La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha obert una actuació d’ofici per abordar la realitat de les persones joves migrades sense referents familiars des d’una perspectiva de garantia dels seus drets humans. Es tracta d’un col·lectiu que precisa un suport i un acompanyament específic per ajudar-los a fer el seu projecte de vida.
L’objectiu d’aquest estudi és obtenir una radiografia de la situació d’aquest col·lectiu a Barcelona; identificar les accions, els programes i les estratègies implementades per l’Ajuntament; trobar espais de millora i oportunitats municipals per a l’atenció d’aquestes persones, i per últim, fer propostes d’acció al consistori.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona, ha insistit en el fet que “els serveis destinats a l’atenció d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat no poden ser merament assistencialistes” i ha afegit que “esperem que la recent reforma del reglament pugui ajudar vertaderament a aquests joves a continuar els seus itineraris personals, educatius i laborals”.
La Sindicatura de Greuges cercarà com l’Ajuntament de Barcelona, dins les limitades competències que té en aquest àmbit, pot garantir el dret d’aquestes persones a tenir una vida digna de ser viscuda.
La recent reforma del reglament d’estrangeria
El dimarts 19 d’octubre del 2021 el Consell de Ministres va aprovar una reforma del reglament d’estrangeria per fer possible la regularització dels menors no acompanyats quan arriben a la majoria d’edat. L’objectiu d’aquesta reforma és flexibilitzar els requisits exigits per obtenir els permisos de residència i de treball.
Una de les principals modificacions del reglament d’estrangeria que introdueix el reial decret aprovat el darrer dimarts és que es redueix de 9 a 3 mesos el termini per obtenir el primer permís de residència. A més, obtindran el permís de treball i s’allargarà d’1 a 2 anys el primer permís de residència. Cal mencionar un últim canvi important que pretén aquesta reforma: podran completar els tràmits de residència o treball fins als 23 anys, fet que ara s’esgotava quan en complien 21.
Les dades a Barcelona
A la nostra ciutat, des de l’any 1999, actua el Servei de Detecció i Intervenció social (SDI) amb infants, adolescents i joves migrats sols que viuen als carrers i espais públics de Barcelona i es troben en situació de risc social greu. Aquest servei també intervé amb els joves en les mateixes circumstàncies fins que se’ls deriva definitivament als serveis socials bàsics d’atenció primària o a altres recursos, i en tot cas, fins que assoleixen l’edat de 21 anys.
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici per identificar l’impacte econòmic que l’increment del preu de les tarifes elèctriques està tenint en la ciutadania de Barcelona, així com en el consistori i les seves entitats municipals.
Augment del preu de la llum sense precedents
El cost de l’electricitat és una variable econòmica que afecta directament les famílies, empreses, persones autònomes i, també, al conjunt de l’Administració. Des del mes de febrer d’enguany s’ha produït un augment sostingut del preu de l’electricitat en el mercat majorista. Durant el setembre del 2021 aquest preu va marcar un màxim històric i gairebé va triplicar els preus de l’any anterior. A més a més, no sembla que aquesta exorbitant escalada de preus tingui una millor perspectiva en els pròxims mesos.
L’electricitat, un subministrament bàsic
Els elevats preus derivats del consum elèctric generen un alt grau de preocupació i incertesa en la ciutadania. Parlem d’un consum bàsic de primera necessitat amb una importància molt destacada en les economies domèstiques de la nostra ciutat, en què impacta de manera negativa, amb especial incidència en els col•lectius més vulnerabilitzats.
Els principis d’universalitat, igualtat d’oportunitats i cohesió social exigeixen que els serveis bàsics siguin accessibles i assequibles per a tota la ciutadania. La privació d’alguns d’aquests serveis essencials per a un sector de la població podria vulnerar la dignitat de les persones i el seu legítim dret al desenvolupament social. Per aquests motius, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha iniciat un expedient d’ofici que permeti avaluar la situació actual i conèixer quines accions municipals s’estan duent a terme per pal·liar els efectes d’aquest augment de preu de l’electricitat.
La intervenció de la Sindicatura
El nou síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anticipat que l’expedient d’ofici pretén analitzar si aquest augment de l’import de la tarifa elèctrica ha suposat un increment d’ajudes econòmiques i si s’estan plantejant mesures governamentals des del consistori per afrontar aquesta realitat. Bondia ha afegit que “cal saber com s’està coordinant aquesta situació en l’àmbit municipal i també investigar quin ha estat l’impacte per l’Ajuntament i les seves entitats municipals”.
Emprenc amb il·lusió aquest nou repte, compromès amb els drets humans de proximitat i garantint rigor, experiència i treball per fer de la Sindicatura de Greuges de Barcelona un espai de referència per tota la ciutadania i un organisme prestigiós i respectat en l’àmbit municipal. Aquests són alguns dels meus objectius en aquesta nova etapa que inicio al capdavant d’una institució amb gairebé 17 anys d’història a la nostra ciutat.
No puc deixar d’agrair a totes les persones que van participar en el procés de suport ciutadà i a totes les entitats barcelonines que van implicar-se en el procés d’elecció d’una nova Sindicatura de Greuges a la nostra ciutat, així com a totes les candidatures que van enriquir el debat amb propostes constructives per millorar el funcionament de la institució.
