Barcelona, 21 d’agost del 2024 – La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació municipal no és suficient per garantir els drets humans de proximitat del col·lectiu de persones que exerceix la venda ambulant irregular, coneguda com a top manta. La gestió d’aquest fenomen no està abordant les causes estructurals que l’ocasionen, i les polítiques que s’estan aplicant són principalment reactives i contribueixen encara més a estigmatitzar les persones venedores, així com a cronificar la seva situació d’exclusió. En aquesta línia, la Sindicatura ha traslladat les següents recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona:
La gestió policial del fenomen del top manta
Segons ha informat l’Ajuntament a la Sindicatura, les directrius que actualment segueix la Guàrdia Urbana es basen en la saturació policial de l’espai, entesa com una mesura preventiva per evitar la instal·lació de venedors ambulants. Per exemple, en el cas concret del Park Güell, s’ha incrementat el nombre de policies, que ha passat de dos agents a quatre o sis des del mes de maig, amb la finalitat de generar una imatge de tranquil·litat i seguretat en aquell espai tan transitat per turistes.
La Sindicatura, com ja ha incidit en anteriors ocasions, emfatitza en què el col·lectiu de venedors en cap cas suposa un problema d’ordre públic vinculat a la inseguretat ciutadana. Al contrari: és el principal interessat a desvincular-se d’aquesta imatge d’inseguretat, i col·labora en la protecció de la seguretat ciutadana davant de situacions de furts i robatoris.
La intervenció policial també consisteix en la imposició de sancions. Segons informació que en el seu moment es va facilitar a la Sindicatura, el percentatge de pagament d’aquestes denúncies és d’un 3,46%. Aquestes dades denoten la manca d’eficàcia de l’aplicació del procediment sancionador, tant pel que fa a l’impagament de les multes com als efectes dissuasius que poden tenir. Malgrat que aquesta estratègia no ha donat bons resultats, es continua implementant de manera més intensiva en el marc del Pla Endreça impulsat pel consistori. De fet, segons fonts municipals, d’ençà de l’entrada en vigor del Pla Endreça, les denúncies per venda ambulant s’han incrementat en més d’un 30%.
Des d’aquesta perspectiva centrada en l’àmbit de la seguretat, tot i els esforços i els efectius policials que s’hi destinen, no s’aconsegueix erradicar el top manta, ja que no s’està incidint en les causes estructurals que el provoquen. Convé recordar que les causes de vulnerabilitat s’han d’abordar de forma holística des d’una triple dimensió: la condició de vulnerabilitat (ser vulnerable), la situació de vulnerabilitat (estar vulnerable, posant el centre en les barreres externes amb què es troba una persona) i la posició de vulnerabilitat (incidint en el paper de la persona o del col·lectiu en l’estructura de poder d’una societat). És en aquest sentit que la Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que un abordatge només de caràcter policial no serveix per afrontar una realitat de caràcter estructural.
La perspectiva de la inclusió de les persones venedores
La Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona elaborada per l’Ajuntament l’any 2015 ja va confirmar la necessitat d’un abordatge social de la venda ambulant no autoritzada, i la necessitat de reforçar els itineraris d’inclusió a través d’una oferta de suport en l’ocupació i de la intensificació de l’acompanyament en la regularització de la situació administrativa de les persones venedores del top manta.
Actualment, la intervenció des de la perspectiva social que du a terme el consistori es fa a través de l’equip especialitzat per a l’abordatge de la venda ambulant no autoritzada (EAVANA) amb tres objectius: detectar i abordar situacions de vulnerabilitat social de les persones venedores; actuar com a observatori i fer mediació en possibles conflictes.
Malgrat aquesta intervenció des de l’àmbit social, la Sindicatura evidencia que, tot i la recollida de dades i informació per part de l’EAVANA, la gestió actual no es planteja ni ha posat en marxa instruments i mesures específiques per abordar les causes estructurals i combatre les vulnerabilitats socials derivades de l’exclusió administrativa, ni per facilitar oportunitats laborals al col·lectiu, a fi que puguin reconstruir els seus itineraris vitals.
