La defensoria s’ha dirigit als representants municipals de l’Ajuntament a la Fira de Barcelona per recomanar que debatin sobre la conveniència de la Fira del Joc, Casinos i Apostes, i si escau, iniciïn les negociacions per a la cancel·lació o resolució anticipada del contracte amb l’organitzador.
Entre altres, la Sindicatura ha recomanat als representants municipals de l’Ajuntament a la Fira de Barcelona que debatin sobre la conveniència de celebrar aquest esdeveniment durant els propers cinc anys, i si escau, iniciïn les negociacions per a la cancel·lació o resolució anticipada del contracte amb l’organitzador.
En cas que no es pogués cancel·lar anticipadament, la Sindicatura també ha destacat la importància que en la trobada hi hagi un apartat de prevenció i protecció de les persones consumidores, així com que no es faci difusió a la via pública.
En conclusió, per la Sindicatura representa una contradicció evident que el consistori desplegui una magnífica política per combatre l’addicció al joc (reducció nombre establiments, límits publicitaris, programes de prevenció), però alhora aculli i cofinanci l’esdeveniment mundial més gran dirigit a professionals del joc, casinos i apostes.
La representació de l’Ajuntament en la Fira de Barcelona
La Fira de Barcelona és una entitat de naturalesa pública, de base associativa i caràcter consorcial, integrada de manera igualitària per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb els mateixos drets i obligacions.
En l’anàlisi duta a terme per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, s’ha copsat que el sistema de governança de la Fira inclou tres nivells diferenciats per a la presa de decisions: Consell General, Consell d’Administració i Director General. Cal especificar que l’Ajuntament de Barcelona només està representat en el Consell General.
Segons els articles 15 i 22 dels estatuts d’aquest organisme, correspon al Consell d’Administració programar i organitzar les activitats firals. Però també en els mateixos estatuts, concretament en l’article 8, s’assigna al Consell General la competència de fixar les línies generals d’actuació de la Fira, i també l’aprovació anual dels plans estratègics d’actuació.
Tenint aquest context del funcionament de la Fira de Barcelona, la Sindicatura de Greuges considera que l’Ajuntament sí que disposa d’eines jurídiques per evitar contradiccions com la que suposa allotjar aquesta trobada.
“Veiem necessari que els plans estratègics de la Fira de Barcelona incorporin criteris mínims d’exclusió respecte d’aquelles indústries que posen en dubte els valors que el mateix Ajuntament defensa amb la seva acció de govern”, ha argumentat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
I ara que Fira de Barcelona està treballant en el Pla Estratègic 24-29, que serà sotmès a l’aprovació del Consell General, la Sindicatura creu que l’Ajuntament té al seu abast la capacitat i l’oportunitat d’introduir criteris ètics que impedeixin la programació d’activitats contràries als principis que inspiren el conjunt de polítiques públiques.
La regidoria de Salut, sense constància directa d’aquest esdeveniment
Quan va iniciar l’actuació d’ofici, la Sindicatura va dirigir-se a la Regidoria de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat per saber quin rol havia tingut en la presa de decisions per acollir aquest esdeveniment a la ciutat de Barcelona, així com quines accions tenia previstes.
L’informe de la regidoria de Salut exposa que el coneixement que havia tingut sobre la celebració d’aquesta fira havia estat a través dels mitjans de comunicació.
Aquest fet preocupa la Sindicatura de Greuges de Barcelona. A banda de la capacitat de decisió i influència que pugui tenir l’Ajuntament sobre l’activitat que ha de dur a terme Fira de Barcelona, és innegable que l’Àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Treball tenia coneixementd’aquest fet i que, conseqüentment, ho hauria d’haver comunicat formalment als òrgans municipals que tinguessin un interès directe.
Barcelona, 24 d’octubre de 2024 – A les portes d’una àmplia modificació de l’Ordenança de Convivència, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’estudi Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona, un informe que examina l’ordenança vigent i la seva aplicació, i trasllada diverses propostes d’actuació al consistori.
L’actual Ordenança, que va entrar en vigor l’any 2006, es troba en un procés de modificació i actualització per part de l’Ajuntament de Barcelona. “Han passat gairebé dues dècades. El context d’aquells anys no és el context d’avui dia i cal ajustar l’ordenança a les noves necessitats”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona té una finalitat pràctica, amb l’objectiu d’orientar possibles canvis a la normativa en vigor, a més de fer propostes constructives a la modificació de l’ordenança que s’està duent a terme des de l’Ajuntament.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estructurat en quatre eixos les seves propostes d’actuació envers l’Ordenança: sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació; sobre la diversitat d’usos de l’espai públic; sobre les actuacions preventives, i sobre les mesures d’execució.
Sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació
L’objecte de l’Ordenança hauria de ser vetllar per un ús compartit i respectuós de l’espai públic i el foment de la convivència mitjançant actuacions que entenguin els carrers i les places com àrees vives on el control total de l’administració no és possible ni desitjable. Cal fomentar la corresponsabilitat ciutadana i comunitària, i l’autogestió de l’espai públic, incentivant la tolerància i el valor de la diversitat. Per tant, l’actuació municipal, pel que fa als usos de l’espai públic, ha d’anar més enllà de la imposició de sancions.