El meu nomenament comporta el compromís de fer efectiu el projecte que vaig presentar a l’inici del procés (7 eixos i 33 propostes) per tal d’establir un nou full de ruta de la institució. Això implica una aposta per un projecte de Sindicatura de Greuges amb experiència, a peu de carrer, compromesa amb els drets humans de proximitat i que actuï amb rigor i independència.
Tinc molt clar que la ciutat és la seva gent, les seves persones, el seu teixit social. Per aquesta raó, el meu propòsit és que aquesta institució estigui present en els setanta-tres barris i els deu districtes que la conformen. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha de ser un territori i no només una ubicació física; hem de treballar de forma itinerant en el territori per conèixer i connectar amb les problemàtiques de tota la nostra ciutadania.
Ens cal que la Sindicatura sigui una institució d’equilibri entre la ciutadania i l’administració. Hem de convertir els neguits, les preocupacions i les denúncies de la ciutadania en recomanacions clares a l’administració que permetin millorar els serveis municipals. Pretenc potenciar el tractament holístic de les queixes, i ho vull fer amb l’ajuda de taules de treball permanents, sectorials i transversals que permetin canalitzar el coneixement i el treball de les persones i entitats que configuren la nostra ciutat.
Promouré una Sindicatura de Greuges de Barcelona proactiva, que actuï en temps real per solucionar, o fins i tot per anticipar, la vulneració de drets de les persones. Entenc que he de liderar una Institució amb moltes potencialitats que ha de fer efectives totes les seves competències. Per això us demano que confieu en la Sindicatura per acompanyar les vostres denúncies i queixes, així com per impulsar actuacions d’ofici que visibilitzin les diferents problemàtiques, i que ens permetin millorar i transformar dinàmiques de la nostra ciutat.
Com ja he mencionat abans, la Sindicatura compta amb gairebé disset anys de trajectòria. Això no seria possible sense el camí recorregut per les dues síndiques que l’havien presidit anteriorment, Pilar Malla i Maria Assumpció Vilà, a qui reconec la tasca feta i agraeixo el seu compromís amb els drets de la ciutadania.
Tinc un gran repte al davant. Un projecte carregat d’il·lusió i amb una idea clara: fer de la institució un espai referent en la lluita pels drets humans de proximitat. A totes i tots, a les entitats, us demano que unim esforços per acompanyar i impulsar mesures que facin que el dret a una vida digna de ser viscuda vertebri totes les polítiques, normes, pràctiques i accions del nostre Ajuntament.
Avui comencem!
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona (2021-2026).
Avui m’acomiado de la responsabilitat de síndica amb què he complert durant els darrers onze anys de la meva trajectòria professional. Després de dos mandats com a síndica de greuges defensant els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania barcelonina, és moment de donar pas a una nova persona, tal com estableix el reglament de la Sindicatura.
És difícil dir adeu quan la teva feina és la teva passió i el teu motor de vida. Ajudar les persones que, d’una manera o una altra, formen part del dia a dia de la nostra ciutat és una de les sensacions més gratificants que he viscut mai. He estat una afortunada per poder presenciar l’evolució de la ciutat des d’una posició que m’ha permès participar-hi de manera directa. Sense cap mena de dubte, per mi aquesta etapa ha suposat un somni fet realitat.
Quan vaig accedir el maig del 2010 a aquest càrrec, em vaig trobar davant un repte molt il·lusionant i que alhora exigia una gran responsabilitat. D’aquelles que poden arribar a impressionar i generar dubtes sobre la capacitat d’una mateixa per dur-la a terme. Soc una dona, com moltes altres, que he treballat tota la vida. Aquesta realitat m’ha forjat un criteri, un punt de vista, un sentit que correspon probablement al del gruix del veïnatge barceloní. Aquest criteri ha madurat amb l’estima a les persones, la vida i la ciutat on visc, sempre amb un compromís de millorar aquest món mitjançant les petites coses que han estat al meu abast. Ser la defensora de la ciutadania barcelonina no podia ser una tasca fàcil, però el meu convenciment de fer-ho bé i fer créixer la institució era superior als possibles dubtes i temors relacionats amb la pressió. No soc jo qui he de posar nota als meus dos mandats, però sí que puc afirmar que he centrat tots els meus esforços a procurar millorar l’Administració mitjançant les nostres intervencions.
Sempre he volgut estar present en els carrers dels barris barcelonins, de la mà del seu veïnat i les seves entitats. Primer en la lluita contra el càncer, després a les entitats del Tercer Sector, i aquests darrers anys a la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Per això he considerat que la tasca d’una síndica és la immersió en els problemes que sorgeixen a la ciutadania, amb l’objectiu d’aportar solucions a totes les persones i entitats amb qui hem tractat els greuges i cercat les formes en què l’Administració pot arranjar-los. Haver-me tancat en un despatx a esperar queixes, o no dedicar tota la meva atenció i feina i temps, hauria estat fallar en el compromís assolit amb les entitats que em varen proposar, amb la confiança que també representava l’elecció unànime per part del consistori.
Quan acceptes la responsabilitat de ser síndica de Barcelona saps quin paper et toca jugar: el de la supervisió de l’activitat municipal i de la bona administració, tenint en compte les lleis, l’ètica i l’equitat, i alhora una gran estima a la ciutat. Aquest fet pot generar una sensació negativa de fiscalització de la feina, tant en alts càrrecs com en els tècnics de l’Ajuntament amb qui he tractat dia rere dia. Tot i això, crec que tothom ha tingut clar que l’únic objectiu de la nostra institució és el de millorar els serveis municipals i que la ciutadania pugui gaudir dels seus drets amb una millor administració.
