Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona crea un grup de treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència

Abus assetjament Sindicatura

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha impulsat la creació del Grup de Treball per abordar l’abús i l’assetjament sexual a dones, infància i adolescència, que pretén esdevenir un espai per tractar quin és l’avenç necessari en el tractament d’aquestes situacions per part dels organismes públics locals, així com contribuir al procediment de recuperació de les seqüeles generades en les víctimes. “La voluntat del Grup de Treball va més enllà d’un suport a la Sindicatura, ja que ha de ser un punt de trobada entre els diferents agents que acompanyen les víctimes d’aquestes situacions”, ha afirmat David Bondia, síndic de Barcelona.

Aquest grup de treball compta amb la participació de diversos perfils professionals, amb l’objectiu de dur a terme un tractament holístic de la situació: el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia; l’advocada i criminòloga experta en dret penal i gènere, Carla Vall; l’actriu i vocal de l’Acadèmia del Cinema Català, Maria Molins; la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Aina Troncoso; les periodistes d’investigació Núria Juanico i Albert Llimós; la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet, la mateixa Vicki Bernadet, i la psicòloga de l’Associació in via, Patricia Ortuño.   

Durant la primera trobada, han sortit a la llum algunes de les demandes i denúncies més repetides en les persones que han patit una situació d’abús o assetjament: necessitat de comptar amb més recursos; els serveis dirigits a víctimes sovint estan col·lapsats; sobrecàrrega dels professionals vinculats; suport terapèutic des de l’inici; o la mancança formativa i capacitadora en perspectiva de gènere i protecció de la infància i adolescència, entre altres.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha manifestat “la voluntat d’actuar perquè les víctimes tinguin en la Sindicatura de Greuges de Barcelona un mecanisme de defensa dels seus drets, contra l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals”. Bondia també ha volgut subratllar “la preocupació de la institució pels processos de reparació del dany a les víctimes, en què creiem que hi ha una manca d’eines i instruments en l’acompanyament a la persona”.

Notícies

El síndic recomana a l’IBE que estableixi mesures de control per evitar la repetició de situacions discriminatòries

Discriminacio infancia casal estiu

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’expulsió de l’infant de l’activitat el primer dia és una situació discriminatòria que vulnera els seus drets.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l’Institut Barcelona Esports (IBE) que estableixi les mesures de control oportunes per evitar la repetició de situacions discriminatòries, així com valorar si els fets d’aquesta desigualtat són susceptibles d’infracció administrativa.

Discriminació d’un infant en un casal d’estiu

Una família barcelonina va dirigir-se a la Sindicatura de Greuges de Barcelona per traslladar el malestar pel tracte rebut pel seu fill a un casal d’estiu organitzat per un Centre Esportiu Municipal (CEM) gestionat per una entitat privada.

Exposava que el seu fill de 6 anys presenta dificultats en l’aprenentatge, fet que no ha impedit seguir l’escolarització i dur a terme qualsevol activitat. Té certs problemes pel que fa a la lectura, l’escriptura o les matemàtiques, on compta amb una persona de suport a l’escola, però activitats com la psicomotricitat, la piscina, l’anglès, la música o la plàstica les gestiona sol.

D’acord amb les recomanacions rebudes, tant de la psicòloga de l’escola com de la psicopedagoga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, la família va apuntar el seu fill a un casal d’estiu per facilitar la socialització de l’infant i compartir el joc. Primer va assistir al casal de l’escola durant dues setmanes, on tot va anar bé, i posteriorment el van inscriure una setmana a aquest casal d’estiu.

Abans d’iniciar l’activitat, la família va contactar amb el responsable del casal per explicar la situació del seu fill, i se’ls va respondre que no hi havia cap dificultat perquè tenien un equip preparat. Tanmateix, el primer dia, en el moment de recollir l’infant, el responsable els va dir que el seu fill havia donat molts problemes; que feia endarrerir el grup a les activitats; que no podria assistir a la sortida lúdica a un parc aquàtic perquè no se’l podia deixar sol, i que no podien tenir un monitor només per a un nen, de forma que l’opció seria que l’endemà no tornés al Casal.

La família considera inadmissible la vulneració de drets que va patir el seu fill en una instal·lació pública de l’Ajuntament de Barcelona, així com el dany moral i l’afectació per la seva autoestima, motiu pel qual van decidir presentar una queixa per escrit al centre.

L’actuació municipal

L’Institut Barcelona Esports ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que immediatament després de tenir coneixement d’aquests fets, va posar-se en contacte amb la família i amb el gerent de l’entitat. Des de l’IBE s’afegeix que no hi ha constància de fets similars en tots els anys que aquesta entitat porta gestionant el centre esportiu municipal. 

Per últim, l’IBE va contactar amb la família, va lamentar els fets succeïts i va exposar la voluntat de continuar treballant amb el club en el marc del programa Esport Inclou, per evitar que torni a repetir-se una situació com aquesta.

