar-los molèsties i respectant la seva preferència.

Sancions per us inadequat de la bicicleta a Collserola i recomanacions de la Sindicatura

La sanció de l’incompliment d’aquestes normes requereix, però, que els nou municipis dels quals forma part el Parc Natural de Collserola incorporin facultats sancionadores que permetin corregir actuacions il·legals o prohibides pel que fa l’ús de la bicicleta al Parc.

Tot i que l’Assemblea General del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola va aprovar el Marc sancionador de les ordenances sobre l’ús de la bicicleta al Parc, no tots els municipis han incorporat facultats sancionadores, dificultant la imposició de multes a qui incompleix la normativa establerta.

Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de passejades, itineraris i recorreguts, tant per caminar com per anar amb bicicleta, i tots ells estan senyalitzats amb els corresponents indicadors. Actualment el Parc de Collserola té més de 250 Km aptes per a l’ús ciclista, però tot i així s’observa un ús inadequat d’itineraris prohibits a la circulació de bicicletes. La qual cosa té un impacte negatiu sobre el medi ambient i sobre la convivència ciutadana.

Per tant, una de les principals recomanacions de la Sindicatura per tal d’assegurar que es manté el parc i la convivència en aquest espai passa per una millora de la coordinació entre el Consorci i els ajuntaments que en formen part, treballant per detectar quins son els punts més conflictius i on es cometen sovint infraccions, i com evitar-les.

Notícies

Tenen tots els centres esportius municipals la mateixa política de transparència respecte als seus preus?

01/06/2023

Arran de la queixa d’un ciutadà que era soci d’un club esportiu on la informació relativa a les tarifes no era pública ni se li havia volgut facilitar després de demanar-la, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha revisat la política de transparència en la publicació de les tarifes generals per a les persones usuàries de centres esportius municipals (CEM).

Les tarifes dels CEM tenen la consideració de preus públics, i com a tals la seva publicació és obligatòria. Però, es respecta aquesta norma? Com l’han de complir?

L’obligació de transparència als preus dels CEM

D’acord amb el Reglament de les instal·lacions esportives de la ciutat de Barcelona, vigent des de l’any 1992, a cada CEM ha de figurar un rètol que, entre altres, ha d’informar del preu de l’ús ocasional de les instal·lacions esportives. Aquesta obligació també s’inclou al contracte de concessió o de gestió de serveis públics del CEM, com una obligació de les empreses gestores o concessionàries dels equipaments esportius.

Segons l’informe municipal, el reglament es troba en revisió. Ara bé, fins que aquest no es modifiqui, l’obligació d’informar sobre les tarifes és vigent. En aquesta mateixa línia, la Sindicatura defensa que la revisió hauria de mantenir l’obligació de publicitat de les tarifes, encara que sigui en un suport més actualitzat diferent al del rètol.

De fet, la majoria de les empreses gestores o concessionàries del CEM publiquen les diverses tarifes al web de l’equipament esportiu. Però no totes, dificultant així l’accés als preus generals dels equipaments.

D’altra banda, les empreses gestores o concessionàries dels CEM poden oferir tarifes rebaixades i ofertes per atraure un major volum de persones. Però aquest fet no treu que hagin de mostrar els seus preus generals.

El manteniment, clau per un servei de qualitat

D’igual manera que han de facilitar els seus preus generals, els CEM també s’han de conservar en bon estat, i el gestor ha de complir les clàusules de condicions imposades en aquesta matèria per l’Ajuntament. D’aquesta manera, es garanteix l’accés de la ciutadania al dret a l’esport en unes condicions adequades.

Sembla lògic que, si s’han de fer reparacions puntuals, alguns serveis dels equipaments restin tancats fins a l’acabament de les obres que siguin necessàries.

Ara bé, a fi de complir aquesta obligació amb la diligència deguda, les obres han de durar el menor temps possible per no perjudicar les persones usuàries. Així mateix, seria convenient que, sempre que fos possible, les obres es programessin en períodes en els quals hi hagi un nombre menor d’usuaris.

En qualsevol cas, les intervencions de manteniment i la seva programació s’han d’anunciar als usuaris amb un temps d’antelació suficient, per no ocasionar unes expectatives de servei que no es poden complir, com va passar en el cas objecte de queixa.