Per mi han estat onze anys al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, amb tres governs diferents. Sempre, i vull remarcar aquest sempre, hem demostrat que som una institució independent i objectiva que atén tota persona, col·lectiu o entitat jurídica que se senti agreujada per l’Ajuntament. Mai m’he fixat en el color del grup polític municipal que ha estat al capdavant del consistori, ja que l’únic important per a mi ha estat la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania.
Estic molt satisfeta perquè la Sindicatura de Greuges de Barcelona avança i es consolida des de la seva creació l’any 2005. Hem pogut executar la nostra tasca gràcies al treball seriós i compromès d’un equip de professionals del qual m’enorgulleixo, tant d’haver après, i molt, de la seva professionalitat, com del goig d’haver-lo liderat. La direcció de la Sindicatura ara estarà en mans d’en David Bondia, a qui li desitjo tots els èxits, perquè la seva sort serà la de tota la ciutat. En David ja sap, com així ja li he transmès, que soc i seré a la seva disposició pel que calgui, com jo he comptat sempre que ho he necessitat amb Pilar Malla, la primera síndica de la ciutat.
Ciutadania; tota persona resident, nouvinguda i passavolant; entitats veïnals i sectorials; regidores; treballadores municipals; sindicatures d’altres localitats; periodistes; companyes, gràcies. Moltes gràcies. Només puc agrair-vos que hàgim estat companyes de viatge durant més d’una dècada. Per la professionalitat amb què hem tractat tots els assumptes; pel respecte que sempre ha imperat en les nostres discussions o desavinences, i en definitiva, per remar totes en la mateixa direcció: fer de Barcelona una ciutat més justa i equitativa, respectuosa amb els drets i llibertats de la ciutadania. També vull agrair molt especialment a la meva família per tot el suport que m’ha donat i el costat que m’ha fet durant tot aquest temps. Perquè sense el seu suport incondicional això no hauria estat possible.
Les qui em coneixeu ja sabeu que no soc persona d’estar quieta durant gaire temps. Igual que he fet fins ara, com a dona i com a barcelonina, seguiré implicada en la lluita social, contribuint a construir una societat més justa i sense discriminacions.
Ens veiem als carrers de la nostra estimada ciutat!
Maria Assumpció Vilà i Planas, síndica de greuges de Barcelona (2010-2021).
El plenari de l’Ajuntament ha nomenat aquesta tarda a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona. En els pròxims dies prendrà possessió del càrrec.
En el marc del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, els grups polítics municipals han nomenat a David Bondia com a nou síndic de greuges de Barcelona pel període 2021-2026, en substitució de Maria Assumpció Vilà, que ha estat al capdavant de la Sindicatura durant dos mandats (2010-2015 i 2016-2021).
La trajectòria de David Bondia
David Bondia és president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i Professor titular de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat de Barcelona.
Va participar en la redacció i adopció de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat i del Pla de Drets Humans de Catalunya. Ha assessorat sindicatures locals, diversos municipis i al Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals.
També és membre de la Comissió d’Empara del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.
Com s’ha escollit el nou síndic
Entre els mesos de gener i març d’enguany, les diferents entitats de la ciutat inscrites en el Fitxer d’Entitats municipals van presentar fins a vuit candidatures diferents per ocupar el càrrec de nou síndic o nova síndica de greuges de la ciutat: David Bondia; Ramon Nicolau; Jordi Giró, Zaida Muxí, Isabel Alonso, Ricard de la Rosa, Rosa Cañadell i Rafel López.
Posteriorment, entre el 19 d’abril i el 19 de maig del 2021, va dur-se a terme la fase de suport ciutadà a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Barcelona mitjançant la plataforma en línia Decidim.Barcelona i un sistema de verificació integrat amb el padró municipal, on podien participar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona. Aquest procés de suport ciutadà, amb caràcter no vinculant, va comptar amb la participació de 3.034 persones i l’adhesió de 189 entitats a les diferents candidatures.
Si bé el mecanisme per donar suport a alguna de les vuit candidatures va fer-se exclusivament per internet, van habilitar-se també cinc punts d’acompanyament presencial per a aquelles persones sense recursos informàtics o coneixement per participar-hi i salvar així la bretxa digital.
Candidat/a
Vots de la ciutadania
Vots de les entitats
David Bondia
1.414 suports ciutadans
57 adhesions d’entitats
Ramon Nicolau
410 suports ciutadans
73 adhesions d’entitats
Jordi Giró
288 suports ciutadans
23 adhesions d’entitats
Zaida Muxí
270 suports ciutadans
10 adhesions d’entitats
Isabel Alonso
215 suports ciutadans
6 adhesions d’entitats
Ricard de la Rosa
186 suports ciutadans
9 adhesions d’entitats
Rosa Cañadell
167 suports ciutadans
3 adhesions d’entitats
Rafel López
84 suports ciutadans
8 adhesions d’entitats
Resultats del procés de suport ciutadà
Després del procediment de suport ciutadà dut a terme durant els mesos d’abril i maig, és el Plenari del Consell Municipal qui ha de nomenar elnou síndic o la nova síndica mitjançant un acord adoptat per les dues terceres parts dels 41 regidors i regidores que formen l’Ajuntament de Barcelona. Els membres del Plenari del Consell Municipal han arribat a un consens que permet el nomenament de David Bondia com a nou síndic de greuges de la ciutat, amb els vots a favor de Barcelona en Comú; PSC; ERC, i Junts per Catalunya, i els vots en contra de Ciutadans, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici iniciada l’any 2020 sobre la implementació d’elements accessibles i inclusius en les àrees de jocs infantils amb dues recomanacions: d’una banda, que tant la renovació de les àrees com la creació de noves zones de joc infantil comptin amb criteris d’accessibilitat i inclusió per complir amb l’objectiu del 100 % l’any 2030: i d’altra, que cada barri barceloní disposi, com a mínim, d’una d’aquestes àrees per tal que les famílies amb infants amb diversitat funcional no siguin discriminades.