Les valoracions de la Sindicatura

Aquesta activitat d’estiu per a infants té lloc en el context del Protocol de la campanya d’activitats de vacances d’estiu per a infants i adolescents de l’Ajuntament, que té l’objectiu que totes les activitats de la campanya siguin inclusives. Per aquest motiu, s’hauran de fer efectius els mitjans per a la participació de tots els infants amb independència de les seves condicions físiques, psíquiques o sensorials.

Per a aquesta finalitat, el Protocol requereix que les activitats disposin dels recursos tècnics i humans necessaris per garantir la inclusió. En cas que l’infant presenti unes necessitats d’atenció específiques, l’Ajuntament dóna suport a l’entitat promotora complementant l’equip de monitors, i fins i tot preveu un tant per cent de reserves de places.

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona s’ha conclòs que l’expulsió de l’infant de l’activitat el primer dia és una situació discriminatòria i que vulnera els seus drets, tal com ho han reconegut l’entitat gestora i l’IBE, que van oferir disculpes a la família des del primer moment, amb la indicació que no tornaria a passar.

Les polítiques de l’Ajuntament fan èmfasi i treballen per un esport inclusiu que permeti gaudir a tothom, especialment als infants i adolescents. La Sindicatura de Greuges de Barcelona vol destacar que, més enllà de les disculpes, per tal que situacions com aquesta no es tornin a repetir i establir mecanismes de control per evitar-ho, cal valorar si l’actuació de l’entitat gestora suposa la vulneració de l’ordenament jurídic i la comissió d’alguna infracció administrativa que requereixi sanció.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya renoven el seu conveni de col·laboració

Conveni SGB-SGC

La Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Síndic de Greuges de Catalunya han signat avui la renovació del conveni de col·laboració, amb David Bondia i Rafael Ribó al capdavant de les dues respectives defensories.

Aquest conveni té l’objectiu d’establir un marc jurídic operatiu de col·laboració institucional per tal que hi hagi la cooperació necessària per assegurar al conjunt de les persones la resolució ràpida i eficaç de les queixes, així com unir esforços en les actuacions d’interès comú en l’àmbit municipal.

Els compromisos assumits en aquest conveni es duran a terme amb ple respecte a la independència de cadascuna de les institucions, atesa la inexistència de cap relació de jerarquia, ni de dependència orgànica o funcional entre elles.

La primera línia del protocol d’actuació rau en l’intercanvi d’informació, la comunicació mútua i el missatge clar cap a la ciutadania: les persones promotores d’una queixa davant el Síndic de Greuges de Catalunya han de ser informades de la possibilitat de presentar-la a la Sindicatura de Greuges de Barcelona quan el fet que la motivi estigui relacionat amb l’administració municipal barcelonina. I la mateixa situació en direcció oposada: la Sindicatura de Greuges de Barcelona es compromet atrametre al Síndic de Greuges de Catalunya les disconformitats que afectin altres administracions catalanes.

Ambdues institucions consensuen l’intercanvi d’informació periòdica sobre la llista, la tramitació i les conclusions dels greuges en àmbits competencials compartits, amb l’objectiu d’evitar duplicitats en les actuacions.

En les investigacions que afectin els consorcis o altres espais de col·laboració administrativa entre la Generalitat i l’Ajuntament, les dues defensories també acorden la cooperació mitjançant, si s’escau, la creació d’equips de treball mixtos.

D’altra banda, la Sindicatura de Greuges de Barcelona pot proposar al Síndic de Greuges de Catalunya iniciatives relacionades amb la capacitat normativa que la llei li reconeix. A més a més, la Sindicatura es compromet a col·laborar en els treballs de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya, particularment en la supervisió de l’aplicació del Pla de Drets Humans per part del govern municipal barceloní.

Un altre punt és el compromís de totes dues institucions per potenciar la internacionalització de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. De comú acord, les parts també pacten l’impuls de la Xarxa de l’Ombudsman de Catalunya, amb la participació del Síndic de Greuges de Catalunya; les sindicatures locals; les sindicatures universitàries, i les defensories d’empreses privades que presten serveis d’interès general.

Per últim, el conveni de col·laboració valora l’organització d’unes jornades anuals de formació en àmbits compartits, que poden ser obertes a altres institucions d’ombudsman de caràcter local, nacional o internacional. 

Per tal d’assegurar l’intercanvi fluid d’informació i fer efectives les clàusules d’aquest conveni, es constitueix una comissió de seguiment, formada pel síndic de greuges de Barcelona i l’adjunt general del Síndic de Greuges de Catalunya. El conveni té una durada de quatre anys i en qualsevol moment abans de la finalització d’aquest termini, els signants poden acordar-ne la pròrroga per altres quatre anys o l’extinció. El primer conveni amb l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya va signar-se el 12 de juliol de 2006.