Tot i les limitacions de la intervenció social, en anys anteriors l’Ajuntament de Barcelona va abordar el conflicte des de l’òptica dels drets de ciutadania, i va implementar una sèrie de mesures que, encara que eren insuficients per resoldre la situació, van permetre la inclusió social i la regularització de diverses persones del col·lectiu del top manta. Actualment, tot i la intervenció de l’EAVANA, es desprèn que una part important de les seves actuacions continuen enfocades a l’abordatge de la problemàtica des dels efectes que produeix l’ocupació no autoritzada de l’espai públic.
La necessària coordinació interadministrativa
En el fenomen de la venda ambulant no autoritzada no es poden obviar les limitacions competencials de l’Administració local per regular aquest fenomen i incidir sobre les principals causes que col·loquen les persones venedores en una situació d’exclusió social. “És del tot necessari abordar el fenomen en la seva especificitat amb una bona coordinació multinivell i multisectorial de totes les administracions públiques implicades”, ha manifestat el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia.
La Sindicatura es referma en la idea que l’abordatge de la venda ambulant irregular no es pot fer únicament des de l’òptica punitiva per l’ocupació de l’espai públic, perquè aquesta només agreuja la situació. Necessàriament, ha de passar per la implementació d’instruments i mesures més àmplies i coordinades entre les diverses administracions públiques, ja que serà la manera de poder posar fi a aquesta situació de marginació i deshumanització del col·lectiu.
El perfil de les persones que exerceixen el top manta a Barcelona
La venda ambulant no autoritzada, popularment coneguda com a top manta, respon a la projecció internacional de la ciutat i a la gran afluència de turisme. Es tracta d’una activitat exercida majoritàriament per persones migrades en situació administrativa irregular i, per tant, excloses del mercat laboral regularitzat, que es veuen abocades a la necessitat de treballar en l’economia informal com a mitjà de subsistència.
L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona va elaborar la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, amb unes conclusions encara vigents i que, entre altres, exposen el perfil de les persones que exerceixen l’activitat del top manta. El consistori detectava que la majoria tenia origen en països africans i indoasiàtics. Pràcticament tots havien fet un viatge migratori perillós, per al qual havien hagut de pagar preus elevats.
Majoritàriament són homes, sense perfil delinqüencial, en franges d’edat relativament joves, que no superen la mitjana de 45 anys. Gairebé tots tenen poques perspectives de poder iniciar processos de regulació a curt i mitjà termini. Així doncs, tot i tractar-se de persones que conviuen en el territori des de fa anys, no gaudeixen dels drets més bàsics. La seva situació d’exclusió suposa la privació parcial o total dels circuits normalitzats d’accés als drets.
Gran part d’ells coincideixen en la voluntat de quedar-se permanentment en el territori espanyol, aconseguir la regularització administrativa i poder accedir al mercat laboral per tal d’abandonar la venda ambulant. Es tracta d’un col·lectiu que, en general, no rep atenció social ni percep prestacions, i són poc usuaris dels serveis públics.
Contribució solidària durant la pitjor etapa de la Covid-19
La Sindicatura de Greuges de Barcelona creu convenient recordar l’acció solidària del Sindicat Popular de Venedors Ambulants durant la pitjor etapa de la pandèmia de la Covid-19. Va convertir la seva botiga en un taller de fabricació de mascaretes i bates d’ús mèdic, que van distribuir en centres hospitalaris per lluitar contra el coronavirus, servir la ciutadania i cobrir les necessitats en aquella situació sanitària tan complicada. També van crear un banc d’aliments solidari per distribuir menjar a les persones més necessitades.
Els sectors econòmics afectats per l’activitat del top manta
La venda ambulant està regulada pel Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària. L’article 4 es refereix a les condicions per a l’exercici de la venda ambulant, i assenyala expressament que, quan es tracti de venedors extracomunitaris, han d’acreditar disposar de permís de residència i de treball. Per tant, el decret no deixa espai a l’exercici de l’activitat per part de persones en situació administrativa irregular, el perfil majoritari d’aquests venedors.