El propòsit de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030 presentat l’any 2019, és que el 100 % de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.
Amb una visió global de les dades, es pot arribar a la conclusió que, en casde seguir aquesta tendència, serà difícil aconseguir l’objectiu previst, més encara quan s’ha copsat que de totes les noves àrees de joc creades només una part s’han construït amb criteris d’accessibilitat i inclusió. Si s’acota més el focus, s’observa que de les 89 noves àrees de joc previstes per al període 2015-2019, només se n’han creat 73, i d’aquestes només 26 disposen de jocs accessibles o inclusius.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que si bé hi ha hagut una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La Sindicatura ha ressaltat la necessitat de dur a terme les zones de joc infantil accessibles i inclusives: “Si es vol consolidar una nova visió del joc a la ciutat i que sigui capdavantera en les polítiques d’accessibilitat i inclusió, cal perseguir l’objectiu que cada barri compti, com a mínim, amb una àrea amb jocs infantils accessibles, inclusius i adaptada per als infants amb diversitat funcional”.
Cal tenir en compte i diferenciar que no només es tracta d’accessibilitat física als espais de joc infantil, sinó que el joc en qüestió també sigui inclusiu des del punt de vista comunicatiu i cognitiu. Com bé mostren les xifres, és evident que la infraestructura lúdica de la ciutat no és prou diversa per oferir propostes inclusives per a la infància barcelonina.
L’origen de l’actuació d’ofici de la Sindicatura
Les primeres denúncies rebudes en aquesta institució sobre aquesta temàtica daten de l’any 2016, quan la síndica ja va emetre una decisió en què demanava promocionar i construir més zones de joc infantil plenament accessibles i inclusives. Tres anys més tard, i després de tornar a contactar amb les famílies, van expressar que tot i que havia passat el temps, la situació dels parcs infantils inclusius seguia igual i no havia millorat.
Per aquest motiu, l’any 2020 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va obrir una actuació d’ofici per esbrinar el grau d’accessibilitat i inclusivitat amb què compten les àrees de joc infantil de la ciutat, amb motiu de les queixes presentades per famílies amb infants amb diversitat funcional que tenen dificultats per trobar parcs infantils amb elements de joc accessibles i inclusius.
Les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona
En el plenari municipal del 23 de febrer del 2018 va presentar-se la mesura de govern Cap a una política de joc a l’espai públic. El document identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla de joc a l’espai públic 2020-2030, i té l’objectiu d’”ampliar i diversificar les oportunitats de joc lliure i inclusiu a les àrees de joc”.
L’any 2019 va presentar-se el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, una iniciativa amb 10 fites clau, entre elles la d’”incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional afavorint el joc inclusiu i l’entorn accessible a les àrees de joc mitjançant millores de disseny d’accessibilitat universal i augmentant els elements de joc certificats com a inclusius”. El propòsit final, amb data límit l’any 2030, és que el 100 % de les àrees de joc siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius.
L’anàlisi de la Sindicatura respecte de la renovació i la creació de noves àrees de joc infantil
Període 2015-2017
Durant el període 2015-2017 es van crear 59 àrees de joc: només en 16 d’aquestes van instal·lar-se jocs inclusius i no en tots els casos van incloure elements d’accessibilitat. La creació d’aquestes àrees va concentrar-se en els districtes de Sant Martí i l’Eixample. Per altra banda, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris no van comptar amb cap nova àrea de joc infantil.
En aquell mateix període van renovar-se 111 àrees de joc infantil: tan sols van incloure elements inclusius 35 d’elles, i únicament en 14 van incorporar-se elements accessibles. Com en el cas anterior, el gruix de les actuacions va concentrar-se en el districte de Sant Martí, mentre que Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó van ser els districtes amb menys actuacions.
Període 2018-2019
Entre els anys 2018 i 2019 estava prevista la creació de 10 noves àrees de joc infantil: només tres disposen de jocs accessibles o inclusius, altres tres àrees no disposen de cap element accessible ni inclusiu, i les altres quatre encara no s’han dut a terme (una està en projecte i les altres tres en obres).
En aquell mateix període van renovar-se 39 àrees de joc infantil, en què es constata un canvi de tendència respecte de les renovacions del període anterior: en 32 d’elles s’han incorporat elements accessibles o inclusius. En aquest cas, el gruix de les actuacions s’ha produït a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.
Pel que fa als 20 nous espais lúdics previstos pels anys 2018 i 2019, cal destacar que només se n’han construït 8, mentre que la resta d’espais projectats han estat anul·lats o suspesos i encara es continua sense informació al respecte.D’aquests vuit que sí que s’han dut a terme, un no disposa de jocs accessibles ni inclusius (Pla del Sol) i dos d’ells no disposen d’elements accessibles (Parc Central de Nou Barris i Parc de la Pegaso).