Notícies

Comunicat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Escola pública

La Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser coneixedora ahir de l’inici del procés de denúncies presentades als Mossos d’Esquadra per part de persones víctimes d’assetjament, abusos, vexacions i vulneracions de drets durant 20 anys en una escola pública de la nostra ciutat. Amb la seva valentia, les persones denunciants donen visibilitat a realitats totalment inacceptables, i ajuden a la seva erradicació i a la corresponsabilització de tota la societat.

Cap violència no hi té cabuda. S’han d’aconseguir espais segurs, sense agressions de cap mena, i amb total respecte als drets dels infants i joves. La Sindicatura de Greuges de Barcelona pretén identificar les actuacions del centre de titularitat pública i dels diversos òrgans educatius responsables de protegir i garantir el bon tracte dels infants i joves.

La Sindicatura també demanarà informació per constatar els protocols actuals per aconseguir unes escoles lliures de violència; les eines de què disposen els infants i els joves en aquests casos; les accions de prevenció per protegir les persones menors, i la coordinació entre la comunitat educativa i les autoritats responsables. 

Davant dels repetits casos de denúncies d’assetjament sexual a persones menors en institucions públiques a la nostra ciutat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recorda que, en el seu paper d’institució de garantia dels drets humans, té competències per rebre les queixes i els testimonis de persones que considerin que les complicitats dels organismes públics municipals a Barcelona han servit per encoratjar o silenciar històricament aquestes pràctiques delictives, hagin prescrit o no.

Notícies

Els drets humans en l’era postpandèmia; a les portes de noves incerteses

Dia Mundial Drets Humans

Si fa gairebé dos anys m’haguessin demanat definir què entenia per drets humans, sense dubtar-ho, hauria dit que representaven “el conjunt de necessitats bàsiques o aspiracions legítimes inherents a les persones que han de ser cobertes per garantir el dret a una vida digna de ser viscuda”.  Ara és moment de pensar com ha modificat la pandèmia Covid-19 aquesta definició, i m’atreviria a dir que gens ni mica. Més aviat, aquesta complexa emergència ens ha posat davant el mirall i ens ha fet veure situacions que no volíem enfrontar, que estaven davant nostre, però amb unes dinàmiques que no ens permetien considerar les moltes mancances que teníem.

Ara com ara, que no sabem si ja hem superat aquesta pandèmia o ens trobem a les portes de noves incerteses, puc afirmar, sense por a equivocar-me, que els drets humans continuen sent “el conjunt de necessitats bàsiques o aspiracions legítimes inherents a les persones que han de ser cobertes per garantir el dret a una vida digna de ser viscuda”.

La reivindicació d’aquest dret a una vida digna de ser viscuda, després de tot el que ha passat, ens interpel·la a plantejar-nos que no estem en una època de canvis, sinó en un canvi d’època. En aquest, els drets humans no poden ser només un discurs sinó que han de ser una pràctica urgent i necessària. Els drets humans no poden ser només una pluja fina que mulla una mica, sinó que cal que es converteixin en una pluja que xopa.

Per fer front a aquesta nova situació que ens ha tocat viure, crisi sanitària (de la que encara sembla que no n’hem sortit) acompanyada d’una greu crisi social (de la que trigarem molt a sortir-nos), hem de creure fermament que la reconstrucció de societats més justes només es podrà fer des de l’emancipació i la transformació social pròpia del món dels drets humans.

Durant la pandèmia, en la postpandèmia i a les portes de noves incerteses, s’estan generant tres possibles relats enfront dels reptes presents i futurs. Malauradament, n’hi ha dos que estan calant molt en l’àmbit polític i mediàtic.

El relat catastrofista que només genera desconfiança i por, fent la sensació que no podem fer res i que hem d’anar posant pegats per veure com ens en sortim de cara el futur.

El relat de l’hipercontrol, que fa incís en la necessitat de posar la seguretat per davant de tot, i que demana renunciar a drets i a garanties democràtiques per aconseguir més control social.

I, finalment, un tercer relat, que és el que ens cal defensar, consistent en el que podríem definir com la imaginació de l’aventura humana. Aquest relat rebutja la reconstrucció des del discurs de la por i de la seguretat i defensa que l’humanisme de la interdependència fonamentat en els drets humans ha de ser el motor de la reconstrucció social.

Aquesta reconstrucció social passa per la imprescindible connexió entre l’àmbit global i l’àmbit local. Començar a treballar des de l’àmbit local per revertir situacions que ens afecten a totes i tots a escala global.

Aquest discurs renovador no pot quedar-se només en unes declaracions d’intencions, sinó que ha de ser el futur programa d’acció per a qualsevol política pública en matèria de drets humans i, naturalment, el programa d’acció de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.

David Bondia, síndic de greuges de Barcelona.
Dia Mundial dels Drets Humans.