Centrar l’àmbit d’aplicació de l’Ordenança en els comportaments incívics deliberats, és a dir, en aquelles conductes socialment rebutjables vinculades a un ús antisocial de l’espai públic o al vandalisme.
Desvincular de l’Ordenança les conductes de persones i col·lectius en risc d’exclusió social i vulnerabilitat, per evitar el doble procés d’estigmatització. Requereixen un abordatge integrador i protector, i és un deure de l’administració oferir-lo i treballar des dels diferents serveis municipals per pal·liar les situacions de vulnerabilitat que pateixen.
Concretar, de manera detallada, quin és el bé jurídic a protegir en cadascuna de les conductes regulades en l’articulat. En línies generals, podria considerar-se la convivència com el bé jurídic, però aquesta pot ser complementada amb altres béns jurídics, com el de l’espai públic.
Definir clarament les situacions de fet de les conductes contemplades com a infracció, a fi d’evitar apreciacions subjectives i fer un bon ús de la discrecionalitat a l’hora d’aplicar l’ordenança.
Analitzar la possibilitat de refondre, en un únic text normatiu, l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic i l’Ordenança de l’ús de les vies i els espais públics, amb l’objectiu d’eliminar possibles confusions en la seva aplicació i la sobreregulació.
Sobre la diversitat d’usos de l’espai públic
Evitar un excés de burocratització en la gestió del carrer, apostant per la coordinació i la interlocució amb determinats col·lectius i el foment de la seva autonomia amb criteris de corresponsabilitat.
Actuar per compatibilitzar els diferents usos i dinàmiques que es donen en espais com les Superilles, per garantir la convivència, els drets humans de proximitat i el dret a la ciutat.
Potenciar la coordinació municipal i també amb les entitats socials i veïnals, per obtenir una visió integral dels usos que es fan en l’espai públic de la ciutat, i abordar des del diàleg els possibles problemes que s’originin.
Sobre les actuacions preventives
Assegurar la màxima participació en la modificació de l’Ordenança amb una àmplia difusió als diferents agents implicats en la gestió i usos de l’espai públic (personal municipal, entitats, plataformes socials i veïnals), amb perspectiva interseccional, garantint el consens i la legitimitat de la regulació aprovada.
Complementar l’aplicació de l’Ordenança amb un treball socioeducatiu, intensificant la presència d’agents cívics i educadors en determinats moments i espais concrets de la ciutat on conflueixen determinades dinàmiques, a fi d’introduir metodologies pedagògiques que ajudin a corresponsabilitzar sobre els usos, donant a conèixer els drets i els deures a les persones usuàries.
Reforçar la mediació comunitària en les dinàmiques generades entorn de la convivència. Per exemple, en accions vinculades a l’oci nocturn i a l’ús turístic de determinats espais de la ciutat.
Establir mesures eficaces per a dissuadir o modificar conductes de persones visitants de la ciutat, entenent que es tracta de persones que no tenen el sentiment de pertinència a la ciutat.
Dotar la ciutat d’equipaments necessaris per evitar algunes conductes sancionades per l’Ordenança: xarxa de lavabos públics, consignes per deixar les pertinences, dutxes, espais assignats a grafiters, etc.
Sobre les mesures d’execució
Aplicar les Mesures Alternatives a la Sanció (MAS) com a primera conseqüència davant de la comissió d’infraccions de l’Ordenança. Només en cas de ser rebutjades per part de la persona infractora, s’hauria d’aplicar la imposició de sancions pecuniàries.
Potenciar espais de coordinació interna municipal entre els diferents serveis i àrees implicades, amb especial incidència dels serveis socials i la Guàrdia Urbana, amb l’objectiu de fer una correcta aplicació de la normativa a través de l’actualització de protocols interns.
Formar suficientment el personal municipal que ha d’aplicar l’Ordenança a fi de garantir una interpretació de la norma amb perspectiva de drets humans de proximitat.
Aquesta associació d’acció comunitària i solidària fa ús de l’antiga Escola Massana des del juny del 2020, quan van aguditzar-se les necessitats socials del barri del Raval arran de la pandèmia.
Inicialment, el consistori va tolerar l’ocupació, i després va mostrar interès i voluntat en regularitzar-la, donada la tasca social de l’entitat.
El març de 2023, l’associació va demanar formalment al consistori la cessió de l’ús de l’espai, recolzada per un informe tècnic del Districte. Posteriorment, la Taula de Patrimoni Ciutadà va informar favorablement la cessió. Tot i això, no va arribar a oficialitzar-se.
Malgrat que la cronologia anterior semblava que conduïa cap a la cessió d’ús, el mes de juliol d’enguany l’Ajuntament va notificar a l’associació la incoació d’un expedient per a la recuperació d’ofici de la possessió de la finca de l’antiga Escola Massana.