Alguns sectors econòmics denuncien, principalment, dos aspectes del top manta que els afecten negativament: la falsificació o imitació de productes de marca, i la competència deslleial que exerceixen amb el comerç de proximitat.
Pel que fa al primer ítem de la falsificació de marques, al llarg dels anys s’ha alimentat el discurs que al darrere del top manta hi ha entramats mafiosos o xarxes de crim organitzat que exploten i utilitzen les persones venedores per distribuir aquests productes d’imitació. Tanmateix, la Diagnosi social sobre el fenomen de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona no detecta unes estructures de xarxa jerarquitzada o presència de màfies que explotin els venedors o controlin la distribució dels productes. Aquest estudi municipal indica que els venedors, generalment, acostumen a adquirir la mercaderia de manera legal en polígons industrials de l’àrea metropolitana. A més, el consistori argumenta que en aquesta matèria és rellevant la denúncia de les persones perjudicades per iniciar actuacions, però que darrerament no han rebut cap denúncia de persones perjudicades per aquesta situació.
Quant a la competència deslleial d’aquesta activitat respecte d’altres autoritzades, l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC) va emetre la Resolució CO 137-2016, que parlava d’atendre el col·lectiu de persones en situació molt precària o d’exclusió cercant sortides laborals i també de combatre aquest fenomen des de la intervenció decidida en els nivells superiors de la cadena de distribució dels productes que es venen il·lícitament en la via pública per part de les diferents administracions. En aquesta línia, l’estudi municipal de 2015també exposava que després de diverses entrevistes amb responsables d’establiments comercials, no perceben els venedors ambulants com un col·lectiu conflictiu i assenyalen haver arribat a pactes verbals amb ells per no influir negativament en el desenvolupament de les activitats comercials.
Les normatives i la regularització administrativa
Com s’ha apuntat anteriorment, les persones migrades que arriben al territori espanyol de manera irregular es veuen abocades a treballar al marge del mercat laboral regular a fi de poder cobrir les seves necessitats bàsiques. La venda ambulant no autoritzada es recull en diverses normatives, tant d’àmbit estatal com d’àmbit local, que legitimen l’ús de mesures punitives contra l’exercici de l’activitat, amb conseqüències de caràcter econòmic, penal i administratiu per a les persones venedores.
En diverses ocasions, la Sindicatura ha traslladat al consistori el seu parer que les ordenances municipals, especialment la defomentar i garantir la convivència en l’espai públic de Barcelona, no poden incloure conductes que estan associades a persones vulnerabilitzades. La qualificació d’infracció d’aquestes conductes contribueix, en gran part, a estigmatitzar i deshumanitzar a les persones d’aquest col·lectiu, alhora que reforça la seva marginació social, ja que estan ocupant l’espai públic com a persones migrades, però també com a persones racialitzades.
Cal afegir que l’existència d’antecedents penals impossibilita l’obtenció del permís de residència, fet que porta les persones a la pèrdua d’expectatives de regularització, a la cronificació de la seva situació d’exclusió social i a quedar-se sense possibilitats d’accedir al mercat laboral i als drets socials. Ha quedat patent que, tot i les greus conseqüències de l’incompliment normatiu, aquest marc legal i aquesta manera d’actuar no ha estat eficaç.
La iniciativa legislativa Regularización.Ya
La Sindicatura de Greuges de Barcelona també vol recordar la iniciativa legislativa impulsada pel moviment Regularización.Ya. El 9 d’abril de 2024 el Congrés de Diputats va aprovar per majoria absoluta la presa en consideració de la ILP Regularització, que pot tenir conseqüències importants per iniciar procediments per regular la situació administrativa de gran part dels manters que hi ha a la nostra ciutat.
La proposta té l’objectiu de modificar la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, a fi que el Govern estableixi un procediment de regularització extraordinària de persones migrades en territori espanyol abans de l’1 de novembre de 2021. Aquesta mesura afectaria unes 500.000 persones migrades.