Notícies

El síndic de Barcelona alerta que l’incendi del local de plaça Tetuan no és un fet aïllat i demana un abordatge integral per tal de garantir els drets bàsics de la ciutadania

Pl Tetuan

Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona lamentem la pèrdua de quatre persones a la nostra ciutat, dues d’elles menors d’edat, en un incendi que ha tingut lloc avui en un local amb ús d’habitatge a la plaça Tetuan. Volem expressar tot el nostre suport als familiars i amistats de les víctimes, i el nostre agraïment al treball de les vuit dotacions de Bombers de Barcelona que hi han treballat, juntament amb les unitats de la Guàrdia Urbana i del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), així com altres serveis municipals que havien actuat amb anterioritat, com el CUES o el SISFAM.

Ens trobem davant d’una situació que aplega diverses condicions de complexitat extrema: col·lectiu vulnerabilitzat; pobresa estructural; infrahabitatge, o pobresa energètica, entre altres. Volem recordar que no es tracta d’un context aïllat i puntual, sinó que és una circumstància que és visible en diversos punts de la ciutat i que requereix un abordatge integral de les problemàtiques per part de totes les administracions implicades.

El tràgic incident d’avui torna a deixar palès que el dret a un habitatge digne i el dret als subministraments bàsics han de ser accessibles per a totes les persones. Per aquest motiu, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona reclamem accions decidides per garantir el compliment dels drets humans de proximitat, i insistim en la col·laboració entre totes les administracions involucrades amb l’objectiu de salvaguardar els drets bàsics de les persones.

Notícies

El síndic de Barcelona celebra l’eliminació dels envasos de plàstic d’un sòl ús a les curses esportives de la ciutat

Curses esportives

En el marc de la Setmana Europea per la prevenció de residus, la Sindicatura de Greuges de Barcelona fa referència a l’actuació d’ofici sobre l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes amb diverses recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona: l’elaboració d’un codi de bones pràctiques, l’establiment d’un quadre d’indicadors per mesurar l’impacte ambiental, i la creació d’un Pla de Gestió Ambiental per les curses.

En un context general, cal dir que l’actuació de l’Ajuntament ha estat encertada amb el compromís de reduir el plàstic a la ciutat, però pot ser millorable en termes d’eficàcia en la gestió de les curses urbanes. D’aquest estudi també es percep que el consistori actua més fermament en les curses en què és organitzador o col·laborador, mentre que en totes aquelles que se celebren a la ciutat però no té cap vincle directe, hi ha una manca generalitzada de dades per valorar com s’està duent a terme la gestió ambiental.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha constatat de primera mà com a les dues darreres curses d’enguany a la ciutat (Bombers i Jean Bouin) s’han eliminat totalment els envasos de plàstic d’un sòl ús.

L’origen de l’actuació d’ofici

En els carrers de la ciutat de Barcelona cada any es desenvolupen un gran nombre de curses. Es tracta d’esdeveniments autoritzats que impulsen la pràctica esportiva, tot i que a la vegada generen força agents contaminants en el medi per la gran quantitat d’ampolles de plàstic que tradicionalment s’han repartit entre les persones participants. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va iniciar un estudi d’ofici que permetés valorar l’impacte mediambiental de l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús en les curses urbanes.

Les responsabilitats i actuacions del consistori en les curses esportives celebrades a la ciutat

L’Institut Barcelona Esports (IBE) ha informat la Sindicatura de Greuges de Barcelona que a la ciutat es duen a terme una seixantena de curses cada any i que, d’aquestes, en una desena l’IBE és titular o bé hi dona suport o hi col·labora.

Concretament, l’IBE és titular en sis proves esportives, cinc de les quals organitzades mitjançant la concurrència dels interessats en concurs públic. Així doncs, la cursa de la Mercè és l’única que l’organisme organitza de manera directa. L’IBE insisteix que en els requisits d’autorització de les curses que coordina, sempre es demanen clàusules mediambientals, però vinculades al soroll i la seva limitació.

Des de l’administració municipal també s’explica que posen a la disposició de tots els organitzadors els recursos materials i humans necessaris per recollir els residus generats, i és la Direcció dels Serveis de Neteja i Gestió de Residus qui fa el dimensionament dels recursos necessaris.

L’IBE manifesta que des de l’any 2017 consten iniciatives destinades a la reducció del plàstic en aquests esdeveniments esportius mitjançant l’eliminació de les ampolles de plàstic, que majoritàriament han estat substituïdes per gots compostables en totes les activitats que requereixen concessió municipal. Per últim, el consistori fa menció al fet de no disposar de les dades corresponents a la quantitat de residus que es recullen en cadascuna de les curses. No obstant això, també ressalta que s’està treballant per poder disposar d’aquestes dades.

Les valoracions de la Sindicatura

Si bé cal valorar la substitució del plàstic per gots compostables en les curses autoritzades per l’Ajuntament, la Sindicatura de Greuges de Barcelona destaca negativament que no es faci cap referència a la resta de curses que també es duen a terme a la ciutat i de les quals l’IBE no disposa de cap mena de dades. Atenent el volum de curses que es desenvolupen a la ciutat, caldria considerar l’opció de comptar amb un òrgan o departament on se centralitzin dades corresponents a totes les curses i se’n pugui avaluar l’impacte.