El 14 d’octubre de 2024 l’associació rep la resolució de desallotjament, prevista només tres dies després. Ha demanat mesures cautelars contra la resolució de desallotjament en el jutjat contenciós administratiu de Barcelona.
L’Ajuntament ha justificat la urgència de la tramitació de l’expedient de recuperació d’ofici de la possessió de la finca, i la consegüent resolució de desallotjament, en la implementació d’un projecte cultural i de serveis d’apropament a la ciutadania en el recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu i de l’antiga Escola Massana.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona desconeix el calendari d’execució d’aquest projecte, ja que era una de les peticions d’informació que feia al Districte i que l’òrgan territorial no ha contestat. Sense arribar a conèixer aquesta dada, i sense perjudici de les potestats de recuperació dels béns públics de l’Ajuntament, la Sindicatura fa una crida a reflexionar sobre el termini d’execució del desallotjament i sobre possibles alternatives per continuar amb la tasca comunitària, reconeguda pel mateix consistori com d’interès general.
Per acabar, la defensoria de la ciutadania barcelonina sosté que cal generar, en el marc del Pacte per Ciutat Vella, un espai de diàleg que permeti trobar solucions adequades. En aquesta línia, ofereix la seva predisposició a intervenir per cercar un acord viable i realista, que no comporti la pèrdua d’un espai de trobada i cohesió per al veïnat del barridel Raval.
Els dos reconeixements de la Guàrdia Urbana han estat per Maria Assumpció Vilà, síndica de greuges de Barcelona entre els anys 2010 i 2021, i Francesca Reyes, assessora de la Sindicatura en temes de seguretat i prevenció des de 2005.
Barcelona, 16 d’octubre de 2024 – En el marc de la Diada de la Guàrdia Urbana 2024, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estat guardonada amb dues medalles d’honor al mèrit per la tasca i col·laboració de la defensoria amb la Guàrdia Urbana.
A l’edició d’enguany, celebrada el dimecres 16 d’octubre a l’Auditori Fòrum del CCIB, els dos reconeixements han estat per Maria Assumpció Vilà, síndica de greuges de Barcelona entre els anys 2010 i 2021, i Francesca Reyes, assessora de la Sindicatura en temes de seguretat i prevenció des de 2005.
Barcelona es defineix, es configura i es caracteritza per ser un territori d’acollida, un lloc de convivència, i un espai de comunicació i intercanvi d’experiències.
En aquest context, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que la Guàrdia Urbana té un paper clau, no només en qüestions de seguretat, sinó també com a institució que ha de mantenir l’equilibri entre persones i col·lectius amb diferents valors que conviuen en el mateix temps i el mateix espai.
Per aquests motius, històricament la relació entre la Sindicatura i la Guàrdia Urbana de Barcelona sempre s’ha basat en la col·laboració mútua, l’anticipació a les problemàtiques i la implicació ferma en la resolució de les situacions que originen queixes a la defensoria.
Barcelona, 8 d’octubre del 2024 – En el marc d’una nova edició de la Festa Major de Sarrià, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha resolt una queixa de diverses comunitats veïnals del barri, que van denunciar les molèsties acústiques ocasionades durant els 24 dies que la fira d’atraccions està instal·lada a la zona central de la Via Augusta (entre els carrers Dolors Monserdà i el passeig de la Bonanova).
A més dels sorolls, les persones promotores de la queixa també exposaven la seva preocupació pel control de seguretat de les atraccions, així com per la ubicació de la pista de cotxes i la durada excessiva de la fira. Aquesta queixa veïnal a la Sindicatura també va ser formulada mitjançant una instància municipal, que va ser contestada en el termini establert.
La resposta municipal a la instància presentada pel veïnat
Referent al control acústic, el Districte informa que només es podrà posar música, anuncis, sirenes o qualsevol altre de les 11 a les 13 h i de les 17 a les 21 h. Aquest so no podrà sobrepassar els decibels determinats a l’Ordenança de Medi Ambient.
Relatiu al control de seguretat estructural de les atraccions, el Districte verifica l’esmentada seguretat mitjançant l’aportació, per part dels titulars de les atraccions, d’un certificat signat per un tècnic competent. Abans que es posi en marxa, un tècnic competent emet l’informe de validació de tota la fira en conjunt. Pel que fa al cablejat, des del Districte es farà seguiment de la instal·lació i s’exigirà als firaires, si escau, la protecció corresponent.
Quant a la petició de canvi d’ubicació de la pista de cotxes de xoc, s’ha acordat posar-la a la banda superior de la fira, al costat del c/ Dolors Monserdà.
Envers la durada de la fira, el Districte comunica que és conscient que la zona dels entorns de la fira suporta una activitat intensiva durant els dies que dura. Per aquest motiu, es treballa per anar reduint la durada progressivament.
En aquest context, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha determinat que l’actuació del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha estat adequada quant a la resposta facilitada, i l’esperona a continuar vetllant per garantir eficaçment els drets fonamentals de la ciutadania. I ho fa mitjançant dues recomanacions i un suggeriment al districte, així com una recomanació al veïnat afectat:
– Recomanaral Districte de Sarrià-Sant Gervasi que supervisi la validesa i idoneïtat de tots els certificats tècnics que es requereixin per a l’autorització de la fira d’atraccions abans de la seva posada en funcionament.
