Barcelona, 24 d’octubre de 2024 – A les portes d’una àmplia modificació de l’Ordenança de Convivència, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha publicat l’estudi Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona, un informe que examina l’ordenança vigent i la seva aplicació, i trasllada diverses propostes d’actuació al consistori.
L’actual Ordenança, que va entrar en vigor l’any 2006, es troba en un procés de modificació i actualització per part de l’Ajuntament de Barcelona. “Han passat gairebé dues dècades. El context d’aquells anys no és el context d’avui dia i cal ajustar l’ordenança a les noves necessitats”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
Espai públic i dret a la ciutat: anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona té una finalitat pràctica, amb l’objectiu d’orientar possibles canvis a la normativa en vigor, a més de fer propostes constructives a la modificació de l’ordenança que s’està duent a terme des de l’Ajuntament.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha estructurat en quatre eixos les seves propostes d’actuació envers l’Ordenança: sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació; sobre la diversitat d’usos de l’espai públic; sobre les actuacions preventives, i sobre les mesures d’execució.
Sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació
- L’objecte de l’Ordenança hauria de ser vetllar per un ús compartit i respectuós de l’espai públic i el foment de la convivència mitjançant actuacions que entenguin els carrers i les places com àrees vives on el control total de l’administració no és possible ni desitjable. Cal fomentar la corresponsabilitat ciutadana i comunitària, i l’autogestió de l’espai públic, incentivant la tolerància i el valor de la diversitat. Per tant, l’actuació municipal, pel que fa als usos de l’espai públic, ha d’anar més enllà de la imposició de sancions.
- Centrar l’àmbit d’aplicació de l’Ordenança en els comportaments incívics deliberats, és a dir, en aquelles conductes socialment rebutjables vinculades a un ús antisocial de l’espai públic o al vandalisme.
- Desvincular de l’Ordenança les conductes de persones i col·lectius en risc d’exclusió social i vulnerabilitat, per evitar el doble procés d’estigmatització. Requereixen un abordatge integrador i protector, i és un deure de l’administració oferir-lo i treballar des dels diferents serveis municipals per pal·liar les situacions de vulnerabilitat que pateixen.
- Concretar, de manera detallada, quin és el bé jurídic a protegir en cadascuna de les conductes regulades en l’articulat. En línies generals, podria considerar-se la convivència com el bé jurídic, però aquesta pot ser complementada amb altres béns jurídics, com el de l’espai públic.
- Definir clarament les situacions de fet de les conductes contemplades com a infracció, a fi d’evitar apreciacions subjectives i fer un bon ús de la discrecionalitat a l’hora d’aplicar l’ordenança.
- Analitzar la possibilitat de refondre, en un únic text normatiu, l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic i l’Ordenança de l’ús de les vies i els espais públics, amb l’objectiu d’eliminar possibles confusions en la seva aplicació i la sobreregulació.
Sobre la diversitat d’usos de l’espai públic
- Evitar un excés de burocratització en la gestió del carrer, apostant per la coordinació i la interlocució amb determinats col·lectius i el foment de la seva autonomia amb criteris de corresponsabilitat.
- Actuar per compatibilitzar els diferents usos i dinàmiques que es donen en espais com les Superilles, per garantir la convivència, els drets humans de proximitat i el dret a la ciutat.
- Potenciar la coordinació municipal i també amb les entitats socials i veïnals, per obtenir una visió integral dels usos que es fan en l’espai públic de la ciutat, i abordar des del diàleg els possibles problemes que s’originin.
Sobre les actuacions preventives
- Assegurar la màxima participació en la modificació de l’Ordenança amb una àmplia difusió als diferents agents implicats en la gestió i usos de l’espai públic (personal municipal, entitats, plataformes socials i veïnals), amb perspectiva interseccional, garantint el consens i la legitimitat de la regulació aprovada.
- Complementar l’aplicació de l’Ordenança amb un treball socioeducatiu, intensificant la presència d’agents cívics i educadors en determinats moments i espais concrets de la ciutat on conflueixen determinades dinàmiques, a fi d’introduir metodologies pedagògiques que ajudin a corresponsabilitzar sobre els usos, donant a conèixer els drets i els deures a les persones usuàries.
- Reforçar la mediació comunitària en les dinàmiques generades entorn de la convivència. Per exemple, en accions vinculades a l’oci nocturn i a l’ús turístic de determinats espais de la ciutat.
- Establir mesures eficaces per a dissuadir o modificar conductes de persones visitants de la ciutat, entenent que es tracta de persones que no tenen el sentiment de pertinència a la ciutat.
- Dotar la ciutat d’equipaments necessaris per evitar algunes conductes sancionades per l’Ordenança: xarxa de lavabos públics, consignes per deixar les pertinences, dutxes, espais assignats a grafiters, etc.
Sobre les mesures d’execució
- Aplicar les Mesures Alternatives a la Sanció (MAS) com a primera conseqüència davant de la comissió d’infraccions de l’Ordenança. Només en cas de ser rebutjades per part de la persona infractora, s’hauria d’aplicar la imposició de sancions pecuniàries.
- Potenciar espais de coordinació interna municipal entre els diferents serveis i àrees implicades, amb especial incidència dels serveis socials i la Guàrdia Urbana, amb l’objectiu de fer una correcta aplicació de la normativa a través de l’actualització de protocols interns.
- Formar suficientment el personal municipal que ha d’aplicar l’Ordenança a fi de garantir una interpretació de la norma amb perspectiva de drets humans de proximitat.