L’estudi d’ofici de la Sindicatura ha fet seguiment del desenvolupament d’algunes de les curses realitzades durant els últims dos anys i ha pogut observar diferents formes de dur a terme els avituallaments per tal de garantir la hidratació dels corredors: gots compostables; instal·lació de fonts públiques portàtils; repartiment de bidons reutilitzables per a ús individual, tot i que fins enguany eren diverses les curses on es donaven ampolles de plàstic.  

En coherència amb el Compromís Plàstic Zero, cal valorar la conveniència de disposar d’un codi de bones pràctiques, entès com el conjunt de recomanacions i compromisos en referència a l’ús i la gestió dels residus plàstics. Els codis de bones pràctiques, més enllà d’un instrument de sensibilització, permeten definir accions i indicadors per redissenyar estratègies efectives que impulsin la protecció del medi ambient.  

En l’elaboració d’aquest informe s’ha detectat la dificultat per  quantificar l’impacte del plàstic d’un sòl ús en les curses. Com s’ha informat la Sindicatura, els residus generats durant les curses s’ajunten i es barregen amb els altres residus municipals, fet que impossibilita el seu mesurament, tal com disposa la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient. Quantificar  residus i establir indicadors que facilitin la valoració és un primer pas per conèixer l’impacte mediambiental real que suposen les curses urbanes, i conscienciar la ciutadania sobre la necessària reducció de residus. Així mateix, també es proposa l’elaboració d’un Pla de Gestió Ambiental per a les cursesque es desenvolupen a la ciutat, amb l’objectiu de prevenir la reducció de residus i millorar-ne la gestió establint un seguiment de les fraccions que es generen fins a les plantes de tractament.

Notícies

La Sindicatura s’interessa d’ofici per conèixer els resultats de l’aplicació del Pla d’Igualtat de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins

Parcs i Jardins

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat l’obertura d’una actuació d’ofici que té l’objectiu de conèixer els mecanismes per tal de garantir la igualtat de tracte i prevenir les situacions de discriminació i assetjament en l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, que compta amb un Pla Intern d’Igualtat des de l’any 2019.

L’origen del cas

L’inici d’aquest interès de la Sindicatura rau en les situacions viscudes per dones treballadores de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, que judicialment han estat considerades d’assetjament laboral per raó de sexe (Sentència 17, no ferma, del jutjat social núm. 3 de desembre de 2020). Arran d’aquestes conductes denunciades per les dones treballadores, Parcs i Jardins va intervenir per detectar situacions que propiciaven la desigualtat i la discriminació.

L’any 2019 l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va elaborar el Pla Intern d’Igualtat 2019-2022, document que té els propòsits d’establir les línies d’actuació per la igualtat efectiva entre dones i homes, i donar resposta a les desigualtats i discriminacions detectades.

L’actuació de la Sindicatura

Una vegada ja fa dos anys de la implementació d’aquest Pla intern d’Igualtat a Parcs i Jardins, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol saber quina és la situació actual en aquest organisme municipal pel que fa a la desigualtat i la discriminació per raons de sexe, així com identificar quines accions s’han dut a terme per a la prevenció de situacions d’assetjament. El síndic Bondia ha afegit que també preguntarà per l’abordatge i el tractament concret de les situacions sentenciades i denunciades per dues dones treballadores.

La normativa vinculada

L’article 23 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea consagra la igualtat entre homes i dones, havent-se de garantir en tots els àmbits. En el mateix sentit, l’article XIV de la Carta Europea de Drets Humans a la Ciutat, relatiu al Dret al Treball, estableix el compromís de les ciutats signatàries a desenvolupar, en col·laboració amb les altres institucions públiques i les empreses, mecanismes per garantir la igualtat de tots i totes davant el treball, per impedir qualsevol mena de discriminació per motius de sexe, nacionalitat, edat, orientació sexual, o discapacitat.

Notícies

Cal unificar criteris per l’assignació de terrasses en cas de concurrència de sol·licituds

terrasses carrer Blai

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha tancat l’actuació d’ofici sobre l’estudi de l’atorgament de llicències de terrasses amb la constatació que el sistema d’assignació d’espais disponibles no està harmonitzat en el conjunt de la ciutat en els casos en què el nombre de sol·licituds supera el de llicències atorgables.

Ara com ara, el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses vigent, més enllà d’establir que la distribució ha de ser igualitària entre concurrents i proporcional a la capacitat del local, no conté cap desenvolupament sobre el procediment específic que ha de regir la distribució equitativa de l’espai en els casos en què el nombre de sol·licituds superi les llicències disponibles. Tampoc consten els criteris que haurien de regir els sortejos que es duen a terme en aquestes situacions.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera imprescindible que es marquin aquests criteris amb una aplicació unitària a tota la ciutat per tal d’evitar que es donin situacions de greuge entre els titulars d’establiments de restauració en funció dels districtes on es trobin. No pot deixar-se de banda que aquest sector aporta molts llocs de treball a la nostra ciutat i ha estat un dels més castigats pels efectes de la Covid-19.