– Recomanaral Districte de Sarrià-Sant Gervasi que faci un control exhaustiu del compliment de l’horari i de les condicions de funcionament de la fira.
– Recomanar a les persones veïnes que, en cas de detectar qualsevol incidència que pugui afectar la seguretat ciutadana, truquin al 112.
– Suggeriral Districte de Sarrià-Sant Gervasi que valori altres possibles ubicacions més adients per instal·lar-hi la fira de cara a futures edicions.
Durant la celebració de la Festa Major de Sarrià, la Sindicatura estarà atenta a la convivència en aquest emplaçament que acull la fira d’atraccions, amb l’objectiu de garantir el dret al descans del veïnat i el dret a la seguretat ciutadana.
Concretament, es tracta del bar ubicat al Mas Guinardó, la gestió del qual correspon al local social del club. L’Ajuntament ha informat que únicament pot oferir l’activitat de restauració per als seus socis i que qualsevol situació que vagi més enllà d’aquests termes, no estaria legalitzada.
Tot i que el consistori ha comunicat formalment als gestors del local que l’ús de l’espai exterior està destinat exclusivament als socis i que no disposa d’autorització per desenvolupar l’activitat de restauració, la Sindicatura ha constatat presencialment que l’activitat de bar es continua duent a terme i és d’accés lliure per a tothom.
En aquesta línia, s’ha demanat a l’Ajuntament que insisteixi i requereixi als gestors del local el cessament immediat de l’activitat de bar amb terrassa que es realitza sense tenir llicència municipal.
Per acabar, la Sindicatura vol recordar que, segons estableix l’ordenament jurídic amb relació als béns patrimonials, els ens locals poden cedir-ne, en precari, l’ús a entitats privades sense ànim de lucre per tal que es destinin a fins d’utilitat pública o d’interès social, sempre en benefici d’interessos de caràcter local.
Malgrat tot el temps transcorregut, encara està present la senyalització viària específica que requeria la benzinera. Aquesta senyalització ubicada a l’asfalt causa situacions de perill i confusió en les persones que hi circulen, tant pel carril bici de doble sentit com pel carril de circulació esquerra de la ronda de Sant Pau.
“La situació de perill actual és absolutament innecessària i seria desitjable que l’Ajuntament executés els canvis en la senyalització viària amb independència de la retirada del quiosc de la benzinera”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Descripció de l’emplaçament
Les afectacions per aquesta benzinera sense funcionament s’ubiquen en el tram de la ronda de Sant Pau entre els números 17 i 39, gairebé a l’encreuament amb el carrer del Marquès de Campo Sagrado. A continuació, es detallen algunes de les circumstàncies que generen situacions de perill i confusió:
Estretament del carril bici, a causa de l’estacionament de vehicles en l’antiga zona on es dispensava benzina.
Desaparició dels elements de cautxú que separen el carril bici i la calçada.
Presència d’una reixa al paviment, que servia per colar les restes de benzina vessades.
Senyalització viària a la calçada que no té funcionalitat i que genera confusió.
El dret a la seguretat
En aquesta línia, la Sindicatura creu que la situació més greu és la del carril bici de doble sentit, que arran de la presència de la benzinera en desús, perd elements de seguretat per a les persones ciclistes:
A causa de l’estretament del carril bici, hi ha una pèrdua d’espai que provoca que les persones ciclistes quedin encaixonades entre els vehicles en marxa i els automòbils estacionats, amb el risc per a la seguretat que això comporta.
La inexistència de separadors entre el carril bici i la calçada, sumat a l’estretament del carril bici, genera més sensació d’inseguretat per a les persones ciclistes.
Presència d’una reixa al paviment que augmenta el risc de relliscar, sobretot en dies que pugui estar mullada o humida per les condicions climatològiques.
Disminució de la visibilitat, sobretot en el sentit ascendent.
La quadrícula groga pintada a terra, just davant de la benzinera, ja no té cap funció i causa confusió en moltes persones conductores que van pel carril esquerre de la calçada.
Quant a les accions municipals vinculades a aquest emplaçament, durant el Consell de Barri de Sant Antoni del 12 de juny de 2024, el regidor del Districte de l’Eixample va informar que l’Ajuntament estava a l’espera dels permisos de l’Agència de Residus de Catalunya per retirar la benzinera.
L’objecte de l’actuació de la Sindicatura no és la demora en la retirada de la benzinera, sinó la manca d’actualització de la senyalització al voltant de la benzinera des de fa anys, que perjudica greument la seguretat de les persones ciclistes que circulen pel carril bici de doble sentit.
I és que la defensoria de la ciutadania barcelonina ha tornat a fer aquesta petició a l’Ajuntament després de rebre un informe municipal en què manca informació sol·licitada, com el nombre de vols turístics diaris o si s’han executat mesures sobre l’impacte acústic.