Notícies

És necessària una millor col·laboració entre administracions per protegir el dret a l’empadronament d’infància estrangera indocumentada

25/05/2023

Quan ens referim a la infància, no es pot distingir entre persones menors nacionals i estrangeres ni entre regulars o irregulars, ja que els drets proclamats per la Convenció sobre els drets de la infància es reconeixen sobre totes les persones menors d’edat, sense distinció. Però observem que, en ocasions, la infància estrangera té dificultats per accedir a un dret bàsic com l’empadronament, com mostra la queixa d’una ciutadana per la impossibilitat d’empadronar el seu fill acollit de manera permanent.

Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’administració local que s’articulin mesures de coordinació i col·laboració entre les administracions implicades, a fi de vetllar per l’interès superior de la infància i els seus drets.

Dificultat per accedir a l’empadronament

Segons consta a la queixa presentada davant la Sindicatura, l’infant va néixer l’any 2018, està tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) des de l’any 2019 i en mesura d’acolliment familiar permanent des de l’any 2021. Malgrat això, mai no ha estat empadronat.

La mare d’acollida de l’infant ha intentat regularitzar-ne la situació d’empadronament, però la documentació facilitada per la DGAIA per fer el tràmit no contenia tota la informació necessària per fer l’assentament registral. En la citada documentació no es feia referència al lloc de naixement de la persona menor, que és una dada obligatòria. Per aquesta raó, no es va validar el procés d’empadronament, amb la consegüent desprotecció de l’infant.

La necessitat de garantir el dret a l’empadronament i de millorar la coordinació entre administracions

Atès que l’estatut jurídic de la persona menor preval sobre el de persona estrangera, cal admetre la seva inscripció sense documentació en el padró d’habitats. I les administracions públiques han de desenvolupar la seva activitat de manera que les persones menors d’edat siguin considerades i reconegudes com a ciutadanes de ple dret, actuant de manera coordinada quan sigui necessari.

Els infants estrangers tutelats per la DGAIA es poden empadronar sense aportar el document alternatiu al DNI (com podria ser el passaport). Aquest document es substitueix en aquests casos per la resolució de la DGAIA conforme assumeix la tutela.

Ara bé, és imprescindible que, a través de la DGAIA, es faci constar les dades de filiació del menor (nom, data i lloc de naixement). La documentació que va facilitar la DGAIA en aquest cas no feia constar el lloc de naixement, que coneixia que era Espanya.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona només té potestat per supervisar l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, considerem que cal fer una reflexió sobre la coordinació i la col·laboració interinstitucional en supòsits com el que ha estat objecte d’aquesta queixa, a fi de vetllar per l’interès superior de la persona menor i el seu accés a l’empadronament.

Notícies

La Sindicatura recomana revisar la no-transmissibilitat de llicències als habitatges d’ús turístic de les zones tensionades

18/05/2023

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri la interpretació de l’article del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) que regula la no-transmissibilitat de les llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT). Aquesta Sindicatura considera que cal limitar la transmissió d’aquest tipus de llicències a les zones més tensionades de la ciutat per tal de garantir el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes de Barcelona.

Arran de la queixa d’una ciutadana per les molèsties ocasionades per dos HUT a la seva finca, la Sindicatura ha revisat l’actuació de l’administració davant aquest cas i la normativa vigent. D’aquesta manera, es pot observar que la interpretació que es fa actualment de l’article 26.2 del PEUAT perpetua les habilitacions d’HUT en vigor en zones molt tensionades de la ciutat mitjançant la seva transmissió i propicia l’explotació turística sobre l’habitatge habitual i permanent.

D’altra banda, la Sindicatura considera que s’ha de ser molt estricte en els traspassos que es comuniquin, de moment i mentre no es modifiqui aquesta interpretació, i que no s’han d’acceptar en cap cas aquells que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.

El cas objecte de la queixa

Una veïna de l’Eixample denunciava al juny de 2022 molèsties habituals per comportaments incívics d’algunes de les persones turistes que s’allotjaven als HUT que es troben la finca on viu. Ni les persones propietàries ni les gestores dels pisos es feien responsables, i la Guàrdia Urbana només intervenia quan es tractava de molèsties per soroll o alguna incidència de tipus greu.