La Sindicatura ha denunciat la naturalesa d’aquestes actuacions: “Tenint en compte els objectius perseguits en el Pla de Joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030, no ens expliquem la raó de la inexistència de jocs accessibles o inclusius en espais lúdics de nova creació”.
Dificultat per conèixer el nombre total d’àrees de joc infantil a Barcelona
Així doncs, queda palesa la dificultat per obtenir informació precisa sobre quines són les àrees de joc accessibles. Tampoc és possible conèixer on estan situades les úniques 10 àrees de joc adaptades per a nens i nenes amb diversitat funcional. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona es considera necessari fer un esforç per tal que pròximament aquestes informacions siguin accessibles per a les famílies d’una manera fàcil, ràpida i intuïtiva.
Durant l’estiu de l’any passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre diverses queixes que denunciaven les dificultats amb què es troben les persones amb diversitat funcional que volen banyar-se a la costa barcelonina. Les persones promotores de les queixes formen part de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional i van reportar els problemes que estan patint enguany en relació amb el servei de bany assistit.
Posteriorment, aquesta queixa dels usuaris i usuàries va ampliar-se per l’aplicació del nou Plec de clàusules tècniques del nou contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, la licitació del qual es va publicar en data 9 de març de 2021. La Comissió considera que aquest plec no incorpora les demandes i problemes treballades des del grup de persones amb diversitat funcional.
Què és el servei de bany assistit?
Les platges accessibles amb servei de suport al bany són les adreçades a aquelles persones que tenen mobilitat reduïda i que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Aquestes dues darreres temporades de bany han estat adaptades per la necessitat d’aplicar mesures de protecció contra la covid-19 per garantir la seguretat sanitària dels banyistes i del personal tècnic i voluntaris de suport, la més important de les quals és assegurar que es respecta la distància d’1,5 metres entre les persones, raó per la qual es modifica la normativa d’ús d’aquest servei.
Les queixes de les persones usuàries
Les persones usuàries expliquen que anteriorment s’oferia el servei de bany assistit a quatre platges barcelonines: Fòrum, Llevant, Icària i Barceloneta. Des de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional han lamentat que des de l’estiu de l’any 2020 s’hagi decidit unilateralment suprimir aquest servei a dues de les platges i els únics punts de servei siguin a Fòrum i Icària.
D’altra banda, també denuncien una situació de discriminació a què es veuen sotmeses les persones amb diversitat funcional: el límit d’aforament de 4 persones dins l’aigua a la platja d’Icària i de 2 persones a la platja del Fòrum. “Si la població en general pot banyar-se de manera normal sempre que respectin la distància de seguretat, per què nosaltres tenim límit d’aforament en el bany?”, es pregunten des de la Comissió.
Un altre dels temes que ha causat el malestar del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que se’ls pot negar el bany amb bandera verda si es considera que hi ha onades, quan abans aquesta prohibició només es duia a terme si hi havia bandera groga. Per últim, relaten que estan obligats a anar amb un acompanyant a la platja, fet que limita la seva autonomia. “El servei de bany assistit a les platges no té gaire sentit si ens obliga a les persones amb diversitat funcional a anar acompanyades”, conclouen les queixes ciutadanes.
Després de conèixer les denúncies de la Comissió de platges per a persones amb diversitat funcional, la síndica de greuges de Barcelona s’ha dirigit a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per comprovar si s’han vulnerat els drets d’aquest col·lectiu; estudiar el protocol que regeix el servei; saber els motius pels quals no s’ofereix el servei a la platja de la Barceloneta i del Llevant, i conèixer les actuacions previstes per posar solució als greuges exposats.
La resposta municipal
En relació amb la pèrdua de dos punts de bany (Barceloneta i Llevant) l’any 2020, l’Ajuntament informa que va ser degut a dos fets excepcionals: els efectes causats pel temporal Glòria del gener d’aquell any, i per la crisi sanitària mundial de la Covid-19. El consistori afegeix que en aquest 2021, tenint en compte que encara estem sota els efectes de la pandèmia, han seguit les mateixes mesures que van establir-se l’estiu anterior.
Des del consistori s’explica que el servei de suport al bany adreçat a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden accedir a l’aigua de manera autònoma es prestarà sota la supervisió del personal tècnic, però sense contacte directe, amb un aforament limitat de l’àrea a quinze persones exclusivament. Es manté la cita prèvia (usuaris individuals i grups organitzats) i es recomana venir amb un assistent personal, però això no s’estableix com obligatori.
També informa que el servei s’estructura al voltant de 3 punts d’atenció a les platges (Sant Miquel, Platja de la Nova Icària i Zona de Banys del Fòrum), si bé poden variar de localització en funció dels usos canviants de les platges, o bé si es considera més oportú. D’aquesta manera, enguany aquest servei s’ha tornat a oferir en circumstàncies excepcionals. Cal tenir present que aquestes limitacions i mesures que s’estableixen a les platges de Barcelona i en els serveis que es presten van evolucionant d’acord amb les mesures que en diferents àmbits s’acorden en el marc dels Plans de desconfinament per la Covid-19 que aprova el Govern de Catalunya. Aquests plans són d’obligat compliment per part de les administracions locals que han d’adaptar les seves pròpies mesures i plans al marc referencial que aprova el Govern de Catalunya.