“Amb la informació de què disposem, és difícil discernir si s’està actuant correctament en aquesta situació. Ens tornem a dirigir a l’Ajuntament amb l’objectiu de poder ajudar al veïnat en la seva queixa”, ha manifestat David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.
L’Ajuntament creu que el seu marge d’actuació és molt limitat i que les competències són compartides entre la Direcció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment. Afegeix que s’han dut a terme diverses reunions per tractar l’afer, tant amb aquests dos organismes com amb Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) i l’Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA).
La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol recordar que, independentment dels aspectes més tècnics on no hi ha competència municipal (l’alçada del vol, els itineraris o el tipus de vehicle), l’Ajuntament sí que pot actuar en la contaminació acústica.
Accions municipals dutes a terme l’any 2024
Arran d’aquestes intervencions, es va sancionar la companyia que sobrevolava la ciutat per sota de l’alçada mínima reglamentària, així com per utilitzar helicòpters monomotors i no complir la ruta establerta.
El consistori també indica que s’han executat estudis acústics per analitzar l’impacte dels helicòpters turístics sobre els habitatges afectats pels itineraris de vol, i que s’han dut a terme mesures sonomètriques de control periòdic en diferents punts de la ciutat. Tot i això, com ja ha exposat la Sindicatura, no s’informa dels resultats obtinguts ni de possibles actuacions o requeriments a conseqüència d’aquests mesuraments.
Barcelona, 12 de setembre de 2024 – El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, participa avui a l’International Conference of Ombudsman: The role of the ombudsman as guarantor of rights, organitzada per l’IOI a Cassino (Itàlia) els dies 12 i 13 de setembre.
Sota el nom de Human rights in global crises. The role of the ombudsman,Bondia comparteix taula amb les defensores i síndiques de Turquia, Kosovo, Haití, Malta, Bulgària i l’alcaldessa de Foumban (Camerun).
Aquesta conferència internacional té com a tema principal el paper dels síndics i defensors com a garant dels drets per tal que les administracions públiques operin de manera transparent i responsable, i promoguin el respecte cap als drets humans sense cap mena de discriminació.
En la conferència també hi haurà representació de països d’arreu del món, com Itàlia, Noruega, Xipre, EUA, Guatemala, Sèrbia, Colòmbia, Azerbaidjan, Indonèsia, Angola, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, Pakistan, Uzbekistan, Ucraïna, França, Països Baixos, Argentina, Polònia, Israel i Marroc.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona, un referent internacional
En els quasi tres anys de mandat de l’actual síndic, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja ha visitat Uruguai, Colòmbia, Mèxic, El Salvador, Argentina, Bèlgica i Itàlia, on el projecte de la defensoria de la ciutat barcelonina ha aixecat molt interès.
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha valorat molt positivament les relacions internacionals: “L’intercanvi de coneixement és molt profitós per a la Sindicatura, ja que ens permet exportar les nostres iniciatives i alhora copsar bones pràctiques d’altres territoris per tractar les problemàtiques de la ciutadania amb l’administració pública”.
Participació activa en l’AGOL i l’IOI
La Sindicatura de Greuges de Barcelona participa activament a les dues principals xarxes mundials de síndics i defensors: l’International Ombudsman Institute (IOI) i l’Alianza Global del Ombudsperson Local (AGOL).
L’International Ombudsman Institute (IOI), fundat l’any 1978, és l’organització global per a la cooperació amb més de 200 institucions independents de ombudspersons de més de 100 països. Està organitzat en sis regions: Àfrica, Àsia, Àsia Austral & Pacífic, Europa, Carib & Amèrica Llatina i Amèrica del Nord.
L’Alianza Global del Ombudsperson Local (AGOL) és una institució internacional constituïda l’any 2019. Reuneix més de 100 ombudspersons, defensores i defensors del poble, personers, síndics, mediadors, i presidents de comissions de DDHH de més de 10 països, amb l’objectiu de ser una organització que promogui la discussió, la cooperació i l’intercanvi d’experiències entre ombudsperson locals.
La Sindicatura considera que la decisió municipal de sancionar els casos on es comet un error involuntari en introduir la matrícula no està justificada. “Són circumstàncies en què l’estacionament és correcte, la persona usuària sí que ha abonat la taxa corresponent i el personal de B:SM té els mitjans per tenir ple coneixement de l’error, ja que pot contrastar fàcilment que hi ha un comprovant pagat amb una matrícula quasi idèntica al mateix lloc a la mateixa hora”, ha detallat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
La Sindicatura reconeix que B:SM ja havia introduït millores
Com ja s’ha mencionat, la Sindicatura ha rebut diverses queixes amb el mateix supòsit: ser sancionat per haver obtingut el comprovant horari amb un error a la matrícula. Dels diferents informes elaborats per la defensoria de tots els casos anteriors, s’ha constatat que B:SM ha introduït millores en el seu sistema de parquímetres per evitar que es produeixi aquest error.
S’han configurat més validacions: es valida la matrícula amb les bases de dades de residents de la zona i amb la de la Direcció General de Trànsit.