L’origen de l’actuació d’ofici

Durant els anys 2017, 2018 i 2019, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va ser receptora de diverses queixes dels establiments de restauració dels carrers Blai i Blesa (districte de Sants-Montjuïc) pel que consideraven una manca d’equitat en l’assignació de les terrasses. El problema sorgia quan l’Ajuntament decidia que en alguns trams del carrer la selecció dels titulars de terrasses es faria per sorteig donada la concurrència de sol·licituds.

Els titulars dels establiments de restauració sol·licitaven que, en cas de no ser possible una redistribució de les taules totals com havien demanat els locals afectats per tal que cap restaurador es quedi sense terrassa, almenys canviessin les condicions del sorteig, de manera que els establiments que ja han patit les conseqüències econòmiques que suposa quedar-se un any sense terrassa, no puguin repetir la mateixa situació l’any següent.

En aquell moment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ja va traslladar al consistori que la manera en què es realitzava el sorteig per a l’atorgament de les autoritzacions de les terrasses als establiments del carrer Blai incomplia l’obligació legal de distribuir de forma equitativa l’espai susceptible d’ocupació que estableix el Reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya, i infringia els principis d’igualtat i proporcionalitat als quals fa referència el Manual operatiu de l’Ordenança de terrasses.

Per aquest motiu, la Sindicatura va iniciar una actuació d’ofici amb l’objectiu de comparar les condicions en què s’executen els sortejos per l’atorgament de les autoritzacions de terrasses a tota la ciutat quan hi ha concurrència de sol·licituds, així com va recomanar concretament al Districte de Sants-Montjuïc que cerqués i apliqués un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses al carrer Blai fos justa i equitativa.

La normativa vinculada

Cal conèixer la normativa vinculada a l’assignació i ubicació de terrasses que impera a la ciutat per tal d’analitzar la situació. Primerament hi ha l’Ordenança de Terrasses, aprovada el 20 de desembre de 2013 i amb posteriors modificacions els anys 2016 i 2018. Aquesta disposició va acompanyada del Manual operatiu de l’Ordenança de Terrasses de Barcelona, que desplega l’aplicació d’aquesta ordenança.

També cal citar que el carrer motiu de queixa compta amb l’Ordenació Singular de les Terrasses del carrer Blai i Blesa, aprovada el gener de 2016, que determina els criteris ordenadors de l’espai que han de regir per la concessió de llicències per a la instal·lació de terrasses en el carrer Blai i Blesa.

El 23 de setembre de 2021 va aprovar-se inicialment una nova modificació de l’Ordenança de Terrasses, inspirada en les mesures extraordinàries per la crisi sanitària de la Covid-19. La previsió d’entrada en vigor és el pròxim 1 de gener de 2022 i compta amb dues novetats: les regles per a l’assignació dels espais es concretaran per decret de la Comissió de Govern i dona un termini de sis mesos per a l’aprovació d’un manual operatiu que fixi els criteris de tramitació de les llicències.

La manca d’equitat en el carrer Blai i les propostes de millora de la Sindicatura

Arran de l’actuació d’ofici, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va copsar la situació de manca d’equitat que s’estava produint en els carrers Blai i Blesa mitjançant l’aplicació del sistema de sorteig.

Quan la Sindicatura de Greuges de Barcelona va dirigir-se al Districte de Sants Montjuïc durant els anys 2018 i 2019 per proposar accions de millora que permetessin més igualtat en la distribució de terrasses, el districte va argumentar que l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa havia estat impugnada en seu judicial contenciosa administrativa i això impedia la seva modificació. Des de la Sindicatura ja va manifestar-se que l’objecte de litigi (que feia referència als horaris) no afectava la distribució de mòduls, i per tant, no hi havia cap obstacle per a la modificació d’aquell apartat.  

Durant aquells anys, el conjunt dels establiments de restauració que sol·licitaven terrassa van traslladar al Districte la proposta acordada entre ells de repartir equitativament el nombre de taules en els respectius mòduls i trams de carrer, o bé excloure’ls del sorteig si el resultat d’aquest els hagués perjudicat l’any anterior. El Districte de Sants-Montjuïc no va acceptar la pretensió formulada pels interessats al·legant que això alteraria una disposició de caràcter general i que esdevenia inviable, ja que aquest fet generaria unes situacions de privilegi no justificables. Altra vegada, la Sindicatura de Greuges de Barcelona no va compartir la motivació del Districte i va insistir en l’aplicació d’un procediment legal per tal que l’assignació de les autoritzacions de les terrasses del carrer Blai fos justa i equitativa, tal com disposa el Manual operatiu de terrasses.