Més queixes de les persones usuàries sobre els aspectes organitzatius
Algunes de les queixes efectuades per les persones usuàries fan referència a aspectes organitzatius.
El Servei de suport al bany es troba externalitzat, i el contracte administratiu que el regula depèn de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (IMPiJ), tot i que són diversos els agents implicats en el funcionament, amb les corresponents responsabilitats: la Direcció de platges s’encarrega de la gestió i coordinació de les platges; l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ocupa de la instal·lació i el manteniment de les passeres i la dotació de material, i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) dóna suport tècnic i especialitzat als diversos agents implicats, alhora que coordina la taula de treball sobre aquest projecte. En relació amb el funcionament del servei, l’activitat s’emmarca en allò que estableix el corresponent contracte del servei de platges accessibles i suport al bany a persones amb discapacitat a les platges de la ciutat de Barcelona, licitat aquest any per part de l’IMPiJ i amb data d’adjudicació el 18 de maig de 2021.
Bona part de les qüestions plantejades per les persones promotores de la queixa que fan referència a temes com el bon estat del material, el manteniment correcte de les instal·lacions, la puntualitat en l’inici de l’activitat o el bon tracte que ha de tenir el personal amb les persones, entre altres, es troben definides en el Plec. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol manifestar-se que la millora en la satisfacció del servei per part de les persones usuàries depèn majoritàriament del correcte compliment i supervisió de l’execució del contracte, tasca que correspon a l’IMPiJ com a responsable del contracte.
Aquesta Sindicatura entén que a la Taula de coordinació convocada per l’IMPD és on cal analitzar les necessitats i consensuar les millores a aplicar per part dels diferents agents implicats. Tanmateix, pel seu bon funcionament de la mateixaés essencial la tasca de coordinació que ha de fer l’IMPD. Hem de recordar que la missió de l’IMPD, tal com recullen els seus estatuts, és promoure activitats, impulsar programes i prestar serveis a les persones amb discapacitat i diversitat funcional de Barcelona, per tal de millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat.
Després de més de sis anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, assenyala la necessitat de planificar les accions concretes de la recuperació d’aquestes dues baranes històriques.
L’any 2014 la síndica ja va mostrar interès en la recuperació d’aquestes dues baranes històriques, i la primera resposta municipal va desestimar aquesta iniciativa per l’elevat cost que suposava. Però durant el mes de juliol d’aquell mateix any la situació va canviar i el Departament de Projectes Urbans va encarregar el projecte executiu de renovació de baranes en dos accessos històrics al metro: Palau Robert i Casa Batlló, que suposava una despesa de 425.759,52 euros. En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va valorar positivament la recuperació d’aquests elements ornamentals, tenint en compte el fet que l’Ajuntament acomplia amb el mandat legal de preservar i mantenir el patrimoni artístic i històric de la ciutat.
Posteriorment, l’any 2015, la Tinència d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat exposava que l’execució del projecte de recuperació dels accessos del metro de Palau Robert i Casa Batlló, restava a l’espera de la partida pressupostària corresponent. Des de la Sindicatura se seguia destacant positivament que s’hagués elaborat un estudi al respecte i que hi hagués previsió d’actuació. Tot i això, es lamentava que actuacions anteriors, menys curoses amb el patrimoni de la ciutat, haguessin de generar una despesa en aquells moments i per això es recomanava al consistori, que per evitar que es reproduïssin situacions similars, es vetllés adequadament per la conservació dels elements patrimonials o singulars a la ciutat.
No obstant això, ens trobem a l’agost de l’any 2021 i persisteix la mateixa situació, davant la manca d’assignació pressupostaria pel projecte. S’observa, per tant, que han transcorregut més de 6 anys des de l’existència del projecte executiu per a la recuperació de les baranes històriques de Palau Robert i Casa Batlló. Aquest és un termini excessivament dilatat per a desenvolupar una actuació, sobre la qual es rep similar explicació al llarg dels anys: la manca de pressupost al respecte. Un període de sis anys sense que s’hagi assignat el pressupost necessari posa de manifest la manca d’una voluntat municipal clara per a la seva execució, fet que preocupa a la síndica.
Tant la normativa bàsica com la tasca que el mateix Ajuntament de Barcelona assumeix com a pròpia, indiquen la necessitat de preservar i promoure el patrimoni de la ciutat. La manca d’actuació en la reposició de les baranes de metro històriques de Palau Robert i Casa Batlló, estableix una distància clara cap a allò que prescriu la normativa i els compromisos municipals. Per aquest motiu, la síndica vol assenyalar la necessitat que es planifiqui de forma concreta quan es podran desenvolupar les accions sobre les quals ja existeixen estudis i projecte, per a la certa i prompta recuperació de les baranes històriques d’accés al metro de Palau Robert i Casa Batlló.
Després de la denúncia del veïnat de les Corts, la síndica de greuges de Barcelona ha recomanat que s’adeqüi la planificació d’un espai del Districte que actualment compleix la funció d’aparcament, per convertir-lo en verd i dotar-lo de coherència amb l’objectiu de tenir una ciutat més sostenible i verda.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut el malestar ciutadà en què s’exposa la disconformitat amb l’Ajuntament pel no desenvolupament d’un espai qualificat de zona verda a l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, on hi ha un pàrquing provisional de cotxes, amb deficiències de conservació. El ciutadà explica que el Districte el va informar que no es trobava previst desenvolupar la zona verda que el planejament fa anys que preveu, fet que considera un greu perjudici per al veïnat de la zona, que en lloc de gaudir de la zona verda prevista han de patir un pàrquing amb les molèsties que comporta i un espai que no es troba degudament mantingut.
