- En un projecte d’aquesta dimensió esdevé fonamental donar les màximes garanties a la informació pública i la participació ciutadana
Després d’analitzar el projecte de reurbanització dels Nous Eixos Verds, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que l’actuació de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat no ha estat ajustada a dret pel que fa al tràmit d’informació pública i el principi de bona administració.
Per aquests motius, la Sindicatura ha advertit l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat que té l’obligació de garantir l’accés de la ciutadania a tots els documents públics, que preceptivament han de ser sotmesos a informació pública d’una manera clara i entenedora per tal que siguin de fàcil accés i examen per a la ciutadania.
D’altra banda, la Sindicatura també s’ha dirigit a aquest organisme per recomanar que, amb caràcter previ a l’inici dels procediments de contractació, es finalitzi la totalitat del tràmit d’informació pública previst pels projectes d’obres, amb l’objectiu de garantir una participació efectiva de la ciutadania i no causar inseguretat jurídica als operadors.
L’origen de l’actuació de la Sindicatura
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona va traslladar a la Sindicatura de Greuges de la ciutat la seva disconformitat amb la decisió municipal de licitar les obres d’un projecte que encara es trobava en fase de tramitació. Concretament, es tractava de la tramitació dels projectes dels Nous Eixos Verds (programa Superilla Barcelona al Districte de l’Eixample), de manera simultània a la licitació de les obres d’execució d’aquests per part de l’Ajuntament mitjançant l’empresa municipal BIMSA.
El procediment de licitació
L’Ajuntament argumenta que és possible iniciar la licitació d’un contracte abans de l’aprovació definitiva, ja que considera que l’empresa municipal responsable de la contractació, BIMSA, és un poder adjudicador no administració pública (PANAP), que està subjecte a un règim jurídic diferenciat.
La Sindicatura de Greuges reconeix que els arguments exposats per l’Ajuntament constitueixen una interpretació jurídica que pot resultar defensable, però no la comparteix. En aquest sentit, entén que iniciar una licitació sense haver aprovat definitivament un projecte no és l’opció més ajustada al principi de bona administració i eficàcia.
El principi de bona administració comporta el dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret d’audiència i el dret a presentar al·legacions en qualsevol fase del procediment administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.
Respecte de l’eficàcia, iniciar un procediment abans de l’aprovació definitiva d’un projecte i, especialment, abans d’exhaurir el termini d’informació pública, pot suposar precisament el contrari. La informació pública permet que qualsevol persona pugui presentar al·legacions. A més d’esdevenir un mecanisme essencial de participació ciutadana en els afers públics, és un sistema per detectar possibles errors del projecte que puguin ser posats de manifest per qualsevol persona.
El tràmit d’informació pública
L’Ajuntament sosté que iniciar un procediment de contractació abans de la finalització del termini d’informació pública no lesiona el dret a la participació ciutadana. Argumenta que les al·legacions eventualment presentades durant el període d’informació pública podran ser resoltes oportunament en sentit estimatori o desestimatori, segons correspongui.
A parer d’aquesta Sindicatura, aquesta forma de procedir buida de contingut el tràmit d’informació pública. La formulació i eventual estimació d’una al·legació que impliqués una modificació substancial dels projectes subjectes a aprovació obligaria a retrotraure el procediment de contractació. El calendari previst per l’Ajuntament de Barcelona estableix l’inici de les obres al mes de juny de 2022. Complir amb aquest calendari, que ve determinat per diferents factors, no és compatible amb retrotraure el procediment administratiu. Per tant, a la pràctica, l’actuació del consistori sembla deixar únicament marge per a l’acceptació d’al·legacions menors, que no interfereixin en el calendari previst de les obres.
La participació ciutadana
Des de la tardor del 2020 fins al novembre del 2021, l’Ajuntament va fer diverses sessions informatives i de participació per donar a conèixer el projecte dels Nous Eixos Verds. La finalitat d’aquest procés era que el projecte fos dissenyat conjuntament amb la ciutadania i els agents i parts interessades. En total, van organitzar-se una trentena d’activitats, en què van participar prop d’unes 1.500 persones i gairebé un centenar de persones tècniques i polítiques del consistori.
Segons l’enquesta de valoració efectuada per l’Ajuntament, la part pitjor valorada per les persones enquestades ha estat la relacionada amb les demandes de la ciutadania i el seu baix impacte en les decisions finals que ha adoptat l’Ajuntament.
És necessari recordar que sotmetre una qüestió a consulta ciutadana no significa que el Govern municipal hagi d’assumir necessàriament els resultats del procés participatiu, segons la normativa vigent. No obstant això, la Sindicatura considera que, quan l’administració municipal impulsa processos de diàleg amb la ciutadania, és perquè té la voluntat de tenir en consideració les seves aportacions.
Atesa la important transformació urbanística i de mobilitat que suposaran els Nous Eixos Verds a tota la ciutat, i amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible, caldria haver previst accions de participació ciutadana més efectives per tal que tota la ciutadania hagués tingut coneixement de l’existència dels projectes i hagués pogut plantejar les seves preocupacions i dubtes.
El dret a un urbanisme harmoniós i saludable
La Sindicatura de Greuges de Barcelona és conscient dels reptes que té la ciutat per reduir l’impacte ambiental negatiu, promoure la creació d’espais verds, així com disposar de carrers amables i inclusius en què es prioritzi la salut i el benestar de la ciutadania. Per aquest motiu, considera indispensable la defensa del dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, i a la protecció del medi ambient.
Tanmateix, la promoció d’aquests drets ha de ser compatible amb el dret a l’eficàcia dels serveis públics, la transparència i el dret a la informació. Aquests també estan reconeguts a la normativa vigent i correspon a l’Administració municipal garantir-los.