Des de la defensoria de la ciutat s’empara el nou model del SAD de proximitat (“superilles socials”), amb diferents professionals que coneixen els casos i s’organitzen per atendre’ls de forma personalitzada i continuada. Això ha de permetre millorar l’atenció a les persones i optimitzar els recursos, afavorint la coordinació i potenciant el treball amb la comunitat. Ara bé, també es considera que cal incidir i millorar la manera com es produeix el canvi de professional d’atenció directa en la transició del model anterior de SAD al nou de proximitat.
En el procés de canvi de model, les persones ateses son informades que se’ls canvia la persona professional d’atenció directa pel nou equip. Està previst que pugui haver-hi situacions excloses a aquests canvis de professional.
La Sindicatura va començar una actuació d’ofici arran de diversos casos en què persones usuàries i les seves famílies havien manifestat el malestar pels canvis de professional aplicats amb la incorporació al SAD de proximitat. Aquests canvis podien generar a les persones usuàries en situacions de fragilitat, desorientació i inseguretat, així com un trasbals en l’entorn familiar cuidador, en el procés d’adaptació.
En alguns casos, com el d’una persona amb autisme sever i un 82% de discapacitat reconeguda, el canvi de les persones cuidadores s’havia fet de manera unilateral i sense tenir prou en compte la situació i les possibles conseqüències, segons constava en la queixa.
Impacte dels canvis de professionals
Per a moltes persones usuàries del SAD, el i la professional d’atenció directa no només realitza tasques assistencials, sinó que també esdevé una figura de confiança i de suport emocional, clau per a la seva quotidianitat. Per tant, els canvis sobtats poden afectar-ne la qualitat de vida, amb modificacions de les seves rutines i alteracions del seu estat emocional o desorientació, especialment per a les persones amb situacions de més fragilitat. És fonamental que es minimitzi l’impacte negatiu del canvi de professional del SAD:
- Mantenint la mateixa persona professional en casos predeterminats.
- En els casos en què no es pugui mantenir i hi puguin intervenir criteris d’excepcionalitat, caldria implementar una transició més progressiva.
Criteris poc clars en l’aplicació de les exclusions
En el nou model, les persones professionals referents dels centres de serveis socials són les encarregades de valorar quins són els casos que s’han d’excloure dels canvis de professional d’atenció directa. Inicialment s’havia previst que hi haurien unes instruccions internes que fixessin els criteris, però s’han portat a terme canvis sense que existissin aquestes instruccions (en els quals l’Ajuntament està treballant). Una part d’aquestes valoracions professionals corresponen a l’àmbit tècnic, però cal que es disposi d’uns criteris previs que possibilitin un tracte equitatiu i just per a la ciutadania..
Transparència i dret a la informació
No s’ha garantit prou aquest dret, fet que pot deixar a les persones usuàries en situació d’indefensió davant una actuació amb la qual poden estar en desacord, ja que desconeixen els criteris existents, si s’han aplicat de forma correcta, o on poden acudir per proporcionar noves informacions.
Si s’amplia el nou model a altres territoris, la comunicació dels canvis ha d’oferir més garanties, i s’han de cercar fórmules que posin de manifest el compromís municipal amb la transparència. S’haurien de publicar els criteris generals a tenir en compte, i que la concreció de cada cas pugui facilitar-se a les persones usuàries de forma específica, si no estan d’acord amb la valoració professional.
Possibilitats de manifestar el desacord
En les comunicacions que es van realitzar indicant els canvis de professional, s’hauria d’haver indicat de manera explícita a les persones usuàries on dirigir-se i com procedir en cas de desacord. A més, cal vetllar per tal que les respostes a les reclamacions o queixes no es realitzin de forma estandarditzada, sinó amb la voluntat de donar una resposta justificada a les inquietuds de les persones que les promoguin.
També proposem que s’explorin possibilitats de participació ciutadana i formes de coproducció dels serveis socials, i implicar les persones usuàries com a agents actius en la definició i millora dels serveis que reben.
Un servei que ha de millorar en eficàcia
És per tot això que des la Sindicatura de Greuges de Barcelona concloem que en el model del SAD de proximitat i en la transició cap al nou servei l’actuació municipal, a través de la Regidoria de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, ha de millorar en eficàcia pel que fa a les garanties dels drets de les persones usuàries més vulnerables, i tenir en compte cada situació de manera integral.