Actuacions previstes a les Corts
Cal citar que tots els districtes de Barcelona estan adoptant mesures de Govern de declaració d’emergència climàtica, en què la ciutat planteja set grans canvis de model. Dins d’aquests canvis es destaca, com a reptes més rellevants, incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori, així com transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut. També es manifesta en aquest canvi de model que cal recuperar l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social, com ha estat per exemple la implementació de les superilles i l’increment de verd urbà.
A les Corts, dins les actuacions clau de verd urbà, destaca: millorar el manteniment dels parcs del Districte, les seves condicions i els seus usos, com és el parc Cervantes, els jardins de Bacardí i els jardins de Clara Campoamor; redactar el nou espai verd públic al carrer de John M. Keynes, i urbanitzar la nova zona verda de l’avinguda de Mare de Déu de Lorda i el nou espai verd d’Europa-Anglesola.
L’illa de carrers protagonista de la queixa
Dins de l’illa formada pels carrers Benavent, Felipe de Paz, Comandant Benítez i travessera de les Corts, manca per urbanitzar un solar destinat a zona verda. Aquest espai té una qualificació de 6b Parcs i Jardins de nova creació de caràcter local des de fa molts anys, que va mantenir-se en la darrera Modificació del Pla Especial de Reforma Interior del sector Bacardí de l’any 1999.
Aquesta provisionalitat com a pàrquing, segons ha informat l’Ajuntament, no té data de finalització, ja que no hi ha cap previsió i no es troba entre les actuacions a prioritzar per crear la zona verda, d’acord amb el Pla d’Actuació del Districte per al període 2020-2024.
Ara bé, tot i que, com s’ha comentat en el punt anterior, l’espai objecte d’anàlisi està qualificat d’espai verd en el planejament especial, res es diu d’aquest espai en les mesures municipals. Per tant, sembla que es renunciï a la seva implementació com a zona verda en un futur, tot i que fer-ho reforçaria totes les línies estratègiques i objectius que ha marcat l’Ajuntament. A més a més, es donaria compliment al planejament previst des de fa molts anys.
Finalment s’ha de remarcar també la millora en el paisatge urbà que suposaria pel veïnat de la zona, ja que no només es tracta de possibles deficiències en el manteniment de l’espai (que l’Ajuntament informa que han estat corregides), sinó del dret de la ciutadania a gaudir d’un paisatge urbà harmònic, i a la millora, protecció i manteniment d’aquest i de la imatge de la ciutat, que queda desvirtuat actualment amb l’ús que es fa de l’espai com a aparcament de cotxes.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha advertit al Districte de l’Eixample de la necessitat de tramitar els procediments d’intervenció, com per exemple les llicències d’obres, d’acord amb els processos establerts i dins dels terminis que a aquest efecte s’estableixen.
El mes de juliol d’enguany el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (coac) ha publicat un estudi en què ha mostrat la seva preocupació per l’augment en l’endarreriment de la concessió de llicències d’obres arreu del territori català. El COAC considera que s’ha produït un “clar empitjorament” en els últims anys. En aquest sentit, exposa que el temps d’espera entre la presentació de la llicència i la concessió oscil·la de mitjana al voltant dels 7,4 mesos; per sobre dels 5,6 mesos registrats el 2019.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona també és coneixedora d’aquesta realitat a la nostra ciutat, on fins i tot ha copsat períodes de més de 20 mesos sense resoldre una llicència d’obres. “És un termini absolutament excessiu i supera àmpliament el que està previst en la normativa, ja que l’article 26 de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO) estableix el termini per resoldre en dos mesos en els procediments generals, i en tres mesos en aquells procediments que requereixin informes preceptius d’altres serveis”, ha manifestat la defensora de la ciutadania barcelonina, Maria Assumpció Vilà.
Aquesta Sindicatura és conscient de la sobrecàrrega de feina que des de fa anys tenen els serveis de llicències i inspeccions dels districtes, així com llurs serveis jurídics. Tot i que evidentment això no serveix per excusar el compliment correcte de la normativa, com ja hem dit en anteriors ocasions, és imprescindible que aquests serveis estiguin dotats de personal suficient i de les eines adequades per tramitar de manera àgil i eficient els procediments dels quals són responsables.
Després de conèixer retards molt significatius en l’atorgament de subvencions per part de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la síndica de greuges ha recomanat adoptar les mesures necessàries per millorar i agilitzar el procediment d’atorgament de subvencions, amb l’objectiu de reduir els terminis en la resolució de recursos i adequar-se a una bona Administració. D’altra banda, la síndica també ha traslladat a l’ICUB que, si no li resulta possible complir els terminis previstos, informi la part interessada sobre les raons del retard i el termini de temps estimat.
Gairebé un any i mig sense rebre una subvenció atorgada
Una entitat barcelonina s’ha dirigit a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per denunciar que, després de gairebé un any i mig, encara no s’ha efectuat el pagament d’una subvenció municipal atorgada. Afegeix que malgrat haver presentat diverses instàncies, i haver intercanviat correus electrònics i trucades amb l’ICUB, la resposta municipal ha estat que “s’està tramitant”, sense detallar en quin moment del procés s’hi troba.