Mesos després, la Direcció de Serveis d’Inspecció va comprovar si els HUT de la finca complien amb la legislació vigent, resultant en l’obertura d’un procediment a un d’ells. Igualment es va convidar a les parts a participar en un procés de mediació, però els responsables dels pisos turístics no van mostrar voluntat de participar-hi.

Almenys un dels dos HUT havia estat heretat juntament amb la llicència per exercir aquesta activitat.

La transmissió de llicències HUT

El gener de 2022 es va aprovar definitivament l’actualització del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics amb l’objectiu d’aconseguir una gestió sostenible del turisme, compatibilitzant els diferents usos i preservant la vida quotidiana i el dret a l’habitatge dels veïns i veïnes.

Una de les previsions normatives d’aquest document és la no-transmissibilitat dels títols habilitants que emparen el desenvolupament de l’activitat d’HUT, prevista a l’article 26.2. En relació amb l’abast d’aquest article, es va aprovar una instrucció per a la seva interpretació al juliol de 2022.

En aquest sentit, aquesta Sindicatura celebra que s’hagi restringit el règim de transmissió d’aquestes activitats turístiques i es vol posar de manifest que era una recomanació emesa des d’aquesta institució amb l’objectiu d’evitar la gentrificació en determinats barris i l’encariment desproporcionat dels habitatges.

Però, amb la interpretació actual, aquesta mesura de no-transmissibilitat s’aplica únicament a les noves altes. Una interpretació que aquesta Sindicatura pensa que cal reconsiderar. Especialment en els casos que tinguin expedients disciplinaris o sancionadors en tramitació.

La verificació dels requisits dels HUT

D’altra banda, la Sindicatura també recomana que es faci una verificació exhaustiva dels requisits de tots els HUT existents per assegurar que es compleix amb la legislació vigent.

Al 2021, l’Ajuntament va acceptar una recomanació d’aquesta Sindicatura i va iniciar un pla d’inspecció de revisió dels HUT inclosos en el cens del PEUAT. Ara bé, pel que es desprèn de l’estudi d’aquesta queixa no es va comprovar en aquell moment el compliment de les condicions exigibles als HUT, o almenys en aquest cas, ja que a la finca objecte de la queixa en constava un que no les complia. Recordem, per tant, que tant l’atorgament dels permisos de les activitats turístiques que es duen a terme a la ciutat, com l’exercici de la funció inspectora i la potestat sancionadora sobre aquestes activitats turístiques corresponen al municipi.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona insta a una bona coordinació entre administracions per la convivència al barri de la Bonanova

10/05/2023

La defensoria recorda que existeix un procés legal i assenyala que amenaces com la realitzada per Desokupa generen una despesa pública innecessària

A la Sindicatura de Greuges de Barcelona li preocupa la situació de tensió que s’està vivint en el barri de la Bonanova, després que l’empresa Desokupa, que s’autoqualifica com especialitzada en mediació i desnonaments, anunciés la seva voluntat d’actuar al marge de la llei per desallotjar els edificis el Kubo i la Ruïna.

El Kubo i la Ruïna són dos edificis ocupats des de fa anys i que són majoritàriament propietat de la SAREB, empresa creada precisament per tal de gestionar habitatges afectats per execucions hipotecàries d’entitats bancàries rescatades amb capital públic.

Cal recordar que qualsevol procés de recuperació de la possessió d’immobles té un recorregut legal, que ha de ser executat per les institucions pertinents, i no per particulars. D’aquesta manera es pot garantir la seguretat de les persones i una actuació ajustada a dret.

És important ressaltar que, si no hi ha motius de risc per a la seguretat de les persones que ocupen, el procés per a la recuperació de la possessió d’immobles l’ha d’instar la propietat. En aquest procés pautat jurídicament, intervenen diferents institucions. D’una banda l’autoritat judicial, que ha de dictar l’ordre de llançament i, d’altra banda, els cossos policials, que intervindran per executar l’ordre judicial i garantir la seguretat de les persones. Per tant, en aquest cas, la intervenció en el procés de qualsevol altre agent no està emparada legalment.