Davant la rigidesa del posicionament del Districte de Sants-Montjuïc, la Sindicatura de Greuges de Barcelona vol recordar que l’ordenament jurídic preveu mecanismes per tal de modificar aquelles normes quan de la seva aplicació en derivi una situació injusta, com ha estat el cas de l’Ordenació Singular de les Terrasses dels carrers Blai i Blesa. De fet, en la modificació de l’Ordenança de Terrasses de l’any 2018 citada anteriorment, es recollia la possibilitat que, durant la vigència de les ordenacions singulars l’Ajuntament pogués modificar-les, opció que el Districte tampoc va considerar.

Actuacions més justes a la plaça de Masadas i la rambla del Poblenou

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha treballat aquesta actuació d’ofici fent una comparativa entre la situació dels carrers Blai i Blesa amb alguns emplaçaments similars en altres districtes de la ciutat que també disposen d’ordenacions singulars.

Per exemple, en el cas de la plaça de Masadas s’estableix una adjudicació igualitària per a cada operador. Els mòduls sobrants es reparteixen entre els establiments que disposen de més serveis (sanitaris i accessibilitat). En el cas d’igualtat de condicions entre aquells establiments que hi opten, s’assignen mitjançant sorteig, amb una adjudicació temporal per anys alternativament entre els establiments amb les mateixes condicions.

Una altra solució que es recull a la rambla del Poblenou és la d’assignar la distribució igualitària entre els concurrents en mòduls de dues taules, i els mòduls restants adjudicar-los en gradació en funció de l’aforament a l’interior del local. D’aquesta forma difícilment cap titular d’un establiment de restauració resta exclòs d’assignació de terrassa. Els districtes on s’ubiquen aquests dos espais, en casos de concurrència de sol·licituds, fan una distribució equitativa entre els sol·licitants i utilitzen el sorteig de manera residual, únicament en aquells supòsits en què no puguin aplicar-se altres fórmules d’assignació. Aquests criteris tenen un component objectiu  que necessàriament ha de portar a la solució d’un repartiment equitatiu entre tots aquells operadors susceptibles d’obtenir una llicència. Per tant, no deixa a la sort d’un sorteig la possibilitat de disposar de l’espai en igualtat de condicions que la resta d’operadors que reuneixen els requisits per a l’obtenció de l’autorització municipal.

Notícies

La Sindicatura de Greuges de Barcelona analitzarà l’adequació, el funcionament i la planificació de les infraestructures de la Guàrdia Urbana

Guardia Urbana

Per tal de conèixer la seva adequació, funcionament i planificació, el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat que durant els mesos de novembre i desembre del 2021 visitarà les dotze infraestructures de la Guàrdia Urbana (GUB) a la ciutat: les deu unitats territorials (una per districte); la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca, i la sala conjunta de comandament GUB-Mossos d’Esquadra del carrer Lleida.

La finalitat d’aquesta anàlisi in-situ és comprovar que les instal·lacions s’adeqüen als estàndards internacionals de monitoratge d’espais de treball policial, així com contrastar que són idònies per acollir i atendre les persones usuàries del servei i les persones treballadores.  

El cicle de visites començarà el dijous 11 de novembre en una de les infraestructures ja mencionades: la seu de la Divisió Policial de Trànsit a la Zona Franca. La Sindicatura de Greuges de Barcelona és coneixedora que en aquesta dependència policial es custodien persones detingudes sota la responsabilitat de la Guàrdia Urbana, i per tant podrà analitzar en primera persona quin és l’estat de les cel·les i les infraestructures destinades a la custòdia d’aquestes persones.

En les visites hi participaran el síndic de greuges, membres del seu equip assessor i un/a professional de l’advocacia especialista en la matèria. Prèviament s’haurà confeccionat un document model per analitzar amb els mateixos criteris i paràmetres cadascuna de les diverses ubicacions de la Guàrdia Urbana. Els propòsits finals d’aquestes actuacions són l’elaboració d’un informe d’avaluació relatiu a la idoneïtat de les instal·lacions del cos policial local de la ciutat, i el trasllat de possibles recomanacions que permetin millorar la qualitat de la prestació del servei d’aquestes instal·lacions.

Notícies

Les dificultats per accedir al Cementiri de Montjuïc mitjançant el transport públic

Transport públic Cementiri Montjuïc

Després d’analitzar la mobilitat en transport públic per desplaçar-se fins al cementiri, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a la Tinència d’Ecologia i Infraestructures i a TMB la millora de l’accessibilitat en transport públic al Cementiri de Montjuïc, així com valorar la viabilitat de canviar la ubicació de les parades d’autobús, seguint criteris d’accessibilitat, seguretat i perspectiva de gènere.

Mitjançant una anàlisi dels recorreguts en primera persona, des de la Sindicatura s’ha comprovat com l’accés al Cementiri de Montjuïc esdevé un paradigma de la necessitat del vehicle privat per desplaçar-se a un espai d’ús públic, al qual poden necessitar acudir persones de diferents edats i condicions de mobilitat.

Cal indicar que, més enllà de l’accés al mateix recinte, també s’ha de tenir en compte que el desplaçament pel seu interior, amb força extensió i desnivell, només disposa d’oferta de transport públic (línia 107) els diumenges i festius de 9.30 a 14 hores, amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 30 i els 45 minuts.