S’ha ampliat el diàleg mitjançant diverses pantalles consecutives en què consten les dades essencials de l’operació, com la matrícula, de manera que la ciutadania pot visualitzar fins a tres vegades la informació abans de finalitzar el procés.
S’ha ampliat la informació del tiquet, que inclou, entre altres, el codi del parquímetre, el qual indica de manera indirecta la zona concreta d’estacionament.
Els números del teclat estan col·locats en horitzontal, ordenats de l’1 al 0 per intentar prevenir errors.
El web de l’àrea d’estacionament regulat conté informació detallada i actualitzada, així com vídeos explicatius sobre com obtenir un comprovant horari.
Sentència judicial que dona la raó a la ciutadania en casos similars
Cal fer incís en què hi ha una sentència de primera instància que analitza aquest supòsit i considera que en aquests errors manca el requisit de culpabilitat, ja que la persona sí que ha demostrat diligència obtenint el comprovant i abonant la taxa. També determinen que aquest punt de les condicions d’ús és susceptible de considerar-se “clàusula abusiva”.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que sostenir que l’error no culpable l’ha d’assumir la ciutadania no és compatible amb el principi de proporcionalitat de l’article 29 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, que preveu que hi hagi “grau de culpabilitat o existència d’intencionalitat”.
La defensoria de la ciutadania barcelonina farà un seguiment de les actuacions municipals per tal de garantir que, un cop s’acabin les obres a la zona del parc de Joan Miró, es reposin els espais verds i es trasplantin els arbres talats.
Les obres de l’L8 de FGC
Les obres de l’L8 dels FGC van començar el dimarts 6 d’agost i la seva execució afecta l’arbreda del parc de Joan Miro, ja que es convertirà en l’espai logístic de les tasques per allargar la línia dels ferrocarrils entre la plaça d’Espanya i Gràcia. Segons informació de l’Ajuntament, entre la vegetació damnificada, hi ha 94 elements: 75 pins i 19 arbres més, en què gairebé la meitat són palmeres.
Barcelona, una ciutat amb manca d’espais verds
Barcelona es troba molt per sota dels barems desitjables quant a superfície de verd urbà per habitant: l’OMS indica que hauria de ser de 10-15 m2, mentre que a la ciutat barcelonina és de menys de 7 m2. Justament en el districte de l’Eixample, on tenen lloc les obres, la xifra és encara més negativa: menys de 2 m2 de verd urbà per habitant.
Per tal de treballar en la millora d’aquest greu dèficit, la Sindicatura ha recordat al consistori que ha de fer tots els esforços possibles perquè els parcs i jardins de què disposa la ciutat estiguin en bones condicions i es puguin utilitzar per afavorir la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania. És en aquest punt on la defensoria de la ciutadania barcelonina farà el seguiment i control d’aquestes obres, amb l’objectiu de copsar que no es perd cap espai verd a la ciutat.
La responsabilitat municipal per minimitzar les afectacions al veïnat
L’Ajuntament, tot i no ser el responsable directe de les obres d’ampliació de la línia L8 d’FGC, ha de vetllar perquè les incidències en la ciutadania siguin les mínimes possibles i es resolguin al més aviat millor. En concret, les obres ocasionaran afectacions en el carril bici de la banda nord de la Gran Via, la parada doble de bus, la parada de l’aerobús, i altres carrers com la carretera de la Bordeta i l’avinguda del Paral·lel.
Quant a la durada prevista de l’ocupació de l’espai on s’instal·la la zona logística, el consistori no va facilitar una resposta concreta a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per aquest motiu, tot i que es va informar el veïnat que l’afectació seria per dos anys i mig, vist el que ha passat en altres obres de gran envergadura, la Sindicatura vol remarcar la conveniència d’ajustar-se al màxim als terminis d’execució i, si pot ser, intentar reduir-los per tots els greuges que suposaran pel veïnat més proper.
En aquesta línia, la Sindicatura ha recomanat al consistori que promogui la constitució d’una comissió de seguiment de les obres, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya.
Segons ha informat l’Ajuntament a la Sindicatura,les directrius que actualment segueix la Guàrdia Urbana es basen en la saturació policial de l’espai, entesa com una mesura preventiva per evitar la instal·lació de venedors ambulants. Per exemple, en el cas concret del Park Güell,s’ha incrementat el nombre de policies, que ha passat de dos agents a quatre o sis des del mes de maig, amb la finalitat de generar una imatge de tranquil·litat i seguretat en aquell espai tan transitat per turistes.
La Sindicatura, com ja ha incidit en anteriors ocasions, emfatitza en què el col·lectiu de venedors en cap cas suposa un problema d’ordre públic vinculat a la inseguretat ciutadana. Al contrari: és el principal interessat a desvincular-se d’aquesta imatge d’inseguretat, i col·labora en la protecció de la seguretat ciutadana davant de situacions de furts i robatoris.