El resultat de desafiar als poders públics, amb l’amenaça de procediments de desnonament que s’aparten de l’establert legalment, no només està generant crispació i un trencament no desitjat de la pau social del barri. També està ocasionant una important despesa pública, obligant als cossos de seguretat a dissenyar dispositius específics per evitar enfrontaments i per impedir que l’empresa Desokupa intervingui en un procés que en aquests moments es troba en seu judicial.

Sens dubte, les conseqüències de la provocació irresponsable d’aquesta despesa pública haurien de ser imputables a les persones i actors que han atiat aquest conflicte d’ordre públic.

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona instem a totes les administracions competents per tal que realitzin les seves funcions amb absoluta coordinació, a fi de gestionar la situació, i aconseguir el restabliment de la pau social al barri.

Notícies

L’Ajuntament de Barcelona ha de millorar la seva comunicació i transparència dels programes d’accessibilitat per activitats a centres cívics

05/05/2023

Arran de la queixa d’una ciutadana amb diversitat funcional per les dificultats amb què es trobava per poder comptar amb la figura d’assistent personal per a la realització d’activitats en centres cívics, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’IMPD, conjuntament amb l’ICUB, ha de millorar la comunicació dels programes de suport a l’accessibilitat per activitats a centres cívics.

La informació relativa a programes com el Projecte Oci Inclusiu, que promou el dret d’accés a la cultura a través d’un sistema de bonificacions, així com amb suports addicionals, no està recollida en documents oficials de l’Ajuntament de Barcelona de forma suficientment accessible i transparent. Per aquesta raó, des de la Sindicatura recomanem que l’Ajuntament faci més difusió de les condicions necessàries per accedir en aquests tipus de programes a través de la web corresponent i de qualsevol altre mitjà d’informació rellevant.

El cas objecte de queixa

Una ciutadana realitzava diverses activitats al Centre Cívic de Sant Martí durant el curs 2021-22, amb suport d’un assistent personal en vàries d’elles. Però en començar una altra activitat se li va comunicar que no rebria aquest tipus de suport perquè era innecessari davant les condicions de l’activitat: disposaria d’apunts amb lletra ampliada i espai a primera fila. D’altra banda, des de l’IMPD es va subvencionar el servei porta a porta per a la tornada al seu domicili davant els seus problemes de mobilitat i visió.

L’afectada afirmava que, segons l’havien informat, tenia pressupostat el servei d’assistent personal per a tres activitats fins al desembre de 2022. Però a l’informe municipal s’exposa que el programa al qual es va acollir la ciutadana preveu el suport d’un assistent personal per un sol taller per trimestre i centre cívic, encara que ella estigués rebent suport a tres activitats. La qual cosa indica que se li estava oferint una cobertura major del que marca el Projecte Oci Inclusiu, malgrat que no se li comuniqués.

Cal dir que aquesta informació segons la qual el suport d’un assistent personal estigui previst per a un sol trimestre i centre cívic no apareix de manera pública a la web de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona ni s’ha pogut localitzar a la mesura de govern Pla de centres cívics de Barcelona 2019-2023.

Una informació més transparent

La ciutadana es referia, a la queixa presentada a la Sindicatura, a dificultats en l’ús de serveis oferts des de centres cívics de la ciutat i a la manca de resposta municipal en relació amb un assistent personal per a la realització d’una tercera activitat.

Els centres cívics de la ciutat són molt diversos i la seva oferta pot incloure cursos, tallers, exposicions, xerrades i diverses activitats culturals.

Tal com estableix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i protocol facultatiu de les Nacions Unides, s’ha de reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a participar, en igualtat de condicions amb les altres, en la vida cultural i s’han d’adoptar totes les mesures pertinents.

D’acord amb aquests preceptes, des de l’Ajuntament de Barcelona, amb la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), es desenvolupa el Projecte Oci Inclusiu.

Però a la informació pública sobre aquest projecte manquen concrecions, com la limitació en la disponibilitat d’assistents personals. Aspectes importants perquè la ciutadania pugui gaudir d’una informació transparent que faciliti l’accés a programes com aquest quan sigui adient.

Per aquesta raó, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana a l’IMPD que, conjuntament amb l’ICUB, inclogui la concreció de les activitats que pot desenvolupar una persona amb assistent personal, per trimestre i centre cívic, a la web corresponent i altres mitjans d’informació ciutadana.