El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi. Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.
La importància de l’empadronament rau a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.
L’empadronament és especialment útil i necessari per a les persones estrangeres que no tenen regularitzada la situació administrativa al país. Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar aquestes persones, tot i que no disposin de domicili fix. L’alta padronal, a més de permetre’ls l’accés als serveis públics, tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació al país. En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.
Les queixes sobre empadronament que arriben a la Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncien els següents afers: la manca de resposta i d’eficàcia en la tramitació del padró; l’empadronament de menors d’edat per part d’un progenitor sense el consentiment exprés de l’altre; la denegació d’empadronament; les baixes del registre del padró efectuades d’ofici pel consistori, o els terminis excessius utilitzats per tramitar empadronaments sense domicili fix.
Tramitació de baixes d’ofici del padró municipal d’habitants
Aquesta classe de tramitació ha estat la causa de diverses queixes formulades davant la Sindicatura. En alguns casos, les persones promotores de la queixa al·leguen ser propietàries de l’habitatge en el qual han estat donades d’alta, i assumir els impostos municipals derivats de la propietat. Per tant, entenen que aquesta posició de titularitat els donava dret a ser empadronades en el seu habitatge.
Ara bé, l’acreditació de la propietat de l’habitatge no és suficient per legitimar la inscripció al padró, de forma que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, cal tramitar d’ofici la baixa del padró. L’Ajuntament té potestat per fer actes de comprovació de la residència i ho fa a través d’inspeccions. Però aquesta potestat no inclou la verificació del títol jurídic que legitima l’ocupació de l’habitatge.
En aquest sentit, es pronuncia la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que la possibilitat que l’Ajuntament sol·liciti al veí o veïna el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada. És a dir, té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí o veïna resideix al domicili que ha indicat.
Coneixedora de la importància del tràmit de baixa padronal, la legislació ha establert diverses cauteles per garantir que el tràmit es fa amb seguretat. D’acord amb l’article 72 del Reial decret 1690/1986, els ajuntaments donaran de baixa d’ofici, per inscripció indeguda, les persones que figurin empadronades incomplint els requisits, una vegada comprovada aquesta circumstància en l’expedient corresponent en el qual es donarà audiència a la persona interessada.
Però, a la pràctica, sorgeixen dificultats de notificació a la persona interessada, ja que s’acostuma a utilitzar una adreça de notificació en la qual presumptament no viu. En aquests casos, cal traslladar l’expedient al Consell d’Empadronament, un òrgan mixt de composició municipal i de l’Institut Nacional d’Estadística que haurà d’emetre un informe favorable preceptiu respecte de l’eliminació del registre padronal.