La intervenció policial també consisteix en la imposició de sancions. Segons informació que en el seu moment es va facilitar a la Sindicatura, el percentatge de pagament d’aquestes denúncies és d’un 3,46%.Aquestes dades denoten la manca d’eficàcia de l’aplicació del procediment sancionador, tant pel que fa a l’impagament de les multes com als efectes dissuasius que poden tenir. Malgrat que aquesta estratègia no ha donat bons resultats, es continua implementant de manera més intensiva en el marc del Pla Endreça impulsat pel consistori. De fet, segons fonts municipals, d’ençà de l’entrada en vigor del Pla Endreça, les denúncies per venda ambulant s’han incrementat en més d’un 30%.
Des d’aquesta perspectiva centrada en l’àmbit de la seguretat, tot i els esforços i els efectius policials que s’hi destinen, no s’aconsegueix erradicar el top manta, ja que no s’està incidint en les causes estructurals que el provoquen. Convé recordar que les causes de vulnerabilitat s’han d’abordar de forma holística des d’una triple dimensió: la condició de vulnerabilitat (ser vulnerable), la situació de vulnerabilitat (estar vulnerable, posant el centre en les barreres externes amb què es troba una persona) i la posició de vulnerabilitat (incidint en el paper de la persona o del col·lectiu en l’estructura de poder d’una societat). És en aquest sentit que la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que un abordatge només de caràcter policial no serveix per afrontar una realitat de caràcter estructural.
La perspectiva de la inclusió de les persones venedores
La Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona elaborada per l’Ajuntament l’any 2015 ja va confirmar la necessitat d’un abordatge social de la venda ambulant no autoritzada, i la necessitat de reforçar els itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la intensificació de l’acompanyament en la regularització de la situació administrativa de les persones venedores del top manta.
Actualment, la intervenció des de la perspectiva social que du a terme el consistori es fa a través de l’equip especialitzat per a l’abordatge de la venda ambulant no autoritzada (EAVANA) amb tres objectius: detectar i abordar situacions de vulnerabilitat social de les persones venedores; actuar com a observatori i fer mediació en possibles conflictes.
Malgrat aquesta intervenció des de l’àmbit social, la Sindicatura evidencia que, tot i la recollida de dades i informació per part de l’EAVANA, la gestió actual no es planteja ni ha posat en marxa instruments i mesures específiques per abordar les causes estructurals i combatre les vulnerabilitats socials derivades de l’exclusió administrativa, ni per facilitar oportunitats laborals al col·lectiu, a fi que puguin reconstruir els seus itineraris vitals.
Tot i les limitacions de la intervenció social, en anys anteriors l’Ajuntament de Barcelona va abordar el conflicte des de l’òptica dels drets de ciutadania, i va implementar una sèrie de mesures que, encara que eren insuficients per resoldre la situació, van permetre la inclusió social i la regularització de diverses persones del col·lectiu del top manta. Actualment, tot i la intervenció de l’EAVANA, es desprèn que una part important de les seves actuacions continuen enfocades a l’abordatge de la problemàtica des dels efectes que produeix l’ocupació no autoritzada de l’espai públic.
La necessària coordinació interadministrativa
En el fenomen de la venda ambulant no autoritzada no es poden obviar les limitacions competencials de l’Administració local per regular aquest fenomen i incidir sobre les principals causes que col·loquen les persones venedores en una situació d’exclusió social. “És del tot necessari abordar el fenomen en la seva especificitat amb una bona coordinació multinivell i multisectorial de totes les administracions públiques implicades”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
La Sindicatura es referma en la idea que l’abordatge de la venda ambulant irregular no es pot fer únicament des de l’òptica punitiva per l’ocupació de l’espai públic, perquè aquesta només agreuja la situació. Necessàriament, ha de passar per la implementació d’instruments i mesures més àmplies i coordinades entre les diverses administracions públiques, ja que serà la manera de poder posar fi a aquesta situació de marginació i deshumanització del col·lectiu.
El perfil de les persones que exerceixen el top manta a Barcelona
La venda ambulant no autoritzada, popularment coneguda com a top manta, respon a la projecció internacional de la ciutat i a la gran afluència de turisme. Es tracta d’una activitat exercida majoritàriament per persones migrades en situació administrativa irregular i, per tant, excloses del mercat laboral regularitzat, que es veuen abocades a la necessitat de treballar en l’economia informal com a mitjà de subsistència.
L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, amb unes conclusions encara vigents i que, entre altres, exposen el perfil de les persones que exerceixen l’activitat del top manta. El consistori detectava que la majoria tenia origen en països africans i indoasiàtics. Pràcticament tots havien fet un viatge migratori perillós, per al qual havien hagut de pagar preus elevats.
Majoritàriament són homes, sense perfil delinqüencial, en franges d’edat relativament joves, que no superen la mitjana de 45 anys. Gairebé tots tenen poques perspectives de poder iniciar processos de regulació a curt i mitjà termini. Així doncs, tot i tractar-se de persones que conviuen en el territori des de fa anys, no gaudeixen dels drets més bàsics. La seva situació d’exclusió suposa la privació parcial o total dels circuits normalitzats d’accés als drets.
Gran part d’ells coincideixen en la voluntat de quedar-se permanentment en el territori espanyol, aconseguir la regularització administrativa i poder accedir al mercat laboral per tal d’abandonar la venda ambulant. Es tracta d’un col·lectiu que, en general, no rep atenció social ni percep prestacions, i són poc usuaris dels serveis públics.