L’entitat promotora de la queixa al·lega que una vegada aportada la documentació requerida per optar a la subvenció, i reconegut per l’ICUB el dret a obtenir-la per Resolució de 19 de desembre de 2019, en data 9 de març de 2021 encara no s’havia efectuat el pagament. L’ICUB ha explicat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona que el fet de presentar la documentació presencialment i en format paper és el que ha fet que es demorés més el procediment. En tot cas, si el fet de presentar-la presencialment i en paper suposava que trigués setmanes a arribar al departament de subvencions, res impedia que, per tal de no perjudicar la persona interessada, aquesta hagués estat requerida perquè esmenés la presentació presencial de manera electrònica, tal com preveu l’article 68.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
Per tant, un cop la promotora de la queixa va acomplir el requeriment, dins el termini i en la forma escaient, és l’Administració qui ha d’actuar amb la màxima diligència i eficàcia per resoldre el recurs presentat per tal que la subvenció atorgada es pugui fer efectiva de manera immediata. “Cal tenir en compte que, malgrat la justificació donada per l’ICUB, la quantitat de la subvenció atorgada tampoc va satisfer-se durant l’exercici 2020”, ha afegit la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.
En aquest sentit, no es pot obviar que un termini excessivament llarg en la resolució fa que el dret a una bona Administració esdevingui irrellevant. Resulta evident que l’expectativa creada per l’Administració i la confiança del ciutadà amb l’actuació d’aquesta s’ha vist afectada pel retard en el pagament de la subvenció, que, a més de cobrar amb un retard considerable, ha provocat un greuge consistent en la pèrdua d’un poder adquisitiu temporal per l’actuació poc àgil i eficaç de l’Administració.
Pel que fa a la petició d’informació de l’entitat sobre l’estat de l’expedient, fonts municipals han confirmat a la síndica que a la sol·licitud reiterada sobre l’estat de l’expedient, s’ha respost que “estava en tràmit”. La Sindicatura de Greuges de Barcelona defensa que aquesta no és la informació que ha de facilitar una Administració eficaç. El ciutadà té dret a conèixer els motius del retard en el pagament de la subvenció, més quan aquest ha donat compliment als requeriments efectuats per l’Administració. En aquesta línia, cal recordar la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que reconeix el dret dels interessats que puguin conèixer en tot moment l’estat del procediment, així com la forma i manera en què està sent tramitat. Finalment, l’entitat promotora de la queixa va rebre la subvenció de l’Institut de Cultura de Barcelona el darrer 7 de maig del 2021, gairebé 18 mesos després de formalitzar la documentació per rebre-la.
El dret al reagrupament familiar de les persones migrades és inherent al dret a la vida familiar i a mantenir la unitat familiar com a grup fonamental de la societat. Per tant, parlem d’un dret digne de protecció i assistència. Aquest dret està reconegut, entre altres, en la Declaració Universal dels Drets Humans, en tractats internacionals, i en la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i les seves famílies. A Espanya, el dret a la vida familiar de les persones estrangeres ve recollit a l’article 16 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats els estrangers en Espanya i la seva integració social.
El reglament d’estrangeria disposa que un dels requisits pel reagrupament familiar és disposar d’un habitatge suficient per donar acollida als familiars reagrupats. Aquest requisit es vehicula a través de l’informe d’adequació d’habitatge, competència de les comunitats autònomes, a les quals s’atorga un termini de 30 dies per elaborar-los. També es preveu la possibilitat que, per acord exprés, aquests informes siguin confeccionats pels Ajuntaments. Aquesta és la situació de Catalunya, que, en el cas de Barcelona, delega l’elaboració d’aquest informe a l’Ajuntament, que disposarà del mateix termini de 30 dies per elaborar-lo i notificar-ho.
Tot i que el termini és de 30 dies, en els casos denunciats la síndica de greuges de Barcelona ha comprovat com gairebé quatre mesos després de la petició dels ciutadans i ciutadanes, encara resta pendent dur a terme la inspecció ocular de l’habitatge. “És evident la demora excessiva a l’hora d’emetre i notificar l’informe”, ha denunciat la defensora Vilà.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha al·legat dificultats derivades de la COVID-19, que han impedit atendre les sol·licituds en temps, ja que no disposava d’un contracte de serveis vigent que donés cobertura a aquesta gestió. La síndica entén que es pot preveure la pròrroga del contracte fins que es produeixi una nova adjudicació, amb la finalitat de continuar donant el servei a la ciutadania i que aquesta no vegi vulnerats els seus drets.
L’article 55 del Real Decret 557/2011 contempla per a aquests casos la possibilitat de justificar el requisit de suficiència habitacional per qualsevol mitjà de prova admès en dret. Així, el mal funcionament de l’administració pot induir a les persones sol·licitants a recórrer a aquests altres recursos probatoris en l’àmbit privat, havent de suportar una despesa superior, ja que no hem de deixar de banda que prèviament a la sol·licitud d’aquest tràmit a l’administració s’han d’abonar les corresponents taxes.
Davant l’incompliment municipal dels terminis legalment previstos per a aquest tràmit, la síndica ha recomanat a l’Ajuntament que activi els recursos necessaris per agilitzar-ho i evitar que es continuï vulnerant el dret fonamental a la vida familiar de les persones estrangeres.