En conseqüència, és difícil que la ciutadania tingui present l’opció del transport públic per desplaçar-se al Cementiri de Montjuïc com a alternativa que satisfaci les seves necessitats.

La línia 21 d’autobús

Aquestes circumstàncies exposades s’agreugen a l’hora de fer el trajecte de tornada al centre de la ciutat (línia 21 sentit Paral·lel), quan cal desplaçar-se a la parada 2989, situació que requereix creuar la Ronda Litoral per sota, per un espai amb una mínima vorera i sense passos clars per als vianants, a banda que la ubicació de la parada és inviable per a persones amb problemes de mobilitat.

Parada 2989

En la informació municipal facilitada tampoc consta que s’hagin tingut en compte criteris per millorar la seguretat en indrets i parades poc transitades. És el cas d’aquesta parada 2989, que es troba en un punt aïllat i inhòspit, en una via amb pendent elevat per on sols circulen vehicles, sense trànsit de persones si no és per accedir al punt de parada de l’autobús. 

Cal tenir en compte que sovint les persones que visiten els cementiris poden tenir certa edat i ser dones. A aquestes condicions s’ha d’afegir que els punts d’espera no es troben en espais concorreguts i que els temps d’estada a les parades poden ser alts, a conseqüència de les baixes freqüències de pas dels autobusos. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que seria important incorporar una visió en perspectiva de gènere en la ubicació dels punts de parada al Cementiri de Montjuïc  i a les parades de bus en general.

Respecte de l’accessibilitat, s’ha d’afegir que quan es consulta al servei telefònic d’atenció al client de TMB quines opcions hi ha per a dur a terme aquest desplaçament per part d’una persona amb problemes de mobilitat, la resposta és que ha d’agafar la línia 21 en sentit el Prat fins al final de la línia, per poder enllaçar amb l’estació de Rodalies per retornar a Barcelona.

La parada 3254, sense marquesina

A banda de la ubicació de la parada de la línia 21 per tornar al centre de la ciutat (que tampoc compta amb marquesina), un altre dels fets a millorar és que la parada 3254, a l’entrada del recinte, no disposa de marquesina. Cal destacar que aquesta parada fa de connexió entre les línies 21 i 107 i que sovint cal esperar-hi força estona. La següent parada a l’interior del recinte, que només dona servei a la línia 107 (parada 685), sí que en disposa.

Parada 3254

A més a més, és necessari mencionar la dificultat afegida en termes estrictes d’accessibilitat per a les persones amb discapacitats (siguin motrius o visuals).  Per exemple, des del punt de la parada 3254, a l’entrada del recinte, fins a les oficines i l’atenció ciutadana, hi ha un recorregut aproximat d’uns cent metres, en un terreny amb un cert pendent, situació que pot presentar dificultats per a alguns col·lectius.

Notícies

Els ‘botellots’ i el dret a una nit cívica i segura centren la darrera intervenció d’ofici de la Sindicatura

Botellot

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha anunciat la intervenció d’ofici de la Sindicatura per analitzar i formar part activa dels mecanismes, propostes i iniciatives que aborden l’oci nocturn, concretament en un context com l’actual, en què el col·lectiu jove ha tornat a ocupar l’espai públic a la nit.

Aquest estudi pretén copsar el fenomen des d’una visió transversal i integradora de les diferents sensibilitats amb l’objectiu de conèixer les necessitats i inquietuds dels diversos col·lectius implicats, així com elaborar propostes per millorar les dinàmiques que se’n deriven de l’ús de l’espai públic com espai d’oci nocturn.

Cal tenir en compte que la situació sanitària actual ha permès el restabliment de la mobilitat i el retorn de l’espai públic com espai de socialització. Amb aquesta reaparició de l’activitat social a la via pública, també han tornat les concentracions de persones al carrer en un context lúdic, nocturn i amb consum de begudes alcohòliques. Aquestes aglomeracions de persones joves no són un fenomen recent, però després de la Covid-19 s’ha afegit un component multitudinari que genera problemes de convivència amb el veïnat.

La Sindicatura, present activament a la Taula ciutadana per una nit cívica i segura

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant una mesura de govern, ha creat la Taula ciutadana per una nit cívica i segura, que té el propòsit de fer un abordatge del fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a Barcelona, des del punt de vista dels diversos sectors de la ciutat que hi estan relacionats. La Taula té l’encàrrec d’elaborar un informe d’anàlisi i propostes per a una nit cívica i segura, a través de les propostes que aportin tots els seus integrants.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona formarà part activa de la Taula ciutadana per una nit cívica i segura i té la ferma voluntat de presentar-hi propostes i iniciatives per abordar el fenomen de l’oci i les activitats nocturnes a la ciutat.  Bondia insisteix en “la necessitat de comptar també amb representants la joventut com a interlocutors vàlids per escoltar les seves necessitats i inquietuds”.