Contribució solidària durant la pitjor etapa de la Covid-19
La Sindicatura de Greuges de Barcelona creu convenient recordar l’acció solidària del Sindicat Popular de Venedors Ambulants durant la pitjor etapa de la pandèmia de la Covid-19. Va convertir la seva botiga en un taller de fabricació de mascaretes i bates d’ús mèdic, que van distribuir en centres hospitalaris per lluitar contra el coronavirus, servir la ciutadania i cobrir les necessitats en aquella situació sanitària tan complicada. També van crear un banc d’aliments solidari per distribuir menjar a les persones més necessitades.
Els sectors econòmics afectats per l’activitat del top manta
La venda ambulant està regulada pel Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària. L’article 4 es refereix a les condicions per a l’exercici de la venda ambulant, i assenyala expressament que, quan es tracti de venedors extracomunitaris, han d’acreditar disposar de permís de residència i de treball. Per tant, el decret no deixa espai a l’exercici de l’activitat per part de persones en situació administrativa irregular, el perfil majoritari d’aquests venedors.
Alguns sectors econòmics denuncien, principalment, dos aspectes del top manta que els afecten negativament: la falsificació o imitació de productes de marca, i la competència deslleial que exerceixen amb el comerç de proximitat.
Pel que fa al primer ítem de la falsificació de marques, al llarg dels anys s’ha alimentat el discurs que al darrere del top manta hi ha entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que exploten i utilitzen les persones venedores per distribuir aquests productes d’imitació. Tanmateix, la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelonano detecta unes estructures de xarxa jerarquitzada o presència de màfies que explotin els venedors o controlin la distribució dels productes. Aquest estudi municipal indica que els venedors, generalment, acostumen a adquirir la mercaderia de manera legal en polígons industrials de l’àrea metropolitana. A més, el consistori argumenta que en aquesta matèria és rellevant la denúncia de les persones perjudicades per iniciar actuacions, però que darrerament no han rebut cap denúncia de persones perjudicades per aquesta situació.
Quant a la competència deslleial d’aquesta activitat respecte d’altres autoritzades, l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC) va emetre la Resolució CO 137-2016, que parlava d’atendre el col·lectiu de persones en situació molt precària o d’exclusió cercant sortides laborals i també de combatre aquest fenomen des de la intervenció decidida en els nivells superiors de la cadena de distribució dels productes que es venen il·lícitament en la via pública per part de les diferents administracions. En aquesta línia, l’estudi municipal de 2015també exposava que després de diverses entrevistes amb responsables d’establiments comercials, no perceben els venedors ambulants com un col·lectiu conflictiu i assenyalen haver arribat a pactes verbals amb ells per no influir negativament en el desenvolupament de les activitats comercials.
Les normatives i la regularització administrativa
Com s’ha apuntat anteriorment, les persones migrades que arriben al territori espanyol de manera irregular es veuen abocades a treballar al marge del mercat laboral regular a fi de poder cobrir les seves necessitats bàsiques. La venda ambulant no autoritzada es recull en diverses normatives, tant d’àmbit estatal com d’àmbit local, que legitimen l’ús de mesures punitives contra l’exercici de l’activitat, amb conseqüències de caràcter econòmic, penal i administratiu per a les persones venedores.
En diverses ocasions, la Sindicatura ha traslladat al consistori el seu parer que les ordenances municipals, especialment la defomentar i garantir la convivència en l’espai públic de Barcelona, no poden incloure conductes que estan associades a persones vulnerabilitzades. La qualificació d’infracció d’aquestes conductes contribueix, en gran part, a estigmatitzar i deshumanitzar a les persones d’aquest col·lectiu, alhora que reforça la seva marginació social, ja que estan ocupant l’espai públic com a persones migrades, però també com a persones racialitzades.
Cal afegir que l’existència d’antecedents penals impossibilita l’obtenció del permís de residència, fet que porta les persones a la pèrdua d’expectatives de regularització, a la cronificació de la seva situació d’exclusió social i a quedar-se sense possibilitats d’accedir al mercat laboral i als drets socials. Ha quedat patent que, tot i les greus conseqüències de l’incompliment normatiu, aquest marc legal i aquesta manera d’actuar no ha estat eficaç.
La iniciativa legislativa Regularización.Ya
La Sindicatura de Greuges de Barcelona també vol recordar la iniciativa legislativa impulsada pel moviment Regularización.Ya. El 9 d’abril de 2024 el Congrés de Diputats va aprovar per majoria absoluta la presa en consideració de la ILP Regularització, que pot tenir conseqüències importants per iniciar procediments per regular la situació administrativa de gran part dels manters que hi ha a la nostra ciutat.
La proposta té l’objectiu de modificar la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, a fi que el Govern estableixi un procediment de regularització extraordinària de persones migrades en territori espanyol abans de l’1 de novembre de 2021. Aquesta mesura afectaria unes 500.000 persones migrades.